dijous, 25 de desembre del 2003

Na Medeiros i en Ponsatí

Ja ve, oh déu!, Nadal i, com cada any per aquestes dates, hi ha tones de poesia infecta que ens esperen en estat de flagrant putrefacció als indrets més insòlits: carrers, places i webs, zones de no fumadors, pessebres i premis literaris. Però també, oh buit!, hi ha llibres de poemes que s'allunyen del plumbi món oficial. És el cas, per exemple, d'una antologia excel·lent de la poesia que escriu i diu la brasilera Martha Medeiros (1961) triada, traduïda i presentada pel poeta l'empordanès Josep Domènech Ponsatí. El volum es diu "En to d'elogi (Antologia)" i ha sortit a l'osonenca editorial Emboscall en la mateixa col·lecció que ha crescut, en poc temps, amb poemaris de Víctor Sunyol, Enric Casasses, Dolors Miquel, Meritxell Cucurella-Jorba o José Luis Giménez-Frontín. Domènech Ponsatí ens presenta la Medeiros com una mena de Pizarnik dels nostres dies i, abans de traduir-nos 96 poemes de quatre llibres que cobreixen el decenni 1985-1995, ens etziba el que anomena una "citació definidora". Medeiros dixit: "La poesia és una literatura de vacances. Escric per relaxar-me, per jugar amb les paraules. Sé que aquesta declaració dissenteix d'altres testimonis, perquè molts escriptors elaboren els seus poemes amb molta entrega i molt d'esforç. Però per mi no és pas així. La poesia és el meu esbarjo. No li tinc cap mena de veneració; és tan sols una altra forma d'organitzar el que sento". Ai.

Al seu Striptease (1985) hi ha perles com "qui vol encertar el pinyol/ s'acaba equivocant d'oliva", que són perles cultivades pel poeta d'arribada, perquè en el portuguès de sortida la Medeiros escrivia "quem quer acertar na mosca/ acaba errando de sopa". Als poemes de la Medeiros sura la màgia pertot, potser perquè "tots els contes de fades/ fan veure que no ho saben". Són versos verbívors que Domènech Ponsatí trasllada impecablement al català, però el joc propicia el foc: "les paraules creades per definir/ només aconsegueixen complicar/ signes diversos per demostrar/ el que una simple mirada podria resumir". Els lligams i trencaments sentimentals hi tenen un paper central, però la poeta mai no oblida que rere cada pàgina del seu poemari hi ha també un lector disposat a lligar-s’hi o separar-se’n. I així, a “Persona non grata” s’hi troben uns versos que demostren la complicitat amb aquest lector: "... si dimiteixo/ quedo prenyada/ canvio de país/ canvio de vida/ (i quin vers ve ara/ què he d'inventar/ perquè em continuïn llegint)..." Llegiu la Medeiros en to d’elogi a través del Ponsatí.

dijous, 18 de desembre del 2003

La Sal de l'adolescent

Aquest dimarts L'adolescent de Sal de Biel Mesquida ha fet 30 anys. El premi Prudenci Bertrana de 1973 va sortir publicat en 1975, l'any del canvi de Règim. Ara, l'endemà mateix de la fi textual del pujolisme, l'obra central del textualisme català torna a les llibreries embotit al número 13 (!) de la col·lecció Narrativa d'Empúries:
"Voldria començar aquest anticapítol, l'antiplana d'una antinovel·la que mai no faré...
Has dibuixat les regles del teu joc?
Cercar la subversió personal.
UN RAM D'ESTRELLES ESCLAFADES PER LA GENT D'ORDRE.
Duim l'impremta d'uns valors: Religió, Pàtria, Família, Treball, Propietat.
Odiï els grans mots perquè ens han fet mal durant una grapada d'hores i de dies. De segles.
M'he barallat amb mumare.
Quan rebérem la notícia, ai! fill meu!, sé que em vaig posar a belar com una boja, cridava, giscava, deia que era una falsedat, una mentida, no ens podies fer això... (moltes tatxadures, tres fulls de tatxadures)
Quants cordons umbilicals queden per rompre?
L'ADOLESCENT INTENTA DE REMUNTAR L'ABÍS DEL CERCLE DE LA FAMÍLIA AMB L'ESCRIPTURA.
J'ai fait un pacte avec la prostitution afin de semer le désordre dans les familles
Fill meu, volies matar-nos?
Aquesta nit he passat molta de por. Hem anat a maquillar la fesomia del silenci. Esprai. Bels, xiscles, frases, manifests, símbols. Hem anat a maquillar el cosmètic del silenci. Me cagava de por. N'estic segur. Me cag de por, existesc. Merda.
El novel·lista, dintre la seva gàbia, pot haver escrit: "Ginesta".
El manifest viscut, la paraula salvada i la ira tenen la resposta.
NO HI ANIRÉ!
La ingenuïtat d'una acció revolucionària?
Des que ens coneguérem duia guants.
I ESCRIURE UNA NOVEL·LA ENTRE DOS COITS POT ESSER LA MÉS EXÒTICA DE LES FALSEDATS QUE EM CONTARES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Dues pells nues tapades d'aus migratòries que van i vénen pels fils del telèfon amb vols i esbarts d'orgasmes.
Les lletres de dol de/ l'antiga tragèdia tornen a la/ veu d'aquesta dona que intenta/ reconstruir l'alegria/ amb materials de femer:
Sempre el mateix: opressors / oprimits
explotadors / explotats
botxins / ajusticiats
fal·lus / vagina
etc / etc / etc /
Cercles o horitzons?
Estic descontent de mi mateix.
Lluitar per causes ideals, noltros, quasi tots pertanyents a la classe de la farsa amb la qual volem acabar. Jo he dit que el nostre compromís era esteticista, infantil i molt fàcil: de petits-burgesos panxacontents. Qualcú m'ha donat la raó.
Vou-Veri-Vou
Culpabilitat-Remordiment-Confessió-Gràcia-Masturbació-Plaer
Aquest tema pensat, dit, fet, sempre em produeix una sensació de vòmit, de fàstic, d'oi profund.
SAPS FER A LA PERFECCIÓ UN CIGARRET D'HAIXIX?
Ell era naïf, ella era naïf, nosaltres érem naïfs, vosaltres éreu naïfs. ELLS NO EREN NAÏFS.
Vendràs mai un exemplar d'"El obrero Balear"?
T'ASSEGUR: BRAMÀVEM BRAMÀVEM IMPOTENTS
¿Com poder utilitzar tots els recursos de la meva dissortada llengua?
Canviar-se un mateix, un canvi de vida just és possible amb un entorn diferent, canviar de vida, podran les víctimes aprendre a destruir els botxins? Esclaus i tirans alhora.
La traumatització del meu JO per aquesta organització anomenada família ja començà en el ventre de la meva mare. No és cert: va ésser molt abans; quan un òvul fecundat s'aferrà amb ferotg violència a la mucosa uterina, bullent de venes i rels. No és cert: va esser encara molt més abans...
(Un text s'escriu amb textos i no tan sols amb frases o mots. Philippe Sollers.)
I tu m'has dit: Vols posar el disc un altre cop?"

dijous, 11 de desembre del 2003

Capicues accidentals

Sabuda és la passió d'alguns creients per domesticar l'atzar. Tan aviat topen amb una coincidència el seu tarannà els exigeix d'elaborar-ne alguna teoria. D'aquesta ànsia secular n'ha viscut no poca gent. Entre d'altres, també en vivim els enigmistes, perquè res no és més fàcil d'excitar que la imaginació d'un creient, entès "creient" en sentit ampli i no necessàriament relacionat amb cap religió. Per això resulta recomfortant rebre comunicacions que constaten alguna coincidència realment sorprenent i prescindeixen de treure'n conclusions esotèriques. Recomforta, doncs, saber que hi ha gent capaç de gaudir de la màgia pel mer plaer de gaudir-ne. Sense fer-ne catecisme ni teoria socioeconòmica. Aquesta setmana, sense anar més lluny, m'ha escrit el lector Joan Marrugat per fer-me partícip d'una descoberta sensacional que acaba de fer a la capsa del "Té Verde Horniman's" que sol consumir. Mentre d'altres addictes a la teïna es limiten a sucar el sobret en l'aigua bullent, en Joan en llegeix el cartonet produït en una factoria de Mollet del Vallès. Les dades del servei d'informació d'aital empresa teïsta són tan interessants des d'un punt de vista enigmístic que em veig obligat a reproduir-les senceres (que consti, però, que no els en demanaré cap compensació, perquè les meves addiccions al sufix -ina es concentren bàsicament en la cafeïna, la Coldina i el fino La Ina). Telèfon: 902 210012; apartat de correus 1771; codi postal 08080. Marrugat assenyala: "Ja es veu que en aquesta empresa hi ha algú afeccionat als nombres palindròmics. Aquesta dada no pesa ni cent grams, ja ho sé, però m'ha semblat prou curiosa perquè la tinguis als teus megaarxius". Doncs sí. Si prescindim del prefix 902, la resta de xifres que constitueixen les coordenades d'aquests promotors del teïsme són capicues. 99 gràcies, Marrugat.

