diumenge, 30 de gener de 1994

El calendari asteca

Els components de l'indigenista exèrcit zapatista d'alliberament nacional van triar el dia de cap d'any per fer esclatar la seva revolta. Just el dia que entrava en vigor el tractat de lliure comerç amb els veïns de dalt, la portera chiapaneca va començar a trencar les vidrieres de l'entresol. Any nou, vida nova. Sembla que els alçats han estat molt pendents del calendari, com si les campanades de cap d'any fossin la pistoletada de sortida. És clar que, per més reivindicacions indigenistes que facin els descendents dels maies que habiten Chiapas —tzotzils, tzeltals, chols, mames, zoques, chamules i lancandons—, ja fa una pila d'anys que han canviat el seu fascinant calendari dual per un d'aquests penjolls que ens regalen les caixes per les festes de Nadal.
Com altres civilitzacions, els mesoamericans disposaven del seu propi sistema cronològic. El zel conqueridor dels primers espanyols que trepitjaren terra asteca els va fer bandejar la saviesa dels vençuts. De fet, no fou fins l'any 1790 que el matemàtic i astrònom mexicà Antonio de León y Gama no va fer revifar l'interès pels còmputs cronològics asteques, en extreure de sota el paviment de la plaça major de Ciutat de Mèxic dues valuoses pedres calendàriques. Gràcies a unes obres de canalització d'aigües, el Zócalo mexicà va desvelar un dels seus tresors ocults: l'estela dels sols. León y Gama va publicar l'any 1792 una fantàstica Descripción histórica y cronológica de las dos piedras que con ocasión del nuevo empedrado que se está formando en la plaza principal de México, se hallaron en ella el año de 1790 (Segunda edición. México, Imprenta del ciudadano Alejandro Valdés, 1832), i la pedra fou situada sota una de les torres de la catedral. Porfirio Díaz la va fer traslladar al Museu Nacional de Moneda l'any 1910 i des de 1963 reposa a la sala Mexica del Museu Nacional d'Antropologia i Història de Chapultepec.
El còmput calendàric dels asteques estava basat en la combinació entre un calendari solar de 365 dies, que en nàhuatl anomenaven xiuhpohualli (compte dels anys) i un altre calendari de 260 dies anomenat tonalpohualli (compte dels dies, signes o destins). El calendari mexica tenia una estructura regular i cíclica. Se succeïen, de manera fixa i ininterrompuda, "segles" de 52 anys solars, i cadascun d'aquests anys constava de 18 grups de vint dies més un període complementari de 5 dies. Al final dels 360 dies de les 18 vintenes s'intercalaven 5 dies, anomenats nemontemi ("debades hi són, ocupant un lloc") —dies d'escreix, buits, morts o atziacs— els quals no pertanyien a cap mes, amb la qual cosa el xiuhpohualli esdevenia per la seva durada un veritable any solar de 365 dies. Per la seva banda, el compte dels signes (tonalpohualli) estava format per 20 tretzenes de dies, anomenades segons el seu dia inicial, per a un total de 260 dies. Per tant, calia que transcorreguessin 52 anys per tal d'esgotar totes les posicions possibles d'un dia qualsevol del tonalpohualli dins del xiuhpohualli i viceversa. En un cicle de 52 xiuhpohualli hi cabien 73 tonalpohualli, és a dir un total de 18.980 dies. També es comptava el cicle doble de 104 anys, que rebia el nom nàhuatl de huehuetiliztli. ("vellesa"), el qual combinava de forma molt aproximada el cicle de Venus (hi caben 65 rotacions de Venus) i el cicle aparent del sol (104 anys solars).
L'estela dels sols representa tots dos calendaris. Registra i ordena els dies durant l'any i el segle. També hi consten els canvis de les estacions i els punts cardinals. A més, partint de la seva estructura és possible fixar dates del passat i del futur amb exactitud. Una altra de les informacions que duu inscrites són els temps de rotació dels planetes més propers a la Terra —Venus, Júpiter, Saturn i Mart—, així com les fases de la lluna i les conjuncions astronòmiques que permeten predir eclipsis. Tanmateix, per més que hi furgueu, no hi trobareu cap clau al sagnant alçament de l'1 de gener de 1994.