La nissaga més sana

L’argentí Gerardo Masana (1937-1973) va ser el creador de I Musicisti, un grup irònico-musical del qual l’any 1967 naixeria l’agrupació de músics més verbívora del planeta: Les Luthiers. Els cinc luthiers que encara avui ens delecten amb el seu melòdic enginy —Marcos Mundstock, Daniel Rabinovich, Carlos Núñez Cortés, Jorge Maronna i Carlos López Puccio— eren els amics i seguidors de Masana que van sobreviure com van poder la seva mort prematura. La veritat és que sempre n’han servat la memòria. A tots els seus treballs figura el nom del fundador. Ara Sebastián Masana, escriptor de ciència-ficció i fill de Gerardo, recupera la memòria del seu pare en un esplèndid llibre biogràfic (amb cedé inèdit inclòs): Gerardo Masana y la fundación de Les Luthiers (Belacqva, 2004). Els amics i companys mai no han oblidat el seu líder, però Sebastián només en conservava el relat, perquè quan el seu pare va morir tot just tenia tres anys. Per això, la redacció d’aquesta documentadíssima biografia deu haver significat per a l’autor la recuperació catàrtica d’una figura paterna més present en la memòria dels altres que no pas en la pròpia. El llibre permet percebre com tot l’entorn sentimental del gran Masana s’ha bolcat en el projecte. Cap seguidor del grup argentí no hauria de desconèixer aquesta magnífica obra, sobretot en el cas dels moltíssims seguidors catalans de Les Luthiers.

Perquè el gran Masana, nascut a Banfield, era fill de pare i mare catalanoargentins, i nét de quatre avis catalans emigrats a l’Argentina. Sebastián dedica una bona part del llibre a ressaltar aquests orígens. Els Masana provenen de Vilanova i la Geltrú. L’avi Enric, sastre i actor amateur, es va casar amb la sabadellenca Adelaida Salas, van tenir dos fills i emigrà a l’Argentina l’any 1904. Després del reagrupament familiar, a casa dels Masana només es parlava català, de manera que el pare de Gerardo va haver d’aprendre el castellà a l’escola de Buenos Aires. Els avis materns, Gregori Silvestre i Paquita Biosca, també barcelonins, van començar a relacionar-se amb els Masana al Centro Catalán de Buenos Aires. Pel que sembla, tots estaven picats pel cuc del teatre. Sebastián explica que en aquest casal català hi ha una imatge de Sant Jordi lluitant amb el drac sota un immens retrat de l’actriu Margarida Xirgu. Hi diu: “L’humor et farà la vida amable, la llibertat te la farà sagrada”. Segons Sebastián Masana, aquest lema marcaria la vida del fundador de Les Luthiers. Més enllà dels jocs de paraules delirants que han caracteritzat sempre les obres del grup, Masana també va excel·lir en la invenció d’instruments exòtics. El primer era un instrument electrònic que va fabricar juntament amb Horacio López seguint els plànols d’uns enginyers nord-americans que havien sortit a la revista Mecánica Popular. El van batejar ragamuffin porá (“le pusimos porá porque en guaraní significa lindo”, recorda López), i era una mena d’orgue que feia quatre sons propers a la veu humana (soprà, contralt, tenor i baix). Posteriorment Masana estaria involucrat en la fabricació dels mítics instruments folls del grup, com el latín o violín de lata. El seu fill també destaca el contrachitarrone da gamba (entre guitarra i violoncel), el cello legüero (híbrid de violoncel i bombo), el yerbomatófono d’amore (carbasses vibrants), el bass-pipe a vara, el tubófono silicónico cromático, la máquina de tocar, el gom-horn o el glamocot.