dijous, 25 de maig del 1995

Fem números

La setmana passada ens afegíem a la campanya "els números canten" engegada per aquest diari, i ho fèiem amb uns quants exemples de relacions entre xifres i lletres extrets d'algunes pràctiques enigmístiques de caire lúdico-cabalístic. Parlàvem de la recerca quasi alquímica d'una sèrie d'equivalències entre les 26 lletres de l'alfabet i 26 xifres que permetés relacionar els noms del màxim nombre de cardinals possibles amb el seu valor numèric i en proposàvem una, calculada pel lector Joaquim Roé, que funcionava per 45 números en català —del zero al quinze (exceptuant el 14), del trenta al trenta-nou i del cinquanta al seixanta-nou—.
Els enigmistes aficionats a fer números han inventat nombroses variants al problema clàssic de casar xifres i lletres. L'argentí d'origen català Javier Arbonès, descendent del traductor Jordi Arbonès, va publicar un curiosa sèrie numèrica en una fantàstica revista argentina de problemes d'enginy anomenada "El Acertijo" (Publicaciones Aperiódicas, Buenos Aires). La sèrie d'Arbonès serveix per plantejar un pervers problema d'enginy. Fa: 2, 3, 12, 4, 14, 22, 23, 33, 24, 34, 53, 44, 54, 134, 153, 144, 154, 234 i us permet deixar ben perplex al cunyat setciències de torn que us amarga les sobretaules familiars.
Esborreu-ne l'última xifra i podreu plantejar-la com el típic problema numerològic de completar una sèrie numèrica. Si la víctima triada té tirada per les qüestions aritmètiques el podeu fer parar boig. Ho he provat i els resultats són òptims. L'entusiasta analista es desviurà per trobar una relació matemàtica entre un número, el que el precedeix i el que li va al darrera. Posem el 3, el 12 i el 4. Pensarà que només així pot preveure quina xifra ha de completar la sèrie. Aviat se submergirà en un temps proustià. Perdut. Podeu anar degustant cafès, perquè n'hi ha per estona. Només qui s'entretingui a escriure cadascun d'aquests nombres en català descobrirà el motiu real que els uneix en aquest ordre. Cada xifra, escrita en català, conté una lletra més que la precedent. Així: dos (3), tres (4), dotze (5), quatre (6), catorze (7)... fins a la base del triangle rectangle que formen els noms de les divuit xifres —dos-cents trenta-quatre (20 lletres)—. La perversa sèrie no és única, però el mecanisme provoca sèries diferents segons la llengua base triada. ¿Algú gosa a allargar-la més?
Un altre entreteniment numerològic tan inútil com addictiu és l'aplicació de l'isomorfisme en l'àmbit dels cronogrames. Aquest mecanisme no serveix per entabanar cunyats saberuts, però també té el seu què. En comptes d'atorgar un valor numèric a cada lletra es parteix de les equivalències establertes pels romans entre xifres i lletres. Així, I=J=1, V=U=5, X=10, L=50, C=100, D=500 i M=1000. Joaquim Roé ha trobat dos números que, escrits en català, contenen el seu mateix valor numèric. Així CENT=100 i DOS MIL CENT SEIXANTA-DOS=2162. Naturalment, la pràctica cronogramàtica resultaria molt perillosa per a l'economia, perquè provoca constants contradiccions aritmètiques. A la baixa —CENT MILIONS=1152—, i a l'alça —CENT CINC=301 i MIL=1051 (mai no es té en compte l'ordre dels números romans)—.
Tot plegat, xifres innòcues. Res a veure amb els tipus d'interès, el TAE, el PIB, els deutes extern i intern, l'IPC, les retencions de l'IRPF, la congelació salarial, l'IVA, el IAE i d'altres petits detalls sense importància que ens endolceixen la vida cada cop que fem números i veiem com canten.

