Consonància

Hem parlat diverses vegades dels mots monovocàlics en aquesta mateixa secció. Rareses que salten a la vista tan aviat com hi topem. Troballes que els fotògrafs de mots capten amb fruïció, talment urubús aclaparats i trontollosos, preferentment al Mississipí. Les paraules dites monovocàliques han estat sempre joies a l’obrador del lipogramista que aspira a escriure algun paràgraf homogeni prescindint alegrement de les altres quatre vocals. El col·leccionista de monovocàlics té cinc sacs a mà i els omple de fotos, distingidíssim, reverentment.
Els negatius naturals d’aquestes instantànies, en canvi, hauran d’omplir vint-i-dos sacs diferents, però són molt més difícils de trobar. De mots monoconsonàntics que tinguin tres o més especímens de la consonant en qüestió n’hi ha pocs. Fora de camp deixarem la mamà (2m), en Pep (2p) o la lletra xeix (2x) per massa planers i evidents. Començarem a valorar els monoconsonàntics a partir dels triplets —allò que els periodistes esportius anomenen, entusiastes, hat tricks com si fossin conills que surten d’un copalta—, ens emocionarem sincerament amb qualsevol quartet —fenomen que certs ludòpates murris no s’estan d’anomenar tetra trick— i farem sonar les campanes si apareix cap quintet.
L’accés als triplets no és pas vedat als experts. Especialment quan ens posem a jugar amb les terminacions verbals. Així, si ens amorrem a la font de les bilabials descobrirem que aviat ens mamem (3m) tres emes seguides. Mmm... Si tant mamem, però, el més segur és que acabarem fent esses (3s), vagarejant d’ací d’allà sense rumb fins que topem de cop i de cap amb un baobab (3b) plantat al bell mig del jardí versallesc d’un cacic (3c). Talment un obelisc de la natura, un ullal (3l) de la fera ferotge del subsòl. I just aquí ens plau arriar (3r) la bandera dels triplets en consonància que us proposem. Fins ara els nostres avenços només cobreixen sis consonants —bclmrs—, de manera que encara hi ha molt camp per córrer.
Pel que fa als quartets, la cosa es complica d’una manera criminal. Tan criminal que el primer quartet està format per dues parelles de policies nazis (SS & SS) que encarnen la figura de l’assassí (4s). Les altres troballes són molt més dolces. D’una banda la forma pertinent —nannin (4n)— d’un verb infantil que incita al taral·leig (nannar: passejar, i l’exemple que ens ofereix el DIEC sembla extret d’una cançó dels Beatles: Anar a nannar !!). Per l’altra, una parella nostrada que ens recorda aquell mític model de la Renault que competia amb el dos cavalls de la Citroën: el quatre ela. L’ínclit beat Ramon Llull (4l) entra en consonància amb la inigualable Lloll (4l) Bertran. O sigui que, en qüestions d’eles, l’un ens alliçona i l’altra ens delecta. Si trobeu que us ve de gust conjugar el verb consonar, envieu-nos les vostres consonàncies a la Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona o maileu a 100343.1770@compuserve.com. En parlarem.