Odi verbal

Cada dia en volíem una i l’Anu Garg ens l’envia. Una paraula al dia —“AWAD: A Word A Day”— és el nom d’un servidor de mots que de bon matí aboca un vocable curiós a les bústies electròniques de més de 60.000 persones d’arreu del món. De franc, però en rigorós anglès internàutic. A banda del goteig de paraules, la mantenidora d’aquest reg per aspersió premia adreces electròniques curioses i de tant en tant empaqueta la correspondència que genera. Un dels últims debats que ha sacsejat els rengles d’aquesta legió internacional de lletraferits ha estat la recerca dels mots més estimats i dels més odiats.
La iniciativa és lloable. Posats a viure pendents de les audiometries, arrepengem-nos-hi i comencem a fer rànquings de tot. Absolutament de tot. I si cal, publiquem-los amb anàlisis tan sorrudes com les que acompanyen les llistes d’audiència televisives, les recaptacions de les estrenes cinematogràfiques o el nombre de visitants que aconsegueixen atraure les exposicions institucionals. La iniciativa d’Awad ha tingut molta requesta. Els clients habituals del servidor de mots s’hi han abocat i l’Anu Garg n’ha extret unes conclusions delicioses.
Entre les paraules estimades, la més votada ha estat “sesquipedalian” —terme lingüístic que designa els mots moooolt llargs, que tenen tantes síl·labes que gairebé ve de gust cruspir-se’n alguna—. En segon lloc hi ha “defenestration”. Potser per culpa d’aquell bell episodi històric que la propicià: uns consellers bohemis van ser llançats per la finestra del primer pis del consistori de Praga. A peu pla els esperaven més revolucionaris hussites per acabar-los de rematar. En tercer lloc ha quedat “onomatopeia”. I de fet un gran nombre de les paraules nominades entre les favorites de la gent són d’origen onomatopeic: “ululate” (ulular), “ooze” (brollar) o “tintinnabulation” (campaneig).
Pel que fa a les més odiades, la majoria són paraules d’anar per feina. Mots com els que omplen les pàgines d’un memoràndum. Lluny de cap mena de cacofonia, són mots cultes d’origen llatí. No caldrà ni que els els traduïm: “prerogative”, “functionality”, “basically”, “priority”... Ginger Wtuckey, per exemple, tot i aquest cognom impronunciable que tragina, va declarar que desdenyava “absolutament i sense cap reserva” el verb “utilize” (utilitzar). El seu menyspreu té l’alçada d’un campanar: “una d’aquelles paraules ultrautilitzades que els paios d’empresa escupen en un informe per ocupar espai i per fer veure que són molt intel·ligents”.
Les raons exposades a l’hora de triar els favorits no són tan contundents. En reproduïm dues. Ben Fulbright escull “indefatigability” simplement per la feinada de pronunciar-la. Cindy Pearson tria un verb arcaic amb connotacions lúbriques (“swive”) i declara: “el vaig trobar al diccionari quan estudiava, fa més de 30 anys. Tot i que no l’he fet servir mai en públic, em fa feliç reservar-me’l. Qualsevol dia podria deixar-lo anar i gairebé ningú no se n’adonaria.” La felicitat és un concepte misteriós.