dijous, 18 de maig del 1995

Els números canten

Hi ha pocs homes de lletres que sàpiguen fer números. Tan aviat com trepitgen els despatxos on es decideixen les coses importants d'aquest món els prenen el número sense pietat. Encara que ells s'entestin a recordar la fantàstica tradició cabalística de la Gematria, que agermana les lletres de l'alefat hebreu amb un seguit de xifres en nom d'una sinonímia inqüestionable: la que uneix dos mots del mateix valor numèric. Totes les lletres de l'alefat hebreu tenen un valor numèric fix de l'1 al 400. Així, quan Jacob somia la Terra Promesa i diu "Hi ha Déu en aquest lloc", el valor numèric de les lletres de la frase de Jacob en hebreu suma exactament 541, el mateix valor numèric del mot "Israel", que seria la resposta a l'enigma.
El jueu nord-americà Joshua S. Persky, sota el pseudònim de Peter K. Peterson, va publicar un llibret anomenat English is Gematria (Apocalypse Press. Jerusalem, 1988) en el qual recull un seguit de notables equivalències numèriques en llengua anglesa, partint dels valors A=1, B=2... i així fins a Z=26. Persky troba sinonímies espaordidores: ISRAEL (9+19+18+1+5+12) i ZION (26+9+15+14) fan tots dos 64. CHRIST, POWER i GLORY fan tots tres 77; HERETICAL, GODLESS i BLASPHEME 81; MADONNA i MAGDALENE 62; o JESUS, MESSIAH, CROSS i JOSHUA 74... Per aquest sistema, una frase com MARTA PAGARIA AVUI no requereix cap més aclariment, perquè la quantitat del presumpte pagament ve inscrita en les tres paraules que la formen (53).
Les equivalències de Persky són suggerents, però si les apliquem a les qüestions comptables no ens surten els números, perquè DOS val 38, TRES 52 i QUATRE ja es dispara fins a 82. La inflació. El lector de l'AVUI Joaquim Roé ens fa saber que només tres nombres catalans coincideixen amb el valor del seu nom, i encara un de feminitzat: CENT DOTZE (112), DOS-CENTS SEIXANTA-TRES (263) i DUES-CENTES TRENTA-SET (237). Justament, un dels problemes clàssics que obsedeix els numeròlegs de totes les llengües és la recerca d'un valor numèric per a cada lletra de l'alfabet que permeti equiparar nom i valor aritmètic, en un logogrif isomòrfic perfecte. Així, si D=13, O=8 i S=-19, llavors DOS=2.
En el cas de l'anglès, les temptatives d'aconseguir un sistema d'equivalències que provoqui aquesta mena d'isomorfisme xoca amb un problema insalvable. Les temptatives que conec es limiten a la primera dotzena i a algunes sèries posteriors. Jordi Saludes ens va escriure per revelar la magnitud del cul de sac anglòfon. Per estendre les equivalències al 13, cal plantejar aquesta ineludible igualtat: 3+10=13. En anglès, si simplifiquem l'equació T+H+R+E+E + T+E+N = T+H+I+R+T+E+E+N topem amb una igualtat impossible (I=E) perquè viola la condició que els valors de les lletres han de ser diferents. Els anglesos, sempre tan discrets, afirmen que aquesta és una prova irrefutable de la mala sort del 13.
En el cas del català, Joaquim Roé ha establert una de les equivalències més àmplies que conec per a qualsevol llengua. Els valors proposats per Roé són A(-76), C(-41), D(31), E(-15), I(80), N(7), O(8), Q(46), R(-4), S(-37), T(59), U(-6), V(-125), X(118), Z(11). Aquestes equivalències provoquen isomorfisme en tres sèries que abasten 45 números: del ZERO al QUINZE (exceptuant el 14, que és el rebel nostrat), del TRENTA al TRENTA-NOU i del CINQUANTA al SEIXANTA-NOU. Aquests són els únics números catalans que no canten.
Decididament, aquest article sembla un recull de sorteigs de l'ONCE.

dijous, 11 de maig del 1995

Semagames de plata

Semagames és una publicació modesta. Sense mitjans ni cap ànim de lucre. Té una vocació poliglota i una difusió restringida a les tres xifres però geogràficament il·limitada. La reben un grapat d'amants de coses com el "macadam": catalans, australians, espanyols, mexicans, alemanys, israelians o neerlandesos. Hi col·labora tothom per la cara. Sobretot el seu artífex, Ramon Giné: un caça-palíndroms incansable de Vilallonga del Camp. També el seu inventor, el polígraf Josep Maria Albaigès, que acaba de publicar una enèsima Enciclopedia de los nombres propios a Planeta.
Ja n'hem parlat altres vegades. De fet, alguns lectors de l'AVUI n'han esdevingut col·laboradors notables, tot contribuint al creixement del banc de palíndroms descoberts en català. Un palíndrom (sé verla al revés ) és un mot o una frase cap-i-cua que ens espera en estat latent en qualsevol cantonada fosca de la llengua. Hi ha palíndroms PIME (cuc, radar, anilina, macadam, reconocer ) i autèntiques SAs del sector (O miro la tele letal o rimo —Jesús Lladó—; Tira'm anís a la sina, marit —Ramon Giné—; Átale, demoníaco Caín, o le delata —Julio Cortázar—; Onís es asesino —Augusto Monterroso—). Els membres del Club Palindròmic Internacional es dediquen a pescar-los, a alimentar-los i a veure'ls créixer amb delit.
Ara Semagames ha arribat al número 25. Noces d'argent per a un miracle trimestral de lectura al·lucinant i simetria impecable. Un passeig pels últims exemplars publicats bastarà per fer-nos càrrec del pa que s'hi dóna. Els reculls de nous palíndroms en català abunden. Jesús Lladó i, recentment, Alfons Saumell en són els màxims productors. Giné i Albaigès acostumen a traduir material anglès o neerlandès que els cau a les mans, i a publicar treballs d'autors iberoamericans. Així, el mexicà Héctor Zenil Cadena, sota el títol "Un poeta tiene una musa y le cuesta una suma" publica una vintena de palíndroms amb derivats del verb sumar, un dels quals sembla dedicat a Ricardo Solfa: "Sisa, osaba musa, sumabas oasis".
També reprodueixen alguns dels acudits gràfics del ninotaire nord-americà Jon Agee, que sempre omple els fumetti amb palíndroms. Els seus acudits més famosos han estat recollits en un àlbum anomenat Go hang a Salami! I'm a lasagna hog! (Sunburst, 1994) que conté peces d'orfebreria com el lavabo de TS Eliot que un lampista ha d'aixecar ("Put Eliot's toilet up!"), un venedor de despertadors anomenat Mr. Alarm, un fantàstic barret de fantasia ("Tahiti hat"), o un presidiari marcat amb el 6666 tan enfollit com Benigno Benigni a Down by law! que escriu interminablement al mur de la cel·la que "un sis és un sis" ("...a six is a six is a six is a six is a...")
Anna Maria Giné ens desvela en una nota l'existència d'un cabdill inca anomenat Capac, que ve a reunir-se amb els famosos líders caragirats Menem, Laval i Lon Nol. Els de Semagames reprodueixen també un article del californià Don Emerson amb una versió del interminable poema èpic Ramayana en anglès cap-i-cua. El nou poema s'anomena Palindramayana. Jesús Lladó recupera una altra partitura cap-i-cua, aquest cop de l'organista alemany Samuel Scheidt, i l'afegeix al seu fons palindromusical (en el qual ja figuren divertimentos de Hindemith, Mozart i Mestrino).
Si odieu l'asimetria i us fa goig la simetria, escriviu-los a l'apartat de correus 24016 de Barcelona. La tele letal dels palíndroms us enganxarà i potser acabareu recitant Shakespeare pels carrers: Ser res o no ser res.

