Domicili

La setmana passada fèiem un recorregut onomàntic per les pàgines d'un recull de noms xocants recentment editat a Itàlia: Mal cognome mezzo gaudio. Stupidario dei cognomi italiani d'Antonio Di Stefano (Biblioteca Umoristica Mondadori. 1994). Reproduíem els cognoms italians més malsonants i constatàvem alguns dels hilarants exemples que pot provocar la relació entre un cognom i la professió de qui el tragina. Di Stefano, a banda, agrupa cognoms temàticament. En un collage audaç, recull transgressions (la sra. Uomo o els srs. Donna, Femmina i Mezzomo), construeix orquestres (srs. Mandolino, Pianoforte, Flauto o Violini), cadenes televisives (notables els senyors Primo Canali i Ottavio Canale, tots dos de Palerm) o ajunta cognoms que perjudiquen greument la salut (srs. Fumo, Filtri, Tabacchi, Nicotina o Sigari).
Fa anys, en un dels seus punyents articles a la premsa diària, Quim Monzó comentava les relacions entre certes institucions i els noms dels carrers del domicili. El pretext per a la investigació del nomenclàtor barceloní que duia a terme Monzó era el recent bateig del passeig Lluís Companys que havia obligat a canviar les targetes de molts jutjats barcelonins. Crec recordar que Monzó proposava una sèrie de canvis en els noms dels carrers dels governs civil i militar, d'alguns ministeris, del camp de l'Espanyol o d'altres, tal vegada per incordiar els seus estadants. De fet, la presència de l'Avinguda Madrid a la rodalia del Camp Nou sempre ha estat considerada una provocació per la culerada.
Di Stefano també se n'ocupa, d'aquestes relacions tortuoses amb el carrer on la gent viu. Entre els particulars Roma és la ciutat on més gent sembla haver triat carrer. Així, el senyor Frattura viu al carrer Hospital, el senyor Bagnato viu al de l'Aqüeducte, el senyor Fumi viu al de l'Opi i el senyor Senzaparole viu a Pico della Mirandola. Però els exemples més sucosos són els que es refereixen a les seus de les diverses formacions polítiques.
A l'extrema dreta, els neofeixistes del MSI tenen sengles seus romanes a Via Eritrea i Via Somalia , mentre que a Massa viuen a la Via Democrazia. Un dels locals socials de la Democràcia Cristiana a Roma té per domicili la Piazza del Gesù. A Levanto, la DC és ja només un record. El seu domicili és a Via Rimenbranza Els socialistes del PSI no tenen tanta sort. A Assís reben les cartes a la profètica Via P. Incerta, a Casalgrande en una sagnant Via Aldo Moro i a Pescia en una no menys inadequada Via Andreotti. Per la seva banda, el minoritari Centre d'Acció Monàrquica sembla haver triat la seva seu romana: és al Corso Vittorio Emmanuele II. Igual com els ex-comunistes del PDS de Bolonya, que reben les cartes a una evident Via Lenin. En canvi, a Roma el PDS viu en una lapidària Via Archeologia i a Modena en una insultant Via Buffon. És clar que pitjor ho tenien a la localitat napolitana de Castellammare di Stabbia quan encara no eren ex-comunistes. Aquells menjacapellans del PCI havien de veure com les cartes els arribaven a la pietosa Via Gesù.
Tot i que la proposta monzoniana no devia ser recollida per l'Ajuntament de Barcelona, moltes institucions tenen el seu domicili en carrers ben xocants. Així, el Govern Militar és a la Plaça Portal de la Pau i el Consolat de Grècia al carrer Nàpols. Si en coneixeu algun exemple, envieu-lo a la Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.