dijous, 1 d’agost de 1996

Ni Sant Patró?

Ara que les festes majors sacsegen moltes localitats del país (no us perdeu, d’aquí a quatre dies, la celebració a Vilanova i la Geltrú de la polar marededéu de les Neus en ple mes d’agost), els patrons i les patrones estan d’actualitat. Per això no m’ha sobtat descobrir que els enigmistes anglòfons s’han buscat un sant patró i han desempolsegat la figura de sant Aldhelm. O això és el que afirma l’autor anglès Peter Newby en el seu darrer treball, un esplèndid compendi de gairebé 200 modalitats competitives de jocs de paraules anomenat The Mammoth Book of Word Games (Robinson Publishing. London, 1995). L’Aldhelm dels trons fou un bisbe escriptor del segle VII que introduí el llatí a la verda campinya anglesa. El seu vocabulari artificiós l’elevà a la categoria de mite nacional, fins al punt que del seu recull d’enigmes antics (Aenigmata ) beu el famós Exeter Book .
Però potser la seva peça més celebrada és una sofisticada composició que fa de prefaci al poema De virginitate. Un ver exemple de megalomania acròstica. El poema és un quadrat perfecte i el seu perímetre l’ocupa un mateix vers: Metrica tirones nunc promant carmina castos, en acròstic i teleòstic verticalment, mentre que l’últim vers és el primer a l’inrevés per tal que el perímetre pugui ser llegit contínuament d’esquerra a dreta. Aldhelm queda tan condicionat per la brutal constricció acròstica que alguns dels versos interiors perden bona part del seu sentit, en teoria sempre relatiu a la virginitat. Sigui com sigui, els enigmistes anglòfons l’han triat de patró.
Quin Aldhelm nostrat podem oferir els enigmistes catalans? Una ullada ràpida per l’amè Diccionari dels Sants de Ramon Sargatal (Edicions 62, 1996) ens ofereix uns quants candidats a sant patró de l’enigmística. D’entrada sobta l’àlies, paronomàsic i un xic carrincló, de la santa parella que celebraven ahir l’onomàstica (sant Abdon i Senén, 30 de juliol), també coneguts com Nin i Non. És una candidatura seriosa. No només l’àlies recorda el mític Pich i Pon, sinó que el palíndrom canònic en català que recull la GEC fa “Senén té sis nens i set nenes”. També és bo sant Pere (sobre aquesta pedra/piedra/pierre/pietra construiré la meva església, 29-6) o el sant PIME per excel·lència, sant Pancraç (12-5), patró dels que volen feina per raons homofòniques (no l’heu sentit anomenar mai sant Pencaràs?)
Hi ha més opcions. Potser la misteriosa santa Darina (llegiu l’entrada inquietant de Sargatal, abans d’opinar), l’hilarant sant Hilari (sobretot el de Cardedeu, 13-1), sant Isidor (per les Etimologies, és clar, 4-4), Ot el breu (Picanyol, Ot Pi, 7-7), l’impresentable sant Joan Ante Portam Latinam (no és conya, 6-5), el patró dels humoristes sant Felip Neri (mon pare sempre em deia felipneri, de petit, 26-5), el del PP, sant Josep (pater putativus, 19-3) o, per què no?, sant Sever (millor del revés, 6-11). Si teniu cap candidat, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem després de l’estiu.