dijous, 26 de maig de 1994

L'enginy de Tisnerov

Durant els anys 60 el gran mestre Tisnerov va ser el principal responsable de la implantació de l'escaquer del segle XX a les nostres terres. Abans, només el "Virolet" l'any 26 i ell mateix a "La Publicitat" durant els 30 havien gosat repartir quadrets negres per les pàgines d'una publicació catalana. Però Tisnerov —als anys 60 des del "Tele/estel" i després a "Serra d'Or", "El País" i "La Vanguardia"— va anar elevant el llistó dels mots encreuats. Ara, els seus editors han decidit elevar a la categoria de llibre alguns dels escrits que han acompanyat tants i tants escaquers seus —Els mots encreuats de Tísner (Pòrtic, 1994)—. A pesar del que pot suggerir l'ambigu títol, no ens trobem davant un nou recull de mots encreuats tisnerians, com era Trenquem-nos una mica la closca (Altafulla, 1985).
Aquesta iniciativa d'ara, insòlita i agosarada, recull 1481 definicions lluïdes del gran mestre amb les respostes alfabèticament ordenades en un apèndix final. Rere cada definició hi ha un parèntesi que especifica el nombre de lletres i la inicial de la resposta, igual com el número d'ordre del mot solució en l'apèndix final. Com que el fascinant mecanisme de lectura en doble sentit que caracteritza els mots encreuats queda aquí desactivat, la dificultat és major, sobretot en els mots llargs. El format acaba remetent als reculls d'endevinalles de l'editorial Millà i es troba a faltar una doble numeració que permeti localitzar amb facilitat com s'ho va manegar el gran mestre a l'hora de definir una paraula qualsevol amb què topem a l'atzar en el nostre deambular per la llista alfabètica de solucions.
Aquest doble sentit de lectura ens permetria gaudir de la innegable magnitud literària de l'enginy de Tisnerov, atès que podríem resseguir el mateix camí que féu l'autor, de la resposta a l'enigma, com en aquelles novel·les que prescindeixen de l'enjòlit des de la primera pàgina per tal de centrar la nostra atenció en d'altres qualitats de l'estil. De fet, el ventall de mecanismes enigmístics que fa servir el gran mestre Tisnerov a l'hora de definir és enorme. Trobem una intensa explotació de la polisèmia. Gràcies a la presència de mots homònims la decodificació de molts dels enigmes proposats esdevé tan sorprenent com el desenllaç d'un d'aquells contes bonsais d'Augusto Monterroso o Pere Calders. Al·lusions forestals a "viu a la serra i la serra la matarà" (de 4 lletres, comença amb essa); professionals a "abans de fer la feina pren tota mena de mesures" (9s); o militars a "s'acabarà quan arribi el general (6a) transformen la lectura en un rigorós exercici d'imaginació.
Cap dels mecanismes habituals de l'enigmística no li és aliè. Juga amb els anagrames per salvar unes sigles quasi foixianes —"curts trucs de turcs" (5c)—, es permet tota mena de decapitacions —"part esquerra d'un retaule" (4r)—, proposa falsos amics —"la seva senyora és molt perseguida" (5h) o "la seva senyora s'infla quan fa esport" (5p)—, i també conrea l'homofonia de manera més o menys encoberta: amb erotisme dolç —"farem que dos recipients practiquin el boca a boca" (8a)— o mala bava casualment antimonàrquica —"senyoreja la bulgaritat" (5s)—. Val a dir que algunes de les definicions aguanten malament el pas del temps —"les primeres duien barret de copa" (7n)—, però d'altres han esdevingut obres clàssiques del seu gènere: "la seva manera de caminar feia bavejar Hitler" (3o), "fa plorar els nens" (8d), "perdien el prepuci illenc" (6x) o "farien un esgarrifós glu-glu" (12n). L'enginy del gran mestre Tisnerov és inesgotable.



Solucions per ordre d'aparició i magnituds: 4s-soca, 9s-sastressa, 6a-assaig, 5c-Csrtu, 4r-reta, 5h-heroi, 5p-pilot, 8a-abocarem, 5s-Sòfia, 7n-neveres, 3o-oca, 8d-dentició, 6x-xuetes, 12n-naufragarien.