Postpujolisme

És el terme de moda en la política catalana i ha estat encunyat aquesta mateixa temporada. Parlar de futur en l’àmbit institucional és parlar de postpujolisme. Una gran incògnita s’imposa: Qui succeirà Jordi Pujol al capdavant de la Generalitat? Hi ha cap manera científica de saber-ho?
Un dels objectes de culte de la classe mitjana nordamericana és la llista dels seus presidents. De George Washington a Bill Clinton. La nissaga reial del nou continent. El col·leccionisme presidencial és freqüent i es manifesta en tota mena d’objectes seriats. Monedes, segells, estampes, discursos de presa de possessió... Els enigmistes es capbussen periòdicament en la llista presidencial i sempre en surten amb les mans plenes. Així, per exemple, és sabut que els presidents que moren en l’exercici del seu càrrec acostumen a dur la lletra ela en penúltim lloc del seu nom o cognom. Abraham Lincoln (assassinat el 1865), James Garfield (el 1883), Franklin Delano Roosevelt (mort després de la reelecció de 1945) i John Fitzgerald Kennedy (assassinat el 1963). Pel que sembla, Kennedy tenia tots els números per acabar fatal. A banda de la ela letal, el seu Fitzgerald conté la partícula Fitz (“fill de”, entre els antics normands). Aquesta mena de partícules filials són neutres a la cua dels cognoms presidencials (Jackson, Johnson, Jefferson, Harrison, Madison), però força malastrugues quan van al capdavant, tal com demostra el cas de William McKinley, assassinat per un anarquista en 1901 mentre exercia de president. És sabut que la partícula gaèlica Mc també vol dir “fill de” entre els escocesos, de manera que JFK ja duia mala peça al teler.
Agafem, doncs, els cinc presidents de la Generalitat d’aquest segle i estudiem-los amb criteris enigmístics. Macià, Companys, Irla, Tarradellas i Pujol. Després de triar i remenar, comptar caracters i llegir-los del revés, barrejar les lletres tot buscant anagrames, mirar el valor dels números romans que conté cada nom i mil altres subterfugis d’enigmista, hem trobat un indici que explicaria totes les successions tret de la d’Irla a Tarradellas en ple exili. Aquesta regla oculta assenyala que el nom de pila del successor comença amb les dues primeres lletres del segon cognom del succeït. És a dir, que de Francesc Macià i Llussà passem a Lluís Companys i Jover; que el Jo de Jover és també l’inici de Josep (tan Irla, president a l’exili, com Tarradellas es deien Josep); i que un nou Jo permet la transició de Josep Tarradellas i Joan a Jordi Pujol i Soley. Per tant, el proper o la propera president de la Generalitat hauria de tenir un nom que comencés amb So. Una cosa com ara Sòcrates, Sofia, Soledat, Sònia, Sonsoles, Sosteneu o Soteric. I francament, si repassem la nòmina de candidats possibles ningú no compleix el requisit. De la qual cosa en podem extreure una hipòtesi terrible: potser el successor de Jordi Pujol encara ha de néixer.