dijous, 28 de desembre del 2000

Qualsevol any

Aquest 2000 que ara s'acaba no és un any qualsevol. Per això val la pena acabar-lo amb la pruïja interlingüística desfermada setmanes enrere per la descoberta d'una "cosina prima" que viatjava en un "cotxe car". L'allau d'aportacions magnífiques demostren dues coses. Primer, que molts lectors de l'Avui són poliglotes (de catalans monolingües només n'hi ha d'una mena: els que son nacionalistes espanyols) i segon, que el reialme de l'homonímia atzarosa depassa els compartiments estancs dels idiomes. Per això, i per no monopolitzar la columna amb troballes tan sorprenents com aquest "qualsevol any" (català-anglès) del títol enviada per Josep Abellan, he decidit crear un fòrum a Internet (http://www.verbalia.com/threads.cfm) per als lectors interessats a consignar-hi més troballes. Abans, però, s'imposa fer una última repassada a l'última tongada d'aportacions.
El poeta Eduard Escoffet xoca amb una homonímia en primer grau quan s'adona que el mot català "grau" també és productiu en alemany. En la llengua de Max Frisch "grau" vol dir "gris". De manera que, especula Escoffet, si Juan Gris "hagués tingut una mare amb cognom Grau, gaire cosa clara no haguéssim vist". És a dir, podria ben bé ser que Juan Gris es digués, en realitat, Joan Grau. Una segona parella germanocatalana, aquesta molt compacta i amb ínfules blaveres, és la dels "blau blau". No cal dir que el color del cel ens agermana amb els germànics (blau), tot deixant-nos tan a prop d'anglòfons (blue) i francòfons (bleu) com lluny d'espanyols i portuguesos (azul). Els italians fan "blu" pel fosc i "azzuro" pel clar. Si la germanofília presenta una tendència irrefrenable al cromatisme el súmmum és el "rot vermell" (en alemany "rot" designa el color de la passió i de la sang) que ha enviat Alfons Saumell, tot elaborant una frase plausible com ara "En Fritz s'ha posat vermell en fer un rot". I ja prou, d'aquest color.
Jordi Parramon, per la seva banda, introdueix la nostra estimada "cosina prima" en un nou territori que és alhora la vella pàtria del llatí. "Ja he intuït que no seria fàcil —escriu Parramon—, perquè entre les paraules llatines i catalanes hi ha sovint una relació etimològica i, per tant, la majoria de semblances fòniques ho són també semàntiques. Tanmateix, he recordat que algun hipercorrectista diu de vegades ànima mater, pensant-se que en alma mater hi ha un castellanisme. Això m'ha animat a buscar parelles en català-llatí". Dit i fet, Parramon envia troballes tan impactants com "l'ocell dels avis" o "aquella illa". La clau sembla explorar mots aparentment tan poc significatius com numerals, pronoms o adverbis. Així, "amb tres tribus", "que tibi per a tu" o "cadascú sua la seva" aconsegueixen el xoc de mots buscat des d'un univers més abstracte que les castellanollatines "cada loco en un sitio" o "¿algún soldado? Miles". També les formes verbals ("toco un tango" o "considera't puta") donen de si.
Finalment, cal destacar la tramesa per correu electrònic del catalanòfil nordamericà d'origen navaho Ike Neconni Atnàs. Neconni assegura que en la llengua dels navahos l'equivalent homòfon de "Barça" vol dir, exactament, "mala sort".

