dissabte, 10 de març de 1990

Inventors de jocs

No tots els jocs són d'origen incert per ancestral. Tampoc els creatius de la casa Educa inventen gran cosa. La majoria de les vegades es limiten a escollir la temàtica més interessant de cara al mercat i apliquen uns mecanismes de joc arxiconeguts. Tanmateix, la història ofereix personatges veritablement singulars que han dedicat bona part de les seves energies a inventar jocs.
L'autor d'Alícia en terra de meravelles, el conegut Lewis Carroll, n'és un cas com un cabàs. A banda de la seva obra literària, Carroll es dedicà a inventar tota mena de problemes, passatemps i jocs, fins al punt que encara avui el món és ben farcit de seguidors de les seves creacions. Un bon exemple d'aquesta devoció contemporània és el butlletí "Carròlia" -exclusivament dedicat a temes relacionats amb Lewis Carroll-, que s'edita a Barcelona per iniciativa del gran enigmista Josep Maria Albaigès en el marc del club Mensa. Un dels jocs de Carroll, anomenat "Joc de Lògica", fou publicat en forma de llibre l'any 1886 i pretenia ensenyar lògica d'una forma lúdica. Per jugar calia fer servir proposicions, sil.logismes i fal.làcies, però la dinàmica era un pèl complicada. Un dels sil.logismes feia: "Alguns nous pastissos són nocius; cap bon pastís no és nociu. Per tant, alguns nous pastissos són no-bons"...
També a Mark Twain li va donar per aquí i inventà el "Constructor de Memòria", un joc que pretenia ajudar a adquirir i retenir en la memòria tota mena de dades. Es jugava en un tauler dividit en 100 rectangles (que representaven els 100 anys d'un segle) i les dades que calia recordar eren les batalles, coronacions, naixements, morts i esdeveniments menors. Un jugador deia una data i un esdeveniment (com Waterloo, 1815) i aleshores clavava una agulla a l'any i a la categoria corresponents (1815, batalla). Els qui s'equivocaven de data eren penalitzats i un sistema de puntuació atorgava la victòria. Twain va comercialitzar el seu joc a partir de 1891, però la complexitat d'aquesta mena de Trivial "hard" l'abocà al fracàs més absolut.
L'autor de la famosa L'Illa del Tresor, Robert Louis Stevenson, també creà un joc, tot i que mai no va comercialitzar-lo. El joc era de guerra, a l'estil alemany, i Stevenson el va crear al jardí de la seva torre suïssa. Amb un llibre d'estratègia militar a la mà, el creador d'un dels lloros més famosos de la història de la literatura, va muntar un "teatre de guerra" amb exèrcits de soldadets de plom. Tot i que mai no el va vendre, Stevenson va deixar per escrit el funcionament del seu joc en un ampli article divulgatiu que fou publicat després de la seva mort, l'any 1989. Un dels lectors més fervents d'aquell article va ser l'autor de La màquina del temps, H.G. Wells.
Wells es va prendre tan seriosament la iniciativa de Stevenson que acabà fent un nou joc de guerra. Petites Guerres fou publicat com a llibre/joc en 1913 per un Wells cada vegada més entusiasmat amb la idea. Les normes de joc eren molt senzilles, però en canvi es necessitava un escenari molt complex. Els jugadors feien cases, esglésies i castells en miniatura per poder jugar. De fet H.G. Wells acostumava a jugar, de les 10 del matí a les 7:30 de la tarda, en un camp de batalla del segle XVIII, amb 200 soldats i 6 canons de ferro que podien disparar un cilindre de fusta de 1 polzada 3 metres enllà.
Darrerament m'ha arribat a mans un mini-fulletó d'un peculiar inventor marroquí de barba leninista. El pretès geni s'anomena Salah-Din Ben Abdeluahab i sembla tot un professional de la matèria. La seva targeta li atorga 5 paternitats: el joc mental "Al-Onsobah", l'esport físic "Al-Olympia", el nou parxís "Naryah", la baralla original "Mayrit" i el nou ping-pong "One-one". Les il.lustracions i esquemes que acompanyen la targeta són prometedors, però amb el joc mai no se sap res fins que no es tasta. Potser el que ell anomena "joc mental" sigui el que fa més patxoca. Es tracta d'un tauler d'escacs amb només 5 caselles d'ample. De tota manera, suposo que aquest mindundi aclarirà qualsevol mena de consulta si l'escriviu a l'apartat de correus 1080 de Tànger.