dissabte, 7 d’abril de 1990

Ja tenim Nif!

Ningú no demana ja allò tan bonic de la fe de baptisme, però les partides de naixement -amb NIF o sense- continuen sent documents de transacció burocràtica força corrents. L'enigmística catalana contemporània acaba de rebre la seva lletra de NIF a Bellpuig, una vila del Far West català on l'Isidor Cònsul exerceix a voltes de xèrif, amb la publicació del premi Valeri Serra i Boldú de l'any passat.
La M. Margarida Bassols i Puig exerceix l'ambigu plaer de publicar la seva tesi, suggerida i dirigida per en Sebastià Serrano, sota el títol Anàlisi pragmàtica de les endevinalles catalanes. Aquesta deixebla de l'instigador de tesis doctorals més contumaç del país ha aprofundit en un tema poc difòs amb les eines que ofereix la bibliografia ex-clandestina que ha escampat el Departament de Lingüística de la Central des de la seva creació. El seu llibre és un exemple d'aplicació brillant dels mètodes de la Pragmàtica més exquisida de Leech. L'anàlisi del recull Millà d'endevinalles és exemplar, però esdevé àrid per al lector no especialitzat. Tanmateix, el primer terç del llibre justifica plenament la seva eclosió fora del circuit acadèmic. Bassols ens situa molt bé en l'univers dels enigmes i en descriu la seva essència amb absoluta precisió.
Potser la seva exposició s'afegeix a la glopada de pessimisme lingüístic encetada per en Modest Prats i l'Albert Rossich, però la manca de futur de l'oralitat individualitzada no sembla patrimoni exclusiu de l'àmbit català. Bassols classifica les endevinalles i en dóna les claus de funcionament d'una manera força entenedora abans no entra en l'anàlisi que constitueix el cos de la seva tesi.
La part més divulgativa de la seva obra és el capítol titulat "Breu Història de l'Enigmística". Els ulls del lector gaudiran del cinematogràfic espectacle d'una desfilada d'enigmes escollits. El camí és pausat i ple de sorpreses. Des dels enigmes clàssics grecs filtrats per la cultura llatina fins a l'eclosió simultània de l'enigmística en les llengües occidentals actuals. El casting d'aquesta super-producció s'intueix selectiu i en tot cas la tria és força encertada, perquè la Bassols ultrapassa els reculls dels folkloristes i penetra tímidament en l'apassionant influència de l'enigmística en la literatura d'alta volada. Trobem enigmes dels trobadors provençals dels segles XII i XIII al costat dels signats per Voltaire, Rousseau, Victor Hugo, Juan de Mena, el Marquès de Santillana, Cervantes o Miguel Hernández... Potser s'hi troba a faltar algun comentari sobre les sis endevinalles bíbliques de Pere Quart a Vacances Pagades.
Les referències són majoritàriament correctes, però la limitació de l'àmbit de l'enigmística a l'enigma culte i a l'endevinalla popular bandeja gairebé tots els altres fills naturals d'aquest noble art de cargolar els mots, com ara anagrames, acròstics, xarades, logogrifs, contrapets, rebus, palíndroms, criptogrames, decapitacions, metagrames i d'altres facècies. Potser si a la bibliografia no hi manqués l'imprescindible Storia dell'Enimmistica de Demetrio Tolosani i Alberto Rastrelli (Ulrico Hoepli Editore, Milano 1926) hi hauria una major pluralitat de referències. Fins i tot es detecta alguna inexactitud provocada per aquesta restricció, com la que data el naixement dels mots encreuats el 1925 al diari "Excelsior", quan en realitat dotze anys abans ja havia sortit publicat el primer encreuat als USA (suplement dominical "Fun" del "New York World", 21-12-1913) i en 1924 el "Sunday Express" els introduí a la Gran Bretanya.
De tota manera, ens trobem al davant d'un autèntic revulsiu per a l'enigmística catalana, perquè la visió de M. Margarida Bassols completa la tasca encetada en alguns volums de l'editorial Altafulla i ens atorga, a tots els amants de l'enigmística, una xifra d'identificació fiscal que ens serà molt útil per transitar sense problemes pels intricats camins del coneixement institucionalitzat.