dijous, 7 de setembre de 1995

Em desesperes, Perec!

Les peces més perverses de Perec, fetes sempre sense presses, tenen efectes efervescents en les enteses ments de certs éssers. Elles resten perplexes. Ells es desesperen. Les peces més belles representen els ferments dels encerts eterns de les seves destreses secretes. El segrest de Perec ens permeté rebre les fredes belleses presents en els elements de les seves lletres sense perdre'ns res de res. Ell ens ven les selectes revenges dels serfs dels gèneres. Els pren les regles. Les estreny per fendre-les sense defendre-les. El pretext és el ver text. Les lletres rebenten. Les peces esdevenen mers encensers. Cremen. Les seves empremtes revelen els ferments senectes de segles enters. Vénen de temps enrere. En percebrem els precedents de més pes. Perec és expert en semences. El mestre genet.
¿El troben amè, el paràgraf? Doncs ho és. Sí, com han vist, està escrit només amb E. De fet, el podria signar Gilbert Adair, el sofert torsimany nord-americà responsable del segrest en versió anglesa E-mail de La Disparition (la novel·la lipogramàtica de Georges Perec escrita en 1969 sense cap E). Gilbert Adair n'ha canviat el títol per no incórrer en pecat lipogramàtic. En anglès, disparition esdevé disapperance. Horror! Tots els esforços de Perec per evitar la E es fondrien ja en la coberta. Adair li ha donat la volta i La Disparition s'ha transformat en The Void (l'absència). La novel·la acaba de sortir a Harper-Collins (1995) i els enigmistes nord-americans s'han apressat a aclamar-la. Totes les sectes tenen clássics.
Els crítics han reobert el debat sobre el sentit de les constriccions aplicades al fet literari. Els partidaris han invocat precedents menys famosos i els contraris han desenterrat la pesada destral ètica per tallar caps en nom de la trivialitat. Els precedents no són tan interessants com Perec. Les il·legibles novel·les-palíndrom (Satire: Veritas de Stephens o Dr. Awkard & Olson in Oslo de Levine) són mers criptogrames. Barroc mecanicista. Potser només Gadsby d'Ernest Vincent Wright és comparable a La Disparition /The Void. En 50.110 mots sense cap E Wright s'ho manega per explicar-nos els esforços de John Gadsby per transformar la seva vila de Branton Hills en el símbol del progrés i de la prosperitat americana. La novel·la és de 1939. Tristament, la sortida de la novel·la coincidí amb la mort de Wright.
Les constriccions semblen jocs sense sentit, però ens recorden les convencions literàries. Cap escriptor no en pot prescindir, a l'hora de posar-se davant del paper. Si els corredors s'entrenen a la sorra per no trobar després tanta resistència, ¿no pot l'escriptor ensinistrar la seva ploma per la sorra de l'estil? Començàvem l'article amè. Ara l'acabem revelant-los, a més, l'absència d'U, strictu sensu. Els convido a comprovar-ho. Uf!