dijous, 27 de juny del 2002

De números editorials

El recent anunci d'un saló del llibre a Barcelona en la línia dels de Torí o Frankfurt pot fer pensar que en el sector editorial les lletres cada cop han de competir més amb els nombres. Fer números és una de les activitats connaturals a tot editor, en la seva faceta d'empresari. Per això no ha d'estranyar que algunes cases editorials llueixin números al nom. Escatir-ne els motius no sempre és senzill, fins al punt que pot esdevenir una tasca detectivesca. Vegem-ho. En l'àmbit català Edicions 62 (i ara per analogia el Grup 62) és el paradigma d'editorial numèrica. El motiu és transparent: l'editorial neix en 1962 amb l'emblemàtic "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster. Justament enguany Edicions 62 celebra el seu quarantè aniversari. Fora misteris, doncs. Per la seva banda la també barcelonina "Edicions de 1984", de trajectòria tan llarga com pausada, remet sens dubte a la data que George Orwell trià per a la seva emblemàtica novel·la distòpica "1984" (escrita en 1948).

Altres casos també semblen clars: per exemple la barcelonina "Ediciones 29" (en homenatge a la famosa generació), l'editorial que en 1977 va publicar la gran novel·la de Tísner "Palabras de Opoton el Viejo. Crónica del siglo XVI de la expedición azteca a España", en la traducció castellana d'Angelina Gatell. Tísner sempre la trobà horripilant, fins al punt d'acabar-ne fent una versió ell mateix en "mexicà" que publicaria l'any 1992 a la prestigiosa i llavors avançada "Siglo XXI". A més, Tísner confessava que l'editor de 29 —el viu retrat d'un falangista— mai no va entendre el veritable sentit de la novel·la i per això la va retirar de circulació quan van sortir les primeres crítiques escandalitzades als diaris ultradretans.

Curiosament, és al País Valencià on els editors semblen fer més números. D'entrada, la gran editorial de la ciutat de València "3i4" (o "Tres i Quatre"), associada a la llibreria homònima que regenta Rosa Raga. No cal conèixer gaire Eliseu Climent per copsar que el 3 es refereix als tres Països Catalans i el 4 a les quatre barres. La numerologia climentiana, però, ha generat seguidors. La xicoteta editorial valenciana "Editorial 7 i mig" (on, per exemple, el poeta Ernest Farrés publicà en 1998 el seu primer poemari "Mosquits"), s'acull al nom d'un popular joc de cartes per ultrapassar de mig punt els 7 que sumen 3 i 4. ¿Serà aquest el motiu real que els va impel·lir a batejar-la amb un nom tan juganer?

Però potser el cas més interessant de numerologia editorial des d'un punt de vista enigmístic sigui el d'Edicions 96, de Carcaixent. Segons vaig saber en un sopar d'escriptors a Gandia amb il·lustres comensals saforencs, a can 96 l'especulació numèrica permet un triple salt enigmàtic. D'entrada, semblen inevitables les al·lusions més o menys velades a la similitud del 96 amb el 69. Òbviament, si el 69 incita a la brega, el 96 incitaria al repós. Però no. En l'origen del nom no hi hagué cap connotació eròtica. Després hi ha la via fàcil, perquè resulta que Edicions 96 es va fundar, justament, l'any 1996. Però tampoc. Segons asseguren el poeta Isidre Martínez Marzo i la seva companya, que hi treballen, l'origen és absolutament verbívor. Resulta que, a la primeria, l'editorial havia de potenciar un cert concepte d'autoedició de poesia i el nom havia de ser "Nou Sistema Editorial". El camí cap al "9 6tema" i d'aquí al "96" no pot ser descrit sinó com un camí de perfecció.

dijous, 13 de juny del 2002

Fratronímia

Ara fa un mes vaig proposar la recerca de germans que lluïssin un cognom lleugerament alterat, com ara Gabriel Ferrater i Joan Ferraté o Raimon Panikkar i Salvador Pániker, tots quatre elements prou notables en el món de les lletres. Altres exemples ens remetien a parelles fraternals de poeta i traductora (Enric Casasses-Anna Casassas) o d'actriu i cantant (Cecilia Roth-Ariel Rot). La petició de més exemples no semblava forassenyada en un país en el qual fins i tot el fill de l'eminent cardiòleg Valentí Fuster signa els seus discos com "Paul Fustèr", així accent gratuït. El cert és que ja he rebut una vintena de casos documentats. Prou exemples com per començar a creure que la fratronímia és un clàssic del segle XX. Pel que fa als il·lustres, cal destacar la confessió del filòleg Josep Murgades, codirector de "Els Marges" i quasi homònim del bisbe de Vic en l'època de Verdaguer Josep Morgades. Morgades seria la forma fabrianament correcta i Murgadas la castellanitzada, que era la seva: "vaig retocar-la en l'acabament just quan vaig començar a publicar, i ara convisc amb totes dues, la de l'acabament en -as per a la paperassa estrictament oficial, i la de l'acabament en -es per a totes les meves activitats professionals..." Un altre cas curiós és el del catedràtic de lingüística general de la UAB: Joan Albert Argente. En Xavier Villalba ens fa notar que, cap a l'any 2000, comença a firmar Argenter, amb el canvi d'accent que això implica.

Entre els exemples rebuts destaca la fratronímia Masó-Massó. Escriu Josep Pagès Massó que el seu avi es deia Josep Masó, amb una S, i que durant la guerra va ser capturat pels nacionals amb altres membres de la quinta del biberó. Un cop a Galícia, el soldat que l'havia de registrar es va encaterinar a dir-li que duia el cognom mal escrit en espanyol, i que havia de ser Massó, amb dues S, com la marca de sardines gallega "Massó" (que en realitat havia estat fundada per un català d'Arenys). O sigui que el soldat franquista, en el seu zel per espanyolitzar l'avi Masó, li va catalanitzar el cognom amb una segona S i des de llavors, escriu el nét, "la nostra branca es diu Massó i les branques de la família de Sant Hilari, Masó". L'exili durant el franquisme és també el rerefons d'un cas descrit per Cèlia Riba sobre una família Viñas (que també remetria a Vinyas i Vinyes) amb una branca afrancesada que perd el barret de la ñ per passar-se a dir Vinas (pronunciat Vinàs), fins al punt que tres germans llueixen cognoms oficialment diferents. També és curiosa la història que explica l'Anna Carbonell i Saurí sobre el seu segon cognom. Diu que el seu avi matern (Saurí) es va treure l'accent per evitar que a la branca feminina els diguessin "Saurina", de manera que la mare de l'Anna va passar a dir-se Sauri. Ara, de quatre germans els dos grans es diuen Carbonell i Sauri i els dos petits mantenen el Saurí.

Per acabar, dues dades xocants. D'una banda Jordi Parramon proposa els cèlebres policies Dupond i Dupont (espanyolitzats com Hernández i Fernández) dels dibuixos de "Tintin". Parramon està convençut que són germans i els proposa de patrons de la fratronímia, així escrita perquè el doctor Murgades té l'amabilitat d'assenyalar que l'encuny terminològic dels "fratònims" tal com jo el proposava no sembla gramaticalment gaire lícit, "ja que, en català, tots els derivats de «frater», és a dir, de la seva forma en acusatiu, «fratrem», conserven per cultisme la segona r, com ara «fratricidi»". Murgades admet que "fratrònim" sona cacofònic, però li sembla més adequat. Personalment, trobo del tot coherent que un terme nascut per a designar parelles com en Dupont i Dupond també presenti duplicitat de grafies: ¿serà, doncs, el mot "fratònim" un terme ídem de "fratrònim", i viceversa?

dijous, 6 de juny del 2002

Numerologia

Les relacions entre xifres i lletres sempre han estat font d'inspiració verbívora. Des dels logogrifs als problemes d'scrabble, passant per diversos enigmes com la magnífica sèrie alfanumèrica que va proposar Georges Perec: U D T Q C S... ¿Quina lletra seguiria? Doncs una altra S (inicial de Set) perquè l'única lògica que sosté aital sèrie lletrada és que la componen les inicials dels números naturals de menor a major: Un, Dos, Tres, Quatre, Cinc, Sis... En català, aquestes inicials coincideixen amb les que Perec pensà en francès. En anglès, algunes de les recerques ludolingüístiques clàssiques formen part d'aquest territori: el número 40 (FORTY) és l'únic número natural alfagramàtic, és a dir, que té les lletres en ordre alfabètic, mentre que l'ordre invers presideix el número 1 (ONE). També és alfagramàtic el primer ordinal (FIRST) i els números alemanys 1 (EINS) i 8 (ACHT). La recerca es podria estendre a d'altres llegües, però els especímens d'alfagrama són escassos i potser tampoc val la pena insistir-hi.

En canvi, una altra de les curiositats alfanumèriques de l'anglès dóna peu a una recerca que resulta força productiva. Es tracta de relacionar els números amb el nombre de lletres del seu nom, a veure si coincideixen. En principi no és fàcil: 1 (ONE) té 3 lletres, 3 (THREE) en té 5, 5 (FIVE) només 4 i així successivment. En darrer terme, només 4 (FOUR) sembla presentar un nombre de lletres coherent amb el seu sentit. La recerca numerològica està servida: es tracta de trobar números en qualsevol llengua que representin una quantitat equivalent al nombre de lletres del seu nom. D'entrada, descobrim que el català ocupa el número 1 amb l'ídem: U (1: 1 lletra). Però ja no reincideix, perquè 2 (DOS) en té 3, 3 (TRES) en té 4 i 4 (QUATRE) en té 6.

El número 2 és isonumèric en danès (TO), esperanto (DU), irlandès gaèlic (DO), japonès (NI) o lituà (DU). Pel que fa al 3 el nostre prefix TRI vol dir tres en eslovac, esperanto, gal·lès, irlandès gaèlic i txec, mentre que en suec, danès, noruec i italià fa TRE, i també és isonumèric en japonès, ja que 3 és SAN. Al costat del FOUR (4) anglès, hi ha el VIER neerlandès i alemany, el FYRA suec, el FIRE danès i noruec, el NÉGY hongarès, el NELI estonià, el DÖRT truc, el KVAR esperanto i l'APAT tagal. El número cinc relaciona a finesos (VIISI), lituans (PENKI), malgatxes (ENINA), espanyols i portuguesos (CINCO) i romanesos (CINCI). Com més creixen els números més es compliquen les coincidències. Per sota de la desena destaca el 7 en lituà (SEPTYNI) i ewondo (ZAMGBAL), el número 8 en khmer (PRAIM BEI) i la prova del 9 en euskera (BEDERATZI). Més enllà de la desena les llengües explorades ja són molt exòtiques, com el 12 (BALE'-OKO NA USE') en sango o el 16 (KOTAHI TAKAU MA ONO) en maori. De moment, el número més alt que té un valor idèntic al seu nombre de lletres és el 22 en llengua zulú, en la qual calen justament vint-i-dues lletres per escriure'l: AMASHUMI AMABILI NA MBILI. ¿Algú és capaç de superar aquests 22 zulus o de trobar algun altre número català que consumeixi tantes lletres com designa?