dijous, 21 de desembre del 2000

Full ple

Un "full ple" és com un "cotxe car" o un "far llunyà". Parelles de mots equivalents en un diccionari català-anglès que generen un sentit nou en català. Aquests curiosos pleonasmes xenogramàtics han florit en les trameses dels lectors a partir del descobriment d'un familiar curiós, la "cosina prima", veritable culpable de tot. Joan Estruch ens fa saber que Pere Quart ja es preguntava si la prima dona era o no era una dona prima. Sigui com sigui, la nostra cosina prima manté punts de contacte amb tantes llengües com calgui. Així, dels duets castellano-anglesos rebuts destaquen per damunt de tots la "red roja" i el "sin pecado" (red és vermell i sin vol dir pecat, en anglès). Però Josep Abellan (Barcelona) narra la fantàstica història d'un guia turístic mallorquí anomenat Andreu que ha recuperat l'autoestima pel seu nom en català després de més d'una planxa. L'Andreu solia presentar-se als grups de turistes amb un "Hello, my name is Andrés" fins que algú li va fer notar que "Andrés" sonava com "undress" i que aquelles dames i cavallers se sobresaltaven en sentir-li dir: "Hola, el meu nom és despulleu-vos!"
Pel que fa al sector francòfon, la Julieta Sunyol (La Garriga) ha enviat una frase notable amb dues parelles prou interessants que augmenten la família xenogramàtica: "faig un repàs al dinar de tantes tietes Lourdes pesades". Tantes tietes de la cosina prima! Per la seva banda Cèlia Riba (Palma de Mallorca) es concentra en dos parells tan mínims com eficaços: "es feu foc" i "fou boig", en el segon dels quals subjau l'amor fou que fou teoritzat per André Breton. Finalment, Abellan rebla la francofonia amb dues frases delicioses: "se't veu una mica un peu", "com us Dieu, Senyor".
Josep Maria Roqué (Òrrius) s'endinsa en la germanofília amb una frase que requereix explicació: "el nou noi alt té un vell vas got blau". Roqué s'explica així: "en alemany neu (pronunciat noi) equival al català nou; alt és vell; vas és sinònim de got i quasi homòfon de god; blau és bilingüe alemany-català". L'altre exemple alemany va combinat amb un d'italià i servirà per cloure aquest article després de la xocant convivència de les cosines catalana i castellana. Jaume Macià (Sabadell) engega que "la nació va néixer fa mil anys". Pere Drou (Girona) afina les relacions del dia de la setmana que sempre està al mig: "Vindran dijous, les jueves?" I Cèlia Riba construeix un trio de ves impecable: "Vaig veure vi". Des de Girona, Àngel Mauri escriu una frase on domina el catanyol més subtil: "La venda de benes ha baixat. Ella no va saber tenir cura del mossèn: volia morir penjat, però el van colgar viu. Pel que fa a mi, vaig arribar tard al llegat. L'advocat em va demanar el nom, però jo només li vaig donar el nombre."
De tota manera, la cosina prima que m'ha deixat el full ple és una frase impecable que conté dues parelles (italocatalana i germanocatalana) perfectes. Però el que més m'interessa és que el seu autor, Pere Drou, afirma haver-la escrit "amb un greu escrúpol de consciència", la qual cosa situa l'activitat ludolingüística a un nivell moral envejable. La frase italogermana és preciosa i fa "L'esquerra sinistra ho deixarà tot mort".

dijous, 14 de desembre del 2000

Sopar en prosa

Salvador Alsius ha publicat un relat que cap verbívor no s'ha de perdre. Els que s'arravatin amb la narrativa formal haurien de buscar com fos el número de tardor del "Traganews" (revista verista no venal que es distribueix als locals del grup que gestiona el popular restaurant barceloní "El Tragaluz"). Alsius hi descriu amb una prosa porosa que fa de bon llegir una cita (a l'àtic?) en un restaurant de ficció anomenat "Carpanta". Els comensals són un anagramista compulsiu i una ludoescèptica. Des del mateix títol, manllevat aquí per encapçalar l'article, el protagonista es dedica amb més encert que no pas eficàcia a provar d'enlluernar la noia amb la màgia amiga dels anagrames. La Marina, perquè aquest és el nom de la destinatària d'aital doll d'enginy verbal, no capta les subtileses combinatòries del seu festejador. Però quan aquest li revela que la seva vèrbola extravagant no és fruit de cap deliri líric sinó que ve donada per la voluntat de crear anagrames en viu ("Carpanta", per exemple, desvia la conversa cap als mots "pancarta" i "aparcant"), ella ho troba tan manicomial que improvisa una excusa per fugir del seu galant anagramitzador.
I encara bo que la Marina no és l'única receptora de les fineses verbals del narrador. La fina oïda d'una cambrera verbívora capta mig d'amagat el talent latent del comensal incomprès i el relat no acaba en el previsible desamor entre l'enginyós i l'enginyera sinó que apunta a un més que probable "happy end" verbocarnal on cambrera i client amagaran l'anagrama: "En portar les postres, m'havia confirmat que ens agradaven els mateixos esports, i ja m'havia respost: es deia Carme. Me la vaig menjar molt a gust, la crema". I tu, com a lector, encara te n'alegres i no lamentes gens el malentès amb l'aïrada Marina.
Alsius, un verbívor notable que demostra en aquest text la seva capacitat literària per escriure "à contrainte" sense quedar-se a mitges tintes, encapçala el relat amb un avís que pren sentit a mesura que la lectura avança: "Em sap greu, amics lectors i lectores, però, si us hi poseu, podria succeir que, en acabar de llegir aquest relat, no tingueu més remei que tornar-ho a fer". I sí. L'avís no resulta sobrer, perquè quan el lector arriba a l'últim tram del relat (i del sopar) es veu impel·lit a tornar a l'inici i s'adona, tot rellegint, que la majoria de temes de conversa trets pel protagonista del sopar (i del relat) vénen forçats per la combinatòria anagramàtica. Frases com ara "Sempre he pensat que l'amanida és cosa de mainada" (2) o "els (ous) remenats per a mi tenen moltes reminiscències maternes. Com la menestra, que no la puc ni esmentar" (4) o encara "estic per repescar la idea de l'espàrrec" (2) són com són per culpa de la constricció anagramàtica.
Qualsevol ressenya mínimament coherent amb l'esperit, la destresa i la frescor que desprèn el relat d'Alsius coincidirà amb el seu desig de formar un petit diccionari d'anagrames ocults entre línies. Però he de reconèixer que l'exercici estilístic alsiuà no és senzill i que n'he pogut introduir pocs en aquest article. Només divuit, sense comptar els alsiuans. Bona pesca.

