L’últim de la guia

En aquest món liberal que ens ha tocat de viure només la irreductible fatalitat de ser l’últim d’alguna cosa proporciona un plaer similar a l’èxit absolut de ser-ne el primer. Sobretot si es tracta d’una llista. Un rànking. Sabut és que, posats a no ser Indurain (snif!), els ciclistes més modestos del Tour de França rivalitzen durament per esdevenir el fanalet vermell de la cursa (és a dir, l’últim de la classificació general). En el món enigmístic, un dels fanalets vermells més cobejats és l’últim lloc de la guia telefònica. De qualsevol guia, és clar; la qüestió és ser-ne l’últim. Atès que el primer té un límit irreductible (un tal senyor A i prou sempre ho seria), el darrer lloc esdevé molt més competit. I no només són els aficionats als jocs de paraules —aquests éssers inquiets i imprevisibles—, els qui perden la son per escrutar l’última pàgina de totes les guies de telèfons que els cauen a les mans. Resulta que també els protagonistes de les guies tendeixen a fer mans i mànigues per esdevenir “l’últim de la guia”.
La revista “Time” va desemmascarar fa més de vint-i-cinc anys un ciutadà de San Francisco que havia falsejat la seva identitat per tal de figurar l’últim a la concorreguda guia californiana. La notícia va saltar a la premsa quan un simpàtic contractista d’obra anomenat Zachary Zzzzro (quatre zetes) va passar a dir-se Zachary Zzzzzzzzzro (ara amb nou zetes, no fos cas que el sofert tipògraf d’aquest suplement se n’hagués cruspit alguna). La raó d’aquest canvi d’identitat tenia nom i cognom: una dura competidora anomenada Zelda Zzzzwramp. L’atrevida Zelda quatre-zetes es va inscriure a la guia de 1978 i arrabassà el lloc d’honor al tal Zachary, tot amargant-li l’any. La pèrdua de posició devia posar-lo com una moto, de manera que el contractista reaccionà amb un contraatac excessiu. Tan excessiu que un periodista desvagat s’hi fixà i la cosa va acabar a les planes de la revista “Time”. El “nonàzeta” Zachary en realitat es deia Bill. Bill Holland. En l’entrevista del 79 respon xiroi que la seva zetamania és una mera tàctica mercantil. “Si el meu telèfon és més fàcil de localitzar em truquen més clients”, declara amb una lògica abassegadora.
Les enormes possibilitats de comunicació que permet Internet fan que sigui més plausible una recerca de l’últim cognom de totes les guies. El més zeta de totes les zetes —en Mazinger Zeta?, un zetaci?—. El passat mes de gener vaig engegar les peticions de col·laboració per e-mail i he pogut experimentar la solidaritat brutal dels internautes (alguns coneguts, d’altres coneguts de coneguts, d’altres anònims...), els quals m’han bombardejat la bústia (100343.1770@compuserve.com) amb l’últim cognom de la guia telefònica de moltíssimes ciutats del món, des de Brisbane a Buenos Aires, passant per Nova York, Londres, París, Roma, Praga o Toronto. La setmana vinent desvelarem els primers resultats d’aquesta folla rezzzerca.