diumenge, 23 de gener del 1994

Casa de la Caritat

Ja fa uns quants anys que un isoacrònim múltiple circula pel món de la cultura barcelonina. Es tracta de la restaurada Casa de Caritat, reciclada en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona que dirigeix el filòsof Josep Ramoneda. El magne equipament arrossega una sigla cridanera —CCCCCB— que ja ha provocat més d'un comentari de tall enigmístic. Des de qui especula sobre com ho deuen pronunciar els inevitables quecs del nostre entorn cultural fins a una pregunta innocent d'Oriol Bohigas a l'hora de trobar l'equivalència de cada lletra de l'acrònim: "quina és la C que correspon a Catalunya?"
Però, a banda d'un CCCC (Cercle Creatiu de Cultura Catalana) que recull el Diccionari d'abreviacions (Enciclopèdia, 1992), els grups de cinc ces ja fa temps que van pel món. El creador de la marca IBM —Thomas Watson— les va fer circular entre tots els distribuïdors de la seva firma representant les cinc idees principals que calia tenir per tirar endavant el producte: Concepció, Consistència, Cooperació, Coratge i Confiança. Al darrer número del selecte butlletí del Club Palindròmic Internacional (que es titula Semagames i destaca pel seu inesgotable afany investigador en el món del capicua), l'enginyer Josep Maria Albaigès publica un extens recull d'isoacrònims múltiples que poden acomboiar les nombroses ces de la Casa de Caritat des de molts àmbits diferents.
En rigurós ordre alfabètic, primer topem amb la "cimera de les 6-D", celebrada a Costa Rica l'octubre de 1989. Els assessors d'imatge dels polítics congregats van fer mans i mànigues per establir una llista isoacrònima (DDDDDD) dels sis problemes americans més greus: Deute exterior, Drogues, Desenvolupament, Desarmament, implantació de la Democràcia i Deforestació galopant. Un expert alemany en Borsa anomenat André Kostolany descriu les quatre ges dels bons especuladors. GGGG correspon a Gedanken (idees), Geduld (paciència), Geld (diners) i Glück (sort). Pel que fa a la consonant més apreciada pel món de la cultura, el KKKKK esdevé l'emblema del poble sikh a l'Índia. Les cinc cas corresponen al Kes (barba i cabellera sense tallar), Kangha (pinta de fusta), Kirpen (daga), Kara (braçalet de metall) i Kach (un tipus especial de roba interior).
El reguitzell bilabial MMMMMM mereix punt i apart. Les sis emes resumien la conducta del rei Carles III sobre les diversions públiques. L'àustria de les tres is resulta un digne predecessor ibèric de l'alcalde madrileny Rodríguez Sahagún a l'hora de prohibir-ho tot. Un anònim religiós li va dedicar una dècima que va posar en circulació aquesta mitja dotzena d'emes:

El Rey, según pareceres
todo lo viene a remendar.
A algunos da que notar
que no a todos los placeres.
Modas, Música y Mujeres,
en todo, dicen concuerda.
No siendo su razón lerda
es de un Carlos la sentencia;
dando tan gran providencia
Mulas, Médicos y Mierda.

El PPPP, lluny de les connotacions polítiques de l'àmbit espanyol, constitueix un isoacrònim que representa les condicions comercials òptimes en el Marketing clàssic per a la venda amb èxit d'un article: Preu, Promoció, Publicitat i Producte. L'anomenat Mega-Marketing afegeix quatre pes més i transforma l'isoacrònim en el PPPPPPPP. Les últimes quatre corresponen a: Public Relations, Power, Partitioning & Positioning. A diferència dels temibles SS nazis, l'isoacrònim més sibil·lant —SSSS— correspon a un conegut eslogan de les agències de viatge britàniques a l'hora de vendre als seus hooligans les delícies de la costa mediterrània: Sun, Sand, Sex & Sangría (sol, sorra, sexe i sagnia).
És clar que en això dels isoacrònims múltiples, un dels més extensos és el Volkswagen de sis rodes que reben els estudiants anglesos de periodisme per recordar els components d'una notícia. Consta de dotze ves baixes (WWWWWW), i correspon a la mitja dotzena de preguntes que cal respondre a l'hora de redactar una nota de premsa: What? Who? When? Where? HoW? Why? (Què? Qui? Quan? On? Com? Per què?)Totes elles, preguntes d'indubtable interès a l'hora d'analitzar el CCCCCB.