Diccionaris de Shangri-là

Uns quants metres dels prestatges de tota bona biblioteca mínimament relacionada amb el virus enigmístic han de suportar el pes específic d'aquests textos interactius que anomenem diccionaris. Aquesta sentenciosa afirmació m'ha vingut al cap en plena lectura del fantàstic Paisaje pintado con té del serbi Milorad Pavic, una novel·la escrita resseguint vagament el format d'uns mots encreuats sobre la qual tornarem ben aviat. I l'enfilall d'idees relacionades passa de l'última obra de Pavic a la immediatament precedent, aquell Diccionari khàzar amb què el llavors iugoeslau va entrar als subjectius circuits internacionals dels pretesos "clàssics contemporanis". Recordo que la lectura d'aquell diccionari --en versions masculina i femenina-- va tenir conseqüències lamentables per a la precària ordenació dels llibres que corren per casa.
Pavic, amb la seva dèria persistent d'adoptar formats aliens a la prosa de ficció per desenvolupar la seva narrativa, va singularitzar llibres esparsos que mai abans no se m'havia acudit d'agrupar. De manera que un dels prestatges va començar a rebre diccionaris espuris que, en alguns casos, són veres perles narratives, com ara els deliciosos Diccionari de falses etimologies de Josep Maria Espinàs, Diccionari per a ociosos de Joan Fuster, Diccionari de les idees acceptades de Gustave Flaubert, Dizionario dei Personaggi di Romanzo de Gesualdo Bufalino, Diccionario humorístico de Noel Clarasó, Diccionario de milagros d'Eça de Queiroz... És clar que aquest prestatge de bastards ha de competir amb la progènie legítima, perquè de diccionaris n'hi ha de moltes menes: oficials, reials, acadèmics, oficiosos, monolingües, bilingües, de sinònims, enciclopèdics... Els prestatges dels artesans del llenguatge acostumen a contenir-ne un bon munt. Des del Diccionari de la rima als diversos Diccionaris de sinònims i antònims, del famós Pompeu al més útil Diccionari de la llengua catalana de l'Enciclopèdia, passant pels exhaustius Coromines i Alcover-Moll... Hi ha vocabularis molt més específics dels diversos registres del llenguatge que utilitzen diversos sectors professionals, diccionaris de l'esport, de les finances, de la política, de la prostitució, del comerç, de la cuina, de l'argot (una gran obra de ficció), de filosofia, d'acrònims, eròtics, ideològics, jurídics, del mar...
Però fins i tot entre la progènie legítima hi ha casos dubtosos que permeten creure en aquell tòpic dels altres móns existents dins d'aquest. Són els diccionaris estrictament enigmístics. Fa poc, els ja comentats en algun moment o altre des d'aquestes ratlles han rebut amb grans dosis d'alegria un exòtic company nou. Així, al costat del sucós Diccionario del crucigramista de Fausto Turell, de l'avorrit Dizionario per l'Enigmistica d'A. Ballardi, del rigorós Diccionari d'homònims i parònims de Joana Raspall i Joan Martí, delWebster's complete Crossword Dictionary de Philip J. Montamble, de l'inèdit Diccionari per a la pràctica de l'Scrabble de Lluís de Yzaguirre i Oriol Comas, o del bell A Dictionary of Eponyms de Cyril Leslie Beeching, el meu prestatge d'estrafolaris compta des de fa uns dies amb un nou okupa de 400 pàgines precàriament editades en tipografia PC.
Es tracta d'una obra singular, anomenada: A List of Pattern Words of Lengths Two Through Nine (1971) i el seu autor és el nord-americà Jack Levine. El diccionari de Levine agrupa totes les paraules del Webster's Unabridged Dictionary segons la seva estructura. Per exemple, excess és al mateix grup que bamboo (i 23 altres mots més estranys) perquè comparteixen l'estructura abcadd. Hi ha aproximadament 184.000 entrades, corresponents a les de la 3a edició del Webster's Unabridged amb plurals, participis i passats verbals. Tot ordenat segons la longitud. Els mots de la mateixa llargària estan dividits en subgrups definits pel nombre de lletres que hi apareixen dues, tres, quatre vegades... Per exemple, el mot florists (que té una lletra repetida dues vegades --S--) està indexat rera el codi 2, i el mot homomorph (amb dues lletres --H,M-- repetides dues vegades i una repetida tres vegades --O-- , resta indexada rera el codi 223.
Finalment, els mots d'una longitud determinada en un mateix subgrup tornen a estar agrupats en noves subdivisions segons la seva estructura. Per exemple, els mots horror i effete són tots dos rera el codi 23, però horror ve definit pels nombres 2.5-3.4.6 (la O apareix a les posicions segona i cinquena, i la R a la tercera, quarta i sisena), mentre que effete ve definida per les xifres 2.3-1.4.6. És un sistema de classificació molt més complicat de descriure que no pas d'usar, perquè aquesta mena d'anagrames isomòrfics es visualitzen molt fàcilment. El diccionari de Levine s'anunciava l'any 1972 en revistes enigmístiques especialitzades a un preu irrisori. Podeu provar d'escriure-hi encara. Les dades són: Box 5548. State College Station. Raleigh. North Carolina 27607 USA.
Paral·lelament, un esforçat estudiós anomenat Pere Porta i Roca està confegint un diccionari enigmístic semblant al de Levine en la nostra llengua amb la intenció d'usar-lo per fabricar jocs de paraules. Porta treballa esforçadament des de Sant Cugat amb els 52.000 primitius del català ¡sense l'ajut de cap ordinador! Que el Verb l'empari!