A diferència dels palíndroms (Català a l'atac o Seul Blues), els capicues numèrics solen ser accidentals. Topes amb un número qualsevol de cinc xifres i, de sobte, t'adones que va i torna. La simetria sempre crida l'atenció. Omple de joia. Per això de cara a la loteria de Nadal són tan buscats els dècims capicua. Pots comptar quin número deuen repartir aquest Nadal els treballadors de la factoria teïsta de Mollet (Mollet té llom). Però de capicues accidentals no només n'hi ha als bitllets (d'autobús, de metro, de loteria), sinó també als llibres. I concretament al llom. Mai no oblidaré la cara de sorpresa que van fer els editors de can 62 quan els vaig agrair un detall que els havia passat inadvertit. L'any 99 vaig publicar-hi una novel·la protagonitzada per dos bessons i de títol palindròmic (AblanatanalbA) a la qual l'atzar editorial va atorgar el número 343 de la col·lecció "El Balancí". El dia de la presentació a la 22 de Girona vaig agrair-los la coordinació entre títol i número d'ídem, davant el seu astorament. Quatre anys després, però, m'adono complagut que en van prendre nota. L'editorial Empúries acaba de publicar El dictador i l'hamaca, l'última novel·la del francès Daniel Pennac (nascut, per cert, l'any 44), en la qual topem amb el clàssic tema del doble. Pennac ens hi presenta un dictador angoixat que decideix buscar una persona idèntica a ell i col·locar-la en el seu lloc per poder abandonar la vida que porta. La col·lecció d'Empúries narratives on ha sortit el darrer Pennac en l'excel·lent traducció d'Anna Casassas ja té un llarg recorregut. Aquesta novel·la sobre el doble n'és el número 222.

dijous, 4 de desembre del 2003

Fer números

A aquestes alçades, poca gent deu recordar Tony Ronald, un mític cantant que als estius dels setanta popularitzà hits com "Help, ayúdame". Malgrat la seva fila de seguidor del Liverpool, era, i és, d'origen holandès i el seu cognom no era Ronald sinó Den Boer; Siegfried Anthonius Den Boer Kramer, es diu. Si a tot això hi afegim que s'ha quedat a viure per aquí i que té dos fills bessons catalans convindrem que d'aquí a uns anys el Barça podria tornar a fitxar uns bessons De(n) Boer, esperem que amb millor fortuna que els ja coneguts Frank i Ronald. En tot cas, el que encara menys gent recorda és que en el prerevolucionari any de 1967 el gran Tony Ronald va enregistrar un single amb dos temes en català. Suposo que devia ser per aquella moda efímera que va empènyer alguns cantants melòdics italians, com la gran Rita Pavone o el mundialista Jimmy Fontana, a fer-ho. Els temes catalans de Tony Ronald —"Estem vivint" i "Cada dia"— foren molt més modestos, potser perquè no eren versions de grans hits, i el seu fracàs va ser estrepitós. Si ens fixem en les lletres ja intuïm el perquè. "Cada dia", per exemple, comença amb en Den Boer recitant a mitja veu uns versos poc lluïts: "A les 7 del matí/ els polítics expectoren/ els nens rics fan pipí al llit/ mentre que els nens pobres ploren/. A les 8 del matí/ comença el funcionari/ amb un aire rutinari/ a fer allò mateix d'ahir..." Serà millor deixar-ho aquí: conèixer el pecat i callar-se el nom del pecador que els va escriure, perquè aquests versos són un pecat dels grossos i no resulta gens estrany que Tony Ronald es passés la resta de la seva vida cantant en altres llengües.

Ara que portem tants dies en què, no sé si a les 7 o més tard, els polítics expectoren i els qui no fan números ploren, potser convé explorar una mica les xifres de la llengua. Perquè cada idioma té la seva aritmètica i les quantitats no sempre quadren. Quan un català arriba a tres quarts de quinze fa tard, però quan un espanyol arriba a "las quinientas" ¿arriba? Perquè tres quarts de quinze encara es pot traduir com les 14h 45, però ¿quina hora són, les 500? ¿Quants botons es cordarà un castellanoparlant si li demanes que vingui de vint-i-un botó? La majoria de llengües han adoptat el sentit eròtic del 69, però no totes coincideixen en d'altres qüestions numèriques. Així, un gat espanyol gaudeix de set vides, les mateixes que mostra un gat català. Però si parlem d'un "cat" anglòfon les possibilitats de supervivència augmenten perquè la frase feta en anglès parla de "nine lives", i de set a nou en van dues de propina. Recentment, per a un text de commemoració dels 25 anys de la Llibreria 22 a Girona, em vaig dedicar a buscar xifres ocultes en les paraules de cada dia, en un compte enrere des del 22. Aquest n'és el tram final: "...no creure's pas cap 10, perquè en literatura tot sovint el que no és 9 és 8 i tot plegat són faves comptades. Tot bon llibreter li ho dirà. Un escriptor no ha de ser un 7ciències delitós de mostrar al món tota la seva saviesa. Ni tampoc un professional que conegui les tècniques de redacció i se sàpiga molt proper, 6 plau!, a la perfecció formal. Tant se val que després l'entrevistin a Tele-5 com a Ràdio 4. Escriure un text impecable en un 3 i no res té un valor estrictament mecanogràfic. Sense la barreja informulable de pell, verb, cor, ànima, enginy i engany, la literatura neix amputada. I, en darrer terme, com molt bé saben els llibreters, l'únic que perdura és el text. L'autor pot ser agra2 i no deixar indiferent ning1. Però, davant del seu text, és un 0 a l'esquerra". Ignició!