dijous, 23 de gener del 1997

Viles agermanades

Ara fa vint anys que els nuclis osonencs de Pruit i Rupit formen un sol municipi, imaginativament anomenat Rupit i Pruit. Desconeixem si la unió va ser gaire conflictiva. Però, si més no, Rupit i Pruit tenen un notable avantatge sobre altres parelles malavingudes —Vilaseca i Salou, Torroella i l’Estartit...—: comparteixen les mateixes lletres. Ni més ni menys. Són anagrames. Poques vegades passa que dos topònims siguin tan intercanviables. Si, a més, són dos topònims veïns, llavors la cosa fa un cert tuf enigmístic. Mossèn Cinto ja va advertir un lligam màgic entre dos rius estimats: la Noguera i la Garoune. A partir d’un adagi popular aranès que emfasitza la relació anagramàtica entre tots dos rius (“Garoune per Aràn, bramàn. Noguera per Luz, tot duz”), Jacint Verdaguer inclou un poema al cant VII del seu Canigó dedicat a la parella de rius ben avinguts: “Noguera per Alòs/ tot joguinós,/ Garona per Aran/ tot rondinant”.
Les estranyes relacions enigmístiques que havien empès Pruit i Rupit a agermanar-se ens van fer concebre, ja fa anys, una folla proposta. Es tractava de buscar parelles de viles anagramàtiques i proposar els respectius ajuntaments que s’agermanessin. Atesos els excedents de germanor europeista dels primers anys d’estelades blaves i les ganes de fer coses de molts polítics de l’àmbit municipal, vam pensar que seria senzill. Però ens va fallar el més essencial: només vam trobar dues parelles i tots dues prou forassenyades perquè ens hi atrevíssim. D’una banda, la localitat italiana de Salerno i la francesa d’Orléans. Per l’altra, la “tarraconense” Móra amb la imperial Roma. Un agermanament un pèl desequilibrat. Vam renunciar-hi.
Ara, però, el polígraf Josep Maria Albaigès ens fa reviure aquella antiga aspiració des de les pàgines de l’impagable “Semagames”, el butlletí del Club Palindròmic Internacional (Apartat 24016. 08080 Barcelona). Albaigès publica una llista centenària de parelles anagramàtiques (i algun trio escadusser) de municipis espanyols. Si resseguim els catalans, toparem amb grans sorpreses. Així, a les comarques gironines, Agullana es podria agermanar amb La Laguna (Tenerife), Beuda amb Úbeda (Jaén), Colera amb El Arco (Salamanca), Peralada amb Paradela (Lugo) i Palamós amb un municipi de Badajoz que es diu Palomas.
Pel que fa a la resta del Principat, Espot (Pallars Sobirà) es podria agermanar amb Potes (Cantabria), Seròs (Segrià) amb l’empordanesa Roses, Calaf (Anoia) segons com amb Flaçà (Gironès) i l’osonenca vila d’Alpens faria un ménage a trois amb l’alacantina Planes i la saragossana Plenas. Pel que fa al País Valencià i ses Illes, la castellonenca Rosell s’agermanaria amb la mallorquina Sóller, Cullera (Ribera Baixa) amb Cuéllar (Segovia) i la literària Manacor amb la sevillana Carmona.
Si creieu que la vostra vila es pot agermanar amb alguna localitat del món per aquesta via, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem