diumenge, 6 de febrer de 1994

New York Times

Amb poques setmanes de diferència, el diari més influent de Nova York ha sofert tres baixes de consideració que encara ara fan anar de corcoll a molts dels seus lectors. Han canviat el crític de cinema, el de restaurants i l'enigmista que signa els mots encreuats diaris. L'únic canvi del tot inevitable era aquest darrer. Resulta que el venerable Eugene T. Malenska va morir el passat agost als 77 anys després de més de quaranta anys de mots encreuats diaris. El debut de Will Shortz no es va produir fins el proppassat 21 de novembre, probablement perquè Malenska havia deixat tres mesos de feina feta, però també perquè hi ha hagut un autèntic càsting a l'hora de triar el successor. Shortz, de només 41 anys, esdevé així el quart home en la història dels mots encreuats del "New York Times".
Alguns diaris han presentat el seu fitxatge com l'assalt d'un jovenet a la Casa Blanca de l'enigmística. Rich Cohen, per exemple, escrivia a primers de desembre al "New York Observer" que el triomf de Shortz implicava el de tot un nou estil —batejat pels especialistes com Mainstream— en el qual es bandejaven sistemàticament els clixés de sempre (suposem que per tal d'inventar-ne de nous). Cohen donava un tractament ben groc a la notícia, en comparar la pujada de Shortz al poder amb la decisió del Concili Vaticà II el 1963 de permetre dir missa en anglès, a més d'en llatí. Les primeres declaracions per a la CBS de Shortz en prendre possessió van per aquí: "Portarem els mots encreuats a la gent perquè un joc que practiquen 50 milions d'americans cada dia no pot ser cosa d'excèntrics". El titular amb què Cohen obria la notícia és prou eloqüent: "Adéu, emú! Hola, Devo!". Si l'emú és un vell amic de les graelles en totes les llengües (com l'icac, l'agà, l'ulà i Ur), Devo és un grup musical dels setanta que devia marcar profundament l'adolescència de Shortz, perquè el va triar per a la primera paraula horitzontal de l'encreuat en el dia del seu debut.
Conec Will Shortz des de fa dos anys, quan encara era l'editor de la magnífica revista de jocs "Games". Resseguidor incansable de tot allò que fa olor a jocs de paraules, va assabentar-se atzarosament de la publicació del meu Manual d'enigmística (Columna, 1991) i em va escriure per saber com el podria aconseguir. No cal dir que li'l vaig enviar de franc, amb una llarga sinopsi en anglès dels continguts del llibre. Després he sabut que el Manual era el primer llibre en català que entrava a la seva impressionant biblioteca enigmística, d'uns 12.000 títols catalogats en 26 apartats monogràfics (tal com consta en un inventari que ell mateix autoedita cada sis mesos amb el títol de Puzzleana). Però aquesta fastuosa biblioteca no és la seva única particularitat. Resulta que, fruit del deliciós virus interdisciplinar que assotà els plans d'estudis nord-americans dels setanta, Will Shortz és l'únic historiador del món llicenciat en enigmística per la Universitat d'Indiana. El seu títol, en concret, és unbachelor's degree in enigmatology. Quina enveja!
De manera que la cosa ja li ve de lluny. Ara que ha esdevingut popular i que l'han entrevistat a tots els magazins de la TV americana, s'ha sabut que Shortz viu sol com un monjo a tres quarts d'hora en tren de Manhattan, reclós amb els seus llibres en una casa de vuit habitacions a Pleasantville. De tant en tant, quan es vol distreure de la graella del dia, baixa al pis de baix i fa una partida en un pin-ball dels anys 50 anomenat Crossword. Després torna a les seves definicions. De fet, ell només defineix. Un centenar de constructors de graelles treballen per a ell esporàdicament i una vintena de forma regular, de manera que té prou material on triar abans de posar-se a la feina. Això sí, un cop l'any construeix una graella ell solet, per mantenir l'agilitat i no perdre els bons costums. És repugnantment curiós que els millors clixés d'aquelles lletres que bramava Nino Bravo continuin vigents, perquè és evident que "cuando Dios hiso el Edén, pensó en América".