dissabte, 24 d’abril del 1993

Complicar-se la vida

L'any 1967 l'exèrcit bolivià va capturar i executar Che Gevara. Els botxins van trobar un full de paper rebregat al cos de la il·lustríssima víctima. Un paper ple de xifres garabatejades. Un enigma inintel·ligible. Algun d'aquells sagaços soldats que es van retratar xirois amb el cadàver més venerat del segle devia pensar que eren les puntuacions d'algun misteriós joc de cartes. En realitat, es tractava d'una plantilla per preparar els missatges secrets que el Che enviava a Fidel Castro.
Les lletres de les seves comunicacions eren primer traduïdes a xifres mitjançant una regla fixa: A6, B38, C32, D4, E8, F30, G36, H34, I39, J31, K78, L72, M70, N76, O9, P79, Q71, R58, S2, T0, U52, V50, W56, X54, Y1, Z59. Després, els guarismes del missatge s'agrupaven en blocs de cinc dígits i conformaven el rengle superior de cada grup de tres línies de la plantilla. La línia central de cada grup era la clau, un seguit de números aleatoris que només coneixien el Che i Fidel. La tercera línia era la suma simple de cada xifra del missatge i de la clau. Voilà, els peluts revolucionaris ja tenien criptograma. Del tot indesxifrable sense la clau. L'última fase de l'operació era emetre la tercera línia per ràdio d'ona curta, sense patir per la tafaneria dels radioaficionats. A Cuba, l'equip de criptògrafs a sou de Fidel restava de les xifres rebudes la mateixa sèrie de dígits aleatoris que componien la clau. Això els permetia reconstruir la successió numèrica del primer rengle i, en conseqüència, el missatge secret. "El Che vol més armes" —especulem. "Una altra vegada?" —imaginem en boca de Fidel—. "I només per això ens té tres hores treballant?". Ganes de complicar-se la vida.
Els entusiastes barbuts feien servir el sistema que havia concebut el nord-americà Gilbert S. Vernam en els temps de la Primera Guerra Mundial. De fet, la participació dels Estats Units a la primera gran guerra va ser deguda al desxiframent d'un missatge secret dels alemanys —conegut com la Nota Zimmermann— en el qual prometien als mexicans algunes terres del nord si s'afegien al seu bàndol. La reacció pavorosa dels nord-americans canviaria allò que anomenen el curs de la història. En aquella època Vernam treballava a la Companyia de Telèfons i Telègrafs. L'afer de la Nota Zimmermann el va empènyer a dissenyar la primera codificació inviolable, basada en una clau extensa de tipus kleenex. Els seus usuaris la feien servir només una vegada. Tot plegat, una manera com qualsevol altra de complicar-se la vida.
El problema del xifrat Vernam és que resulta poc pràctic. Això de fer servir claus tan extenses com els missatges acaba per provocar l'abúlia en el sofert ram dels espies. I després hi ha la sensació de malbaratament que deu provocar el consum d'una clau cada cop que es vol fer circular informació. Ben cert que l'auge de la desconfiança ha generat força llocs de treball, però també sembla clar que com més costi desxifrar un missatge més costarà també de xifrar. És un cas paral·lel als mots encreuats. El pobre enigmista que es guanya la vida amb paciència i decència fabricant mots encreuats per als diaris resta del tot aclaparat quan topa amb un ludòpata que resol en menys de cinc minuts l'enigma que ell ha preparat en tres hores.
La solució ens la dóna la ciència. Els matemàtics i físics C. Bennett, G. Brassard i A. Ekert treballen des de 1984 en el desenvolupament del sistema criptogràfic BB84, basat en la mecànica quàntica. Els dispositius de la criptografia quàntica usen fotons individuals i treuen profit de l'anomenat principi d'incertesa de Heisenberg, segons el qual tota mesura efectuada en un sistema quàntic hi provoca una pertorbació, de manera que la informació que proporciona sobre l'estat que posseïa el sistema abans de la mesura és incompleta. Ras i curt, qualsevol escolta furtiva en un canal de comunicacions quàntic provocarà sempre pertorbacions que alertaran als seus usuaris legítims. És clar que el grau de sofisticació del sistema BB84 és tal que agafen ganes de dir-los: "¿per què no us dieu les coses a la cara i deixeu de complicar-vos la vida?"

dissabte, 17 d’abril del 1993

Nomenclàtor

Ara fa tres anys, en un dels primers números de la nova època de la revista "Cultura", Carles Hac Mor publicava un curiós article sobre noms propis. L'autor de S'ha rebentat l'hospici encadenava sucoses anècdotes sobre noms d'establiments històrics i argumentava que l'absurda nord-americanització dels rètols de molts locals restava plaer al passejant. Hac Mor contraposava noms típics de restaurant de poble a la fredor postmoderna dels bars de moda del moment. Així, Cal Podrit (La Bisbal d'Empordà),Cal Degollat (Llagostera), Can Pere no hi era (Peratallada) o Can Maitanquis (Mataró i Lloret de Mar) vencien en aquestes justes toponímiques als freds locals barcelonins Universal, Particular, Velvet, Snooker o Up & Down. La perla malaia, segons Carles Hac Mor, era un restaurant de Sant Feliu de Guíxols batejat a la indiana: La iaia va viure trenta anys a l'Argentina.
Com que el nom fa la cosa, un dels primers plaers que experimenten molts inquiets empresaris quan es munten la barraqueta és el bateig de la nova criatura. Les llistes dels registres d'empreses van plenes de noms estrafolaris dissenyats especialment per destacar entre les muntanyes de genitius saxons posats amb calçador (del tipus Paco's o Lolita's) i dels inevitables Hernández & Hnos SL. Probablement l'únic local barceloní que es mereix el genitiu saxó és l'històric Boada's. La resta prové de la febrada de finals dels cinquanta que encara dura.
Un fet lingüístic cabdal derivat de la importància creixent de l'empresa com a institució és l'aparició de nous sufixos: -sa, -sl, -inc, -sal, -scp... Per posseir el més productiu cal, ara per ara, un capital inicial de deu milions de pessetes. L'acabament forçat dels noms de totes les societats anònimes permet un allau de solucions enginyoses. A banda de les serioses i convencionals, com ara Previasa, Fenosa, Ensidesa, Fecsa... hi ha exemples dignes de tira còmica. Així, l'empresa que gestiona la controvertida sala kgb s'anomena Se traspa SA., en una pirueta que combina el sentit de l'humor amb la més crua realitat. Una altra empresa dedicada a l'organització de festes va triar un nom que no requereix subtítols: Festa SA.
És potser en el ram de l'espectacle on les bromes circulen amb més desimboltura per les serioses pàgines dels registres. Un dels professionals de la producció en el món de la música en directe a Barcelona és Carlos Narea. La seva empresa es dedica a la coordinació de gires de cantants de la talla de Bruce Springsteen. A l'hora de batejar l'empresa Narea va descobrir que duia la solució al damunt. El nom li va sortir rodó: Contra viento y Narea SA. D'altres empresaris aposten per entrar amb un somriure allà on deixen una targeta. Aquest últim Sant Jordi la Rambla es va veure assaltada per grups de joves estudiants de la Universitat Pompeu Fabra amb la cara plena de cors vermells que es perseguien els uns als altres amb la secreta intenció d'enamorar-se. Es tractava d'un sofisticat joc de carrer anomenat "Toca-li el cor, si es deixa". Els participants havien de desxifrar uns quants enigmes i superar diverses proves basades en la seva sagacitat a l'hora de planejar una seducció. L'empresa de comunicació especialitzada en jocs que va organitzar aquesta reeixida gincama per a la upf es diu Més Hores Extraordinàries.
El grau de subtilesa en els noms dels establiments són un autèntic misteri. Una botiga de mobles horribles que hi ha al passeig de Maragall de Barcelona es diu Orfeo. Un bar especialment fosc de l'avinguda del Paral·lel, també a Barcelona, mostra un senzillíssim criptograma al seu rètol: PK2. Com diuen els de Tocs, la força és a l'interior. Dos bars de l'Eixample competeixen des del rètol d'una manera quasi domèstica: Este bar i El Otro. Finalment, un cas com un cabàs. Just darrera de la comissaria búnquer de Gràcia que ocupa l'illa Balmes-Diagonal-Tuset-La Granada del Penedès hi ha un simpàtic establiment que repara pneumàtics. El seu nom revela un peculiar sentit de l'humor negre. Es diu Goma-2.
Si coneixeu noms d'aquest caire, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.

dissabte, 10 d’abril del 1993

Lipogrames

Un alfabet que només contingués una vocal menaria els seus usuaris a una monotonia fonètica tan impressionant que acabarien tots amb el rostre desfigurat per l'avorriment. I l'abúlia és una enemiga mortal de la llengua. Però aquesta hipòtesi empobridora pot ser subvertida amb la pràctica del lipograma. Es tracta d'un artifici literari basat en la confecció de textos marcats per l'absència o presència sistemàtica d'una lletra. El primer cas és el més habitual i el seu grau de dificultat proporcional a la freqüència d'aparició de la lletra absent en l'idioma del text. En el segon cas els lipogrames són forçosament textos breus i basats en la presència d'una sola vocal, amb la subsegüent exclusió de les altres quatre.
Hi ha dos exemples brillants de textos bastits a partir de lipogrames de presència. El francès Georges Perec, potser fascinat pel seu cognom, va publicar una novel·la de 138 pàgines anomenada Les revenentes (Julliard, 1972) on només apareix la vocal que indica el seu títol. Evidentment, el text acaba en un quasi inevitableThe End. D'altra banda, l'escriptor holandès H.J. Witkam va escriure durant els anys quaranta cinc relats lipogramàtics en neerlandès: a-Saga, e-Legende, i-Film, o-Sprook i u-Prul. El tercer aparegué al volum Leidse Letters (1955). D'i-Film en disposem una edició de bibliòfil (Cristal-Montana Pers. La Haia, 1983) que Witkam signa amb el pseudònim normatiu Witcrist. El relat té cinc pàgines i els personatges es diuen Dick, Bings, Philips, Wilkins i Brit.
Des que el març vam proposar la recerca de mots lipogramàtics ben llargs són molts els lectors que ens n'han tramés. La a sembla l'àmbit més senzill. De fet, el nivell 5a és tan ple d'exemples que la ment resta atabalada, afalagada, amanyagada, allargassada, aclaparada (Alfons Saumell, Barcelona) i una mica arrabassada (Dídac Palañà, Sant Vicenç dels Horts). Hi ha qui recorre a l'atlas de geografia universal per descobrir que Madagascar (4a) és un paradís de pintades anarquistes: té pobles com Farafangana o Mahajanga i muntanyes com el Tsaratanana (Josep Abellan, Barcelona). També ens ha arribat un programa de mà del nou teatre de butxaca barceloní Tantarantana (Elisabet Casals, Barcelona). El tron, de moment, és per a un únic 6a correcte: abacallanada (A. Saumell i D. Palañà).
La e també és força productiva. Fins i tot l'enigmista Jordi Valls Pedrol (Vilafranca del Penedès) ens ha tramés un encreuat 9x9 publicat al gratuït "La Fura" que només conté la vocal e. Dels nombrosos 4e rebuts destaquem les entreteles que reverberen (Carme Vilà, Torelló), un lipograma efervescent (J. Abellan) i algú altre que no deixa d'entremetre's (Júlia Ribó, La Garriga). El grau 5 també compta amb alguns hostes: aquells que només entrevegérem (C. Vilà) quan ens hi entremetérem (Pau Coll, Ciutadella de Menorca). Lamentablement el gentilici penedessenques (Lola Estruch, Lleida) és un lipograma contaminat per la u muda que acompanya la cu. Però també ens ha arribat un 6e en la forma adverbial admissible degenerescentment (C. Vilà) que ocupa per ara el tron en solitari.
Amb la i comencen les suors fredes. Més enllà del famós Mississipí només tenim superlatius, com ara sibil·liníssim (C. Vilà) o distingidíssim (A. Saumell), i un derivat de la pirimidina: pirimidínic (A. Saumell). El tron dels possibles 6i resta vacant, tot i que Josep Abellan ens ha fet arribar un text 53i deliciós, malgrat la cua contaminada: "Insistim, si tinc inicis íntims d'instints tímids crítics inhibits i crisi d'indicis il·lícits virils infinits, imprimim tints típics mig tísics indistints, sigui qui sigui l'incivil".
La o i la u són figues d'un altre paner. L'àmbit 4o conté un sinònim de submergeixo —somorgollo (J. Abellan)—, monologo (A. Saumell) i adjectius com ara trontollosos o ortodoxos (C. Vilà). En canvi, el lipograma amb u més notable que hem rebut és el títol d'un dels contes inclosos a Amb l'olor d'Àfrica, de Miquel de Palol Proa, 1992). El conte en qüestió es diu Umkulumkulum (Goretti Sànchez, Barcelona).