dijous, 7 de desembre del 2000

¿Sense sentit?

La circulació de la "cosina prima" que anava en un "cotxe car" ha aixecat molta polseguera. Han plogut tants exemples d'aquests curiosos pleonasmes interlingüístics que caldrà dividir-los en parelles de fet. Avui, per començar "sense sentit", les que agermanen català i anglès (com el "cotxe car"). El lingüista Jaume Macià (Sabadell) n'ajunta quatre en una sola frase: "És quelcom sense sentit que les corbates siguin per a les ties i que el got obtingut se l'endugui l'home de la llar d'avis". Des de Mallorca Cèlia Riba fa troballes tan espectaculars com "les files d'arxius de la biblioteca" o un nou embotit (desconegut) anomenat "bull de bou". Joan Monguió rebla la parella quasi salmantina dels arxius amb una plenitud de fulls: "files d'arxius plens de fulls". A cavall de La Garriga i Granollers, Julieta Sunyol elabora llargues frases on refulgeixen parelles de cosines verbals com ara "portes gates" o "blondes rosses".
Dues de les troballes més generalitzades són el "ball de la pilota" i el "molí de mill", presentades de maneres diverses. Alfons Saumell, tot un clàssic de la secció, s'esforça a reunir els cosins sense intermediaris, però això l'obliga a desplegar les frases. Així, una troballa també generalitzada (que en anglès "gorra" es diu metonímicament "cap") la presenta com "Gorra? Cap!" però tot seguit en fa una versió ampliada: "Una gorra, dius? No en vull cap!". També Josep Abellan, un dels primers corresponsals de la secció però que no hi havia participat des de mitjan anys 90, torna a la càrrega per culpa de la cosina prima i envia una notable bateria d'aportacions. Entre les anglocatalanes destaquen el "tall alt" i dues frases contundents: "trobo a faltar la miss" i "un fill omple". Des de Nova York el matemàtic Toni Guillamon, en plena immersió lingüística, envia un bon estol de cosines anglocatalanes. Destaca el títol d'una mítica sèrie televisiva de la BBC ("Un home a casa", també coneguda com "El niu de Robin"), l'exigent "la dot, i punt" i, encara, "un far llunyà".
Finalment, l'excantant del grup "Superelvis" (Anki Toner) fa una aportació propera a l'esperit del "sense sentit" anglocatalà i de la "cosina prima" hispanocatalana. Anki Toner envia una llista deliciosa de lemes extrets d'un diccionari "Superenglish-Català" treballat pels membres del grup. Segons aquests criteris, "a show" vol dir "això", un "Cake" és una caca, "Dance" vol dir dents, "Never" nevera, "Fuck" foc, "Press" pressa, "Past" diners, "Dinner" també calés, "Queen" cuina i, sobretot, "Coconut" collonut. No cal dir que el Superenglish és un idioma coconut que ens fa petar les dance d'enveja pel fuck que conté i pel qual daríem tot el past del món sense cap press perquè si és l'hora del dinner ho és, i dot. Naturalment, no es limiten a les paraules. També hi ha frases (des)fetes com ara "Don't lie yourself" (no t'emboliquis) i "I don't have past" (no tinc un duro).
Avui és un bon dia per cloure aquest article "sense sentit" amb un exemple hispanoanglès. Una lletania clàssica com "Ave María Purísima, sin pecado concebida" tragina d'incògnit una parella de sinònims translingüístics. En anglès, "sin", vol dir justament "pecat". Potser la cosina prima es diu Puri.