dissabte, 23 de juny de 1990

La revolta dels acrònims

Des d'aquestes mateixes ratlles ja hem parlat alguna vegada dels acrònims. Aquests neologismes fills d'una combinació d'inicials constitueixen una de les categories lèxiques més productives. L'ús indiscriminat de la informàtica i l'endèmic afany de síntesi dels titulars dels mitjans de comunicació han fet popular l'acrònim, des de la conversa de bar a les revistes especialitzades. Tothom recorda els rebomboris dels afers Sida o Iva, la flaca dels articulistes moderns pels Wasp o els Yuppies i els concursos populars per desxifrar el significat ocult de les sigles Renfe (Rogamos empujen nuestros ferrocarriles estropeados).
Els acrònims són els representants lèxics d'aquesta dèria contemporània de la síntesi a tot drap. És ben cert que ja els jueus van penjar Crist sota un acrònim i que el seu predecessor poètic
-l'admirable acròstic- es perd en l'origen de l'escriptura. Però l'emergència del ball de sigles és un fet contemporani. Els lexicògrafs es veuen ultrapassats per l'espectacular augment de nous referents; en comptes de manllevar termes grecollatins es dediquen a definir les prestacions del nou artefacte i n'extreuen les inicials de les paraules emprades. Pocs nens anglesos saben que Radar vol dir radio detection and ranging però tots en coneixen l'abreviació. El mateix podríem dir de la vella vedette de la Renfe. Han pujat mai a un "Tren articulado ligero Goicoechea Oriol"? Han comprat mai cap producte de la "Sociedad Española de Automóviles de Turismo"? Potser el sis-centó?
La gràcia dels acrònims és aquesta inquietant capacitat per evocar un nou significant amb les seves lletres i les seves grans prestacions polisèmiques. Un Wasp (White Anglo-Saxon Protestant) és un insecte en anglès -una vespa- i les altres ètnies del melting pot americà ho solen assenyalar sempre que poden. Els concerts que Bob Geldoff organitzava per ajudar la gent africana es retolaven sota el lema Aid (Ajut) però segons com, el missatge podia resultar ambigu perquè Aids -a banda de voler dir "ajuts"- és l'acrònim anglès del Sida. Aquestes amfibologies han arribat a jugar un paper important en el món empresarial; fa poc els publicistes de la casa informàtica "Bull" van deixar anar la brama que "IBM" -màxima firma rival- volia dir Imitation Bull Machines. D'altra banda, ja es poden imaginar l'èxit espaterrant que els distingits membres de la Foca (Formula One Cars Association) tenen cada vegada que visiten el circuit de Jerez. Una situació similar ha aconsellat el desdoblament del Comitè Olímpic de Barcelona en "Co-ob", amb l'allunyament subsegüent de les connotacions violentes. ¿S'imaginen el bell escàndol que muntarien els locutors i locutores catalans amb l'hipotètic Comitè Olímpic de Nova York (NY)?
El Diccionari de les abreviatures, els símbols i les sigles de Josep Maria Mestres i Josefina Guillén que Enciclopèdia Catalana pensa treure a finals d'any serà una eina utilíssima per descobrir com anem de síntesi, per aquests barris. Però abans no arriba aquest tractat de fotosíntesi hem descobert un opuscle interessantíssim del Dep de Cul de la Gen de Cat, anomenat Els acrònims dels museus de Catalunya. Rera un títol tan funcional s'amaga una vena poètica insospitada. Les curadores d'aquesta edició restringida ens obren els ulls als enigmes ocults dels nostres propis museus amb una força digna de figurar a la "Catalunya misteriosa" de Sebastià d'Arbó.
D'entrada, descobrim que el Museu d'Art de Girona és un amagatall perfecte de bruixots, que el controvertit Museu d'Art Modern és un cau de bevedors i que l'estètica rural té el seu cor al Museu d'Art de Sabadell. Evidentment "Mag", "Mam" i "Mas" són acrònims tan simpàtics com previsibles. Però ¿què me'n diuen del bell anacronisme enigmístic que transforma la col.lecció d'automòbils de Salvador Claret a Sils en "Cascs"? ¿O de la floreta excelsa que esdevé dir-li "Museu Arqueològic de Calonge" a una mossa de bon veure? Tanmateix, les interferències més sorolloses apareixen quan el Museu d'Eines Antigues de Torregrossa esdevé un "Meat" -auditiu? nasal? urinari? càrnic?- i, sobretot, quan descobrim per via enigmística les relacions ocultes entre els dirigents del Museu Diocesà de Tarragona i els del Moviment de Defensa de la Terra. Un país ben sorprenent, el nostre.