dissabte, 3 d’abril del 1993

L'alfabet Courier

Si un d'aquests reporters intrèpids que les cadenes de televisió contracten amb tanta alegria surt al carrer armat amb el seu equip àudio-visual i aborda el primer vianant que troba amb una pregunta-sorpresa del tipus "Què li suggereix el nom Courier?", el més segur és que tothom acabi parlant de tennis. I certament, tal com saben els seguidors incondicionals de l'atp, el nord-americà Jim Courier és un dels tennistes més destacats d'aquests últims anys. Però Jim no en té l'exclusiva. Tots hem fet servir alguna vegada una màquina d'escriure. Una de purament mecànica, com si diguéssim. Una d'aquelles antigues màquines d'escriure sense endolls que ens deixava els dits enrogits de tant picar quan la tinta començava a esgotar-se... Doncs bé, tots els caracters que sortien d'aquelles infernals sessions de digitació componen un alfabet tipogràfic anomenat Courier. L'entranyable alfabet Courier. La lletra de màquina que molts ordinadors personals s'entesten a reproduir en fulls interminables de paper continu que contenen inintel·ligibles llistats de programació.
En aquest final de segle hi ha moltes coses que ens depassen. Molts arguments per als nous apocalíptics dels anys noranta. Moltes joguines per a la infantilitzant eufòria tecnològica dels esperits més impressionables. Molt de merder, en definitiva. Una d'aquestes coses és el correu electrònic. La comunicació d'ordinador a ordinador, via mòdem, mitjançant una xarxa receptora que emmagatzema i permet l'accés a informacions de tota mena. La revista Actuel va publicar, fa uns mesos, comentaris sobre un estudi de la doctora Sara Kriesler, de la Universitat Carnegie-Mellon, sobre les cultures on-line (pròpies de les BBS i del correu electrònic en general). Una de les qüestions més interessants de l'estudi era la gènesi d'un nou alfabet basat en caracters Courier.
Tot va començar quan algú va començar a fer circular tres caracters Courier :-) per indicar que l'afirmació que seguia era una broma. Si gireu el full del diari noranta graus els tres freds caracters esdevenen un somriure del tipus smiler. Un somriure ajaçat que injecta una nova dimensió al missatge que acompanya els tres innocus caracters. Un alfabet secret, només apte per a iniciats... És clar que és molt senzill, iniciar-se. Des d'aquesta primera temptativa, han sortit missatges de sota les pedres. Els usuaris habituals del correu electrònic en reconeixen molts i contínuament en comencen a fer circular de nous. El component lúdic d'aquest incipient alfabet electrònic és el factor dominant, com es podrà veure en els exemples que recollim.
D'entrada, hi ha tota una tipologia gestual que compon el marc d'oposicions de l'smiler inicial. Així, :- representa un ésser neutre, :-] és irònic, ;-) fa l'ullet, ,:-/ val per mig empipat, <=-0 representa astorament i la parella d'antònims :~) :~( són entesos com "això fa bona/mala olor". Aquest alfabet ajaçat obliga els seus usuaris a llegir en vertical. Davant de la pantalla només cal torçar el coll i aplicar una lògica iconogràfica a la lectura. A aquestes alçades, la subversió del text apaïsat s'està demostrant molt més fructífera del que pot semblar. Els nous creadors de llenguatge han ultrapassat la mera reproducció de gestos i s'han endinsat en tres temes de conversa clàssics de les trobades entre estranys: salutacions, dades d'identitat i ocupacions. Reproduïm algunes de les noves fòrmules de salutació: :-9 per petons, :-)X per allò tan castís de l'abraçada, o :-)>o per indicar victòria. Pel que fa a la identitat de l'interlocutor, n'hi ha que fins i tot avisen dels seus vicis. :-Q vol dir que fumeu, mentre que :-! matisa que fumeu, però amb filtre. D'altres composicions més abarrocades podrien ser autorretrats. Així, d8-) valdria per algú que duu gorra i ulleres, *B-) representaria algú escabellat amb ulleres modernes del tipus Almodòvar, =:-C aniria per un punki rabiüt, *%) per un nen i (:-)K- seria un calb encorbatat. Acabem amb la bossa de treball del correu electrònic:
---§:-)--torero------°:-)>---metge -----D:-)----guàrdia urbà-----
:-)_Y---treballo---- :-)_i -dissenyo-- :-)_X--estic a l'atur.
I després deien dels egipcis!