dissabte, 1 de setembre del 1990

Els aritmogrames

Molt abans de la febrada informàtica, la simple calculadora electrònica va esdevenir un dels primer aparells màgics d'ús personal que ens oferí la tècnica. Amb ella vam oblidar com fer sobre el paper les arrels quadrades, els logaritmes i gairebé els tants per cent. Ara, a tot estirar, recordem la mecànica manual de les quatre operacions principals que tant valorava el senyor Esteve rusiñolià.
Però la calculadora servia i serveix també per a jugar. Per jugar a l'hora de fer els feixucs deures de mates o per provar de lligar amb alguna de les avorridíssimes professores particulars de física que pul.lulen amb una carpeta sota el braç per les poblacions d'estiuejants tranquils de muntanya. Dels múltiples jocs que es poden arribar a fer amb una calculadora, n'hi ha un que ha esdevingut molt popular. Es tracta de transvestir els números digitals en lletres per aconseguir un missatge ocult. Alguna altra vegada hem parlat de les estranyes relacions entre números i lletres. El cert és que la tradició hebraica i la mitificada Càbala jugaven a fons la carta dels anomenats aritmogrames, tot atorgant un valor numèric específic a cada lletra per després interrelacionar els mots crípticament.
L'adveniment de l'electrònica significà, entre moltes altres coses, un nou disseny digital de l'alfabet i una estandarització de les siluetes de lletres i números. En l'actualitat, a partir dels set segments lluminosos d'un 8 -o d'una B majúscula- podem escriure tots els números i totes les lletres com en un joc xinès de palets. Això ens permet molts emparellaments xifra/lletra que els cabalistes més agosarats mai no haurien somiat.
En el cas dels aritmogrames elaborats amb una màquina de calcular, les possibilitats són enormes. L'enunciat més conegut, poc més o menys, fa així: "Una noia i un noi, tots dos de dinou anys, decideixen passar les vacances plegats. Se'n van a Escandinàvia (l'escenari és lliure) i volten durant trenta dos dies. A la tornada, entusiasmats per l'experiència, decideixen posar-se a viure junts. El temps va passant dolçament de mica en mica. ¿Qui els visitarà al cap de nou mesos?".
Aquest enunciat és només la banda sonora d'un seguit d'operacions matemàtiques que anem pitjant a la calculadora. En concret, 191932 multiplicat per 2 més 9. El resultat numèric d'aquestes operacions
-383873- admet una lectura prosaica. Només cal que capgireu la calculadora i, gràcies al disseny digitalitzat de les xifres que apareixen en pantalla, hi podreu llegir el nom del visitant desconegut: ELBEBE.
Naturalment, de jocs d'aquest caire se'n poden inventar tants com la imaginació vulgui, però primer cal fixar d'una manera clara les possibles correspondències entre dígits i lletres. Si establim que la lectura funcionarà sempre amb la calculadora capgirada, la taula d'equivalències possibles entre números i lletres de disseny digital és la següent: El 0 obté, evidentment, la lletra O i també funciona amb la D majúscula. L'1 obté la lletra I. El 2 capgirat esdevé Z. El 3 esdevé la E. El 4 esdevé la H, tot i que minúscula (h). El 5 es transforma en la lletra S. El 6 pot funcionar com una G minúscula (g). Amb el 7 es pot escriure una L. El 8 es transforma en una B i, finalment, el 9 funciona com a G majúscula.
Com en tots els enigmes, per fer un aritmograma cal començar la casa per la teulada. A partir d'aquesta senzilla taula de valors es poden confegir moltes paraules solució que després, amb una bona dosi d'imaginació i la premeditació eficaç de les operacions aritmètiques pertinents per arribar a la xifra desitjada, esdevindran autèntics aritmogrames. Alguns exemples de transcripció serien BELL = 7738, BI`OLEG = 937018, GEL = 739, BISBE = 38518, LESBOS = 508537, etc... L'únic perill, com en tot, és obsessionar-s'hi. Pot resultar molt desagradable malinterpretar la professora particular de física quan us demana amb vehemència que li demostreu que el resultat del problema plantejat és, efectivament, 538