dijous, 27 d’abril de 1995

El destí del clan

Alguns lectors contumaços d’aquesta secció han replicat amb la diligència habitual al repte plantejat a primers de març sobre els mots clandestins (aquells que prescindeixen de tots els signes gràfics que s'alcen com fanals —b, d, f, h, k, l, t— i dels que s'enfonsen en la interlínia com pesats rems —g, j, p, q, y—). En situar el tema, exposàvem els delicats exemples textuals dels escriptors francòfons de l’OULIPO i la competitivitat innata dels americans, que ho han transformat en una cursa per veure qui la té més llarga. Seguint els postulats de Dmitri A. Borgmann —un dels gurus de l’enigmística a can Clinton—, que bateja el fenomen amb el descriptiu rètol de “mots estrets”, proposàvem trobar la màxima estretor clandestina en català. Borgmann arriba a 19 lletres (“semiconsciousnesses”), però nosaltres ens acontentàvem amb "emmascarar-nos" (13) una mica per anar fent boca.
Els exemples que ultrapassaven el llindar establert han plogut amb la generositat que la climatologia sembla negar-nos. La travessa clandestina ha vist com els 14 sovintejaven. Les “reencarnacions” es mostraven i feien “recriminacions” amb “reminiscències” als vells “excursionismes” pel país dels trops clandestins. Tampoc els plens al 15 han estat escadussers. Hem rebut “inconveniències” i “commensuracions” de tota mena, que donen fe de les paradoxals “incomunicacions” que ens envolten. I a Borgmann li deuen haver xiulat les orelles, perquè alguns lectors han decidit assaltar el seu merlet. Josep Sesé (Barcelona) arriba al llindar 16 amb un mot decididament solidari: “associacionismes”; Jep Ferret (Planoles) puja a 17 aprofitant la forta embranzida dels pronoms febles: “consciencieu-vos-en” i ell mateix aventura un rècord transatlàntic de caire especulatiu que atorgaria la definitiva majoria d’edat als mots clandestins catalans: els “micro-associacionismes” (21).
Alfons Saumell (BCN) es desmarca de la competitivitat a l’americana i europeïtza la qüestió amb un clan d’autors en caixa baixa atrapats pel destí de l’escriptura en paral·lel: anaïs nin, carme riera, monzó, sèneca, ciceró, racine, renan, xènius, eiximenis, erasme i ramón mesonero romanos. Alguns artistes i polítics també s’adhereixen al seu clan: mario moreno, cassen, maria casares, aznavour, ramon serrano i suñer, narcís serra. Saumell proposa allargar la col·lecció amb denominacions geogràfiques, títols de llibres, peces teatrals, òperes, pel·lícules... Una autèntica enciclopèdia clandestina de via estreta i interlínies esblanqueïdes.
Els contribuents periòdics a les propostes d’aquesta secció haurien de saber que, des de 1991, cada any es fa un Campionat Mundial de Jocs d’Enginy. En Jordi Arbonès, un jove català que resideix en una palindròmica vila al sud de La Pampa —Neuquén— va quedar molt ben classificat en l’edició de 1993 a l’Argentina. L’any passat la tercera edició es va celebrar a finals d’octubre, a la ciutat alemanya de Colònia. La va organitzar l’editorial Bastei i hi van participar equips de tretze països: Estats Units, Hongria, Alemanya, Japó, Eslovàquia, Polònia, Finlàndia, Turquia, Croàcia, Txèquia, Eslovènia, Països Baixos i Romania. Per equips van vèncer els txecs, però el campió individual fou el nord-americà Ron Osher. La setmana vinent analitzarem algunes de les proves que va haver de superar el clan d’intrèpids enigmistes. Enguany el campionat se celebrarà a Romania del 22 al 27 d’octubre. Potser Gica Hagi podria subvencionar la presència d’un equip català. D’entre els lectors de l’AVUI en sortirien els millors candidats.