dijous, 30 de març de 1995

Ortotipografia

A la vella plana el panorama és literalment desolador. Una plaga inesperada de ratolins cibernètics ha agafat per sorpresa els pobres tipus romans. En un tres i no res, els marges s'han vist inundats d'àvids teclistes indocumentats a punt per escometre les línies enemigues amb moviments tàctics impecables. Les forces d'ocupació han seguit el guió amb fidelitat absoluta. Han pres els punts estratègics des d'on es domina tota la plana i, amb les primeres clarors, han foragitat els pocs caixistes canuts que encara resistien. Els perseguien per tots els marges brandant els seus ratolins letals amb entusiasme. Els barraven les vies de tornada, subratllant així la seva insultant superioritat en la línia de foc. La plana major d'Athor ha claudicat sense condicions. Els endormiscats tipus romans s'han endut una sorpresa majúscula. Per més que han intentat ordenar-se i articular una defensa eficaç, s'han quedat a les beceroles. El fet és que els nouvinguts han vençut abans d'aconseguir cap pronunciament favorable. Les nodrides hosts invasores han transformat la possible lluita en una pura il·lusió òptica. I tot això, sense passar-se en cap moment de la ratlla.
Val a dir que la incursió enemiga ha deixat la plana en estat de coma. Quan han acabat els combats, la cridòria general dels ratolins ho ha inundat tot amb una bulliciosa música sense lletra. Lluny de lliurar-se al pillatge indiscriminat, els invasors han estat selectius i s'han endut tots els tipus lletrats de la comunitat cap a les seves naus cibernètiques. Són conscients que, si només és feta per àgrafs, la reorganització social de la plana serà una tasca complexa i interminable. Per això s'han endut els elements més significatius cap al seu disc. De mica en mica, han anat desfilant la Guiomar, en Citard, en Barrabàs Puntí Coma, el vell El·ladi, Ali Fad, el venerable Klaus d'Athor... En entrar a la nau enemiga, els xerraires fills de na Guio —coneguts per tothom com els Guionets— han deixat anar un llarg uaaaau d'admiració. Aquesta invasió gens subtil provoca grans interrogants entre els lletrats. Una veu cibernètica els ha convidat a adaptar-se a la nova situació sense reserves. Tenia un accent metàl·lic. ho voleu, podeu convertir aquest indret en una ciutat il·lustrada. De lletra ja en sabeu. Només us cal posar-vos a treballar. La veu tan aviat sonava greu com aguda. Algú ha deixat anar que els amos dels ratolins tenen molta barra i s'ha produït un silenci tens. En Puntí Coma ha adreçat una mirada interrogant a les seves joves nebodes, però li ha semblat que les Cometes s'hi trobaven a gust.
Llavors s'han esvaït tots els dubtes. Han aparegut Josep Maria Pujol i Joan Solà amb un llibre blanc-i-roig sota el braç: Ortotipografia (Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic (Columna, 1995). Tots els tipus han respirat. Malgrat l'aclaparadora irrupció dels ordinadors personals que transformen l'art de l'edició en la perillosa autoedició, algú ha decidit posar eines a l'abast dels desconcertats per fer-los capaços d'esmenar la plana. El nou lliurament del tàndem Pujol/Solà cau en el moment més oportú, quan a la plaga dels dissenyadors folls (qUE cOM a mÍNIM sOVINT iNVENTEN eXCUSES i-Ma-gI-Na-tI-Ves Per Justificar Qualsevol DisBauXa tipoGràfica) s'hi afeigeixen els estols d'incompetents cofois que claven queixalada amb delit als menús d'un QuarkXPress o un PageMaker per oferir-nos autèntics desastres. Un sol mot, palindròmic, defineix l'abast precís del que hi trobareu en aquest exhaustiu volum d'Ortotipografia. Comença amb te i només té tres lletres.