Competitivitat

Els jocs de paraules tenen molts vessants. El matemàtic i lògic, abanderat per Lewis Carroll i els seus sequaços. L’iranià, en el sentit de delirant, a la manera de Guillermo Cabrera Infante. El potencial dels tallers d’escriptura. L’industrial —la indústria de l’entreteniment no és pas poca cosa. El militar dels departaments de criptografia. L’historiogràfic que representa l’editor dels mots encreuats del “New York Times” Will Shortz, l’únic doctorat universitari en “enigmatology” conegut del món amb una tesi intitulada The History of American Word Puzzles to 1860 . I també el competitiu. Molts dels mecanismes que actuen sobre les paraules són susceptibles d’esdevenir jocs perfectament codificats i puntuats, de manera que permeten la irrupció de dos conceptes clau en el món de la competitivitat: el campionat i el rècord.
A finals d’any es va celebrar a Torroella de Montgrí el “Segon concurs de mots encreuats i crucigrames”. Gràcies a l’entusiasme i el talent d’un grup d’amants del quadret negre —Albert Bou, Ernest Díez, Mercè Font, Miguel Morales i Jordi Vallès—, un grapat de jugadors van competir resolent graelles elaborades pels propis organitzadors. Cada graella ben resolta atorgava 20 punts, dels quals se’n restaven un o dos cada cop que els participants deixaven una casella en blanc o erraven la lletra correcta.
Els campionats de mots encreuats han proliferat als Estats Units en els darrers vint anys, fins al punt de generar circuits professionals. Els enigmistes són contractats per elaborar encreuats especials per al campionat i per ser-ne els jurats. La cosa professional va començar l’any 1978 quan el gerent del Marriott Hotel de Stamford (Connecticut) va decidir organitzar un campionat de mots encreuats per pal·liar la manca de reserves d’un cap de setmana d’hivern. Una solució Inserso, com si diguéssim. L’encarregat d’organitzar-lo va ser Will Shortz, llavors doctorand en “enigmatology”, i els seus mots encreuats críptics van tenir tant d’èxit entre els participants que va començar a córrer la veu. L’any següent, la centenària NPL (National Puzzle League) —fundada el 1883 per fomentar el conreu dels jocs de paraules als Estats Units i editora de la revista “The Enigma”— va engegar un calendari estable de conteses. Els concursos són sovint temàtics i es fan a hotels, biblioteques, vaixells, pavellons, bars i discoteques. Hi ha fins i tot maratons de 24 hores. Els espònsors apareixen amb facilitat i els premis resulten cada cop més substanciosos.
A Torroella els campions de totes les categories van ser Helena Troiano (català 11x11), Josep Maria Martí (català 14x14), A. Soler (castellà 11x11), Fernando Zuloaga (castellà 14x14) i Pau Alonso (bilingüe). Ara caldria assegurar que, de tot plegat, això és el que menys compta. Però segur que ells cinc no hi estan gens d’acord, ni que sigui en la intimitat. Competir i vèncer acoloreix d’una manera brutal el plaer de participar.