Guio-natges

La publicació, ara fa un mes, de les nostres esbojarrades conclusions sobre l'abolició de certs guionets per part del IEC ha obtingut més ressò del que esperàvem. A banda d'alguna reacció pro-gramàtica, hem sentit l'alè incorrupte d'uns quants professionals i hem rebut ampliacions diverses de les ambigüitats que proposàvem per acompanyar l'indiscutible lideratge de l'ex-portador del virus de la sida transformat, si us plau per força, en un exportador de la sida. Entre les aportacions rebudes volem destacar un article signat a finals del 95 que el lingüista Albert Servitge publicarà aviat a "Llengua i ús" al voltant de la supressió del guionet després dels prefixos ex-, pre-, pro- sots- i vice- i en determinats mots compostos.
Les reflexions de Servitge són sistemàtiques i aporten un bon nombre d'exemples. Especialment en el cas del prefix ex- . A banda de les ambigüitats directes (l'exportador, l'exponent...), Servitge detecta noves fonts de confusió entre els parlants: l'exemir s'acosta al verb eximir; l'examant i l'examen sembraran dubtes entre les seguidores de la Sandra Camaca; l'exhome de confiança sembla no haver perdut la confiança... També analitza la possible creació de neologismes inexistents (exvenedor ara sembla anàleg a expenedor, expintor a extintor i aquest últim a extintorer), els dubtes d'accentuació (el cafè exprés però l'exprès acabat de sortir de la presó?) o les possibles aberracions gràfiques derivades de la mesura abolicionista del IEC (l'exxa o l'exxà de Pèrsia?, l'exxef?. l'exexiliat, l'exexpert?). Un cacau. Que cau pel seu propi pes.
Servitge elabora tres premisses després d'analitzar l'abolició en el cas del prefix pre-, dues en el cas del pro- i ventila el tema amb elegància passant pels petits problemes derivats dels vicis delsvice- i dels sots- feréstecs que fan sotsobrar la pronúncia de l'obrer segon (ara sotsobrer). A més, constata algunes pèrdues en mots compostos. Així, la diferència de matís entre la llengua serbocroata i el lamentable conflicte serbocroat (abans serbo-croat) s'esvaeix. En fi, cacau per donar i per vendre que els aficionats a l'enigmística no podem sinó saludar amb xisclets d'entusiasme acompanyats de copets de guió a les natges.
Sempre hem estat contraris al guionet. Aclareix massa coses. Ens pren terreny de joc. Peter Newby, un dels autors britànics més reputats en el ram dels jocs de paraules, justament escriu a l'últim número de Word Ways que el guionet anglo-americà és una forma de vandalisme verbal introduït per culpa d'una conspiració dels lexicògrafs que controlaven l'Oxford English Dictionary durant el regnat de la longeva Victòria. Una reina, per cert, tan collonuda que va triar Fidji entre els quatre noms que li oferien per batejar la nova colònia insular perquè li agradaven els tres puntets de les is i la jota. Newby, al seu article, repassa la presència incoherent del guionet als diccionaris anglesos i clama per la seva abolició. El que més l'emprenya, diu, és que els mots amb guionet no són admesos en el joc de l'Scrabble.