Scrabblemania

Aquest cap de setmana se celebra el Primer Campionat d’Scrabble en Català, organitzat per Mattel i arbitrat per Política Lingüística amb el CD-Rom del Diccionari del IEC. L’havíem demanat des d’aquestes mateixes ratlles (AVUI, 17-X-1996) quan Mattel va convocar, l’any passat, el primer campionat en espanyol i ara el saludem joiosos. Dissabte les eliminatòries i diumenge la gran final entre els seixanta primers classificats. A Montjuïc. Al magnífic Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (Inefc) que es transformà, fa poc, en elegant hivernacle de les flors marcides del Psuc. El campió s’endurà 250.000 ptes i el sots-campió 100.000. La participació és de franc. Si a hores d’ara els inscrits no han ultrapassat els 500, encara us hi podeu apuntar trucant a l’Associació de Clubs d’Scrabble, al (93) 410 36 06. Tan se val si sou de Manacor com de Gandia, de Perpinyà com de Fraga, de Planoles, de Gelida, de Sant Andreu, de Terrassa, del Masnou o de Reus. Els àrbitres acceptaran totes les variants homologades del domini lingüístic. O sigui que podreu dir jo conjugo, conjug, conjugue o conjugui i aspirar al triomf.
Cinc anys de lliga catalana al bar Queimada (Independència, 323) de Barcelona han generat un incipient argot escrablista a redós d’un clàssic digne de figurar a la col·lecció Bernat Metge. Escràblides seria l’inspirador dels cabalistes que remenaven lletres buscant nous sentits molt abans que Alfred Butts inventés el joc. No debades Nabokov a la novel·la Ada (1969) descriu un joc rus molt semblant, anomenat Flavita, que ja era popular a finals del segle XVIII. L’incipient argot d’Escràblides ja té mitja dotzena de termes. A banda dels evidents triples, quàdruples i nònuples, l’escarràs (proposat pel Tísner per designar la fitxa blanca o comodí) i la paret de maons (jugada que forma més de tres paraules), al Queimada han nascut els comas, les arrissades , els senyors i els tetra-tricks.
Fer un comas implica situar una lletra cara en una casella triple de lletra i cobrar-la en els dos sentits (mínim, 50 punts); el nom prové de l’adaptador del joc al català Oriol Comas i Coma, un autèntic expert en aquesta jugada. L’arrissada és l’scrabble que tanca i s’endú tots els punts que els rivals encara tenen al faristol. Lluís de Yzaguirre, responsable de l’estudi de freqüències de la versió catalana, va guanyar una de les primeres finals al Queimada tancant la partida amb el verb “arrissar”. Com que el sentit d’arrissada va prou bé, ara designa aquesta jugada. Fer un senyors és canviar sense perdre torn gràcies a tenir set vocals o set consonants. “Senyors” era la fórmula de cortesia usada pel crític Joan Josep Isern a l’hora d’ensenyar les fitxes del faristol als contendents. Finalment, la versió nostrada del “hat trick” (fer 3 scrabbles un jugador en una partida) fa ja-et-tinc i tetra-trick designa fer-ne 4. Tots dos termes són de la collita de Pau Vidal, l’autor dels mots enreixats de “El País”.