dijous, 4 de maig del 1995

El Mundial

A banda dels fantàstics Mundials de futbol, que encara resultaran dissenyats només per descompondre la musculatura dels herois blaugrana, hi ha Mundials d'altres coses. Coses tan normals com el futbol (halterofília, columbofília, llançament de nans) i coses una mica més rares (bàsquet, natació, hoquei patins). Des de 1991, els Mundials normals inclouen també un Campionat Mundial de Jocs d’Enginy d'un cert interès enigmístic. Nova York 92, Brno 93 i Colònia 94 han estat els darrers, sota el patrocini de l’editorial Bastei. La setmana passada vam prometre analitzar algunes de les proves que superaren els intrèpids enigmistes de 13 països a Colònia 94.
A causa d'aquell vell contratemps que va fer esfondrar la Torre de Babel, les proves es basen en habilitats estrictament lògiques. Així, per exemple, una de les proves fàcils (a 40 punts) era una piràmide de Keops numèrica de deu pisos que calia transitar sense repetir cap xifra. A 50 pts es cotitzava un problema de dòmino. Els jugadors rebien una mena de 88 cantellut de Scalèxtric amb un pito-blanca a la recta de tribuna i 27 fitxes que havien de col·locar per tancar el circuit. 60 pts atorgava un problema de lògica situat en un quadrangular de futbol. Calia deduir els resultats dels 6 partits (tots contra tots) a partir de la classificació final (punts, gols a favor i gols en contra). Per si s'hi volen entretenir, la cosa anava així: Atlético Manila (5p, GF 4, GC 0), AC México (4p, GF 2, GC 1), FC Mombasa (2p., GF 1, GC 3) i Dynamo Moscou (1p, GF 2, GC 5). Russofòbia i filipifília a banda, és un problema prou interessant.
A 80 es cotitzava un logogrif com els que el tàndem Genís-Sesé els proposa cada diumenge al Dominical, però en format suma. Els sumands eren quatre SILBE (síl·laba en alemany), l'una sota de l'altra. La resposta, d'una xifra més, era DIKTAT (ídem). Cada lletra era una xifra, del 0 al 9. La prova reina (110 pts) consistia a ubicar 14 exòtics mots (ALAMA, ALAKASA, ANANAS, BABAR, GAMAL, GRAMATA, KALAFAT, LABAN, MAKADAM, RADANA, RAUM, TAMARA, TARASAT, TARR) en una graella buida 7x7 sense quadrets negres. És a dir, que calia encabir 81 lletres en 49 quadrets escrivint-les en horitzontal, vertical o diagonal. Una sopa de lletres ben espessa.
El quart Mundial de Jocs d'Enginy (JJEE) se celebrarà a Romania del 22 al 27 d’octubre de 1995. Romandrem expectants a les notícies servides per la revista argentina "El Acertijo", de l'impagable Jaime Poniachik, agència oficial d'aquesta mena de coses des de la penombra del seu cau a Corrientes, 1312, 8º: "Boutique de mente".