dijous, 6 de juny de 2002

Numerologia

Les relacions entre xifres i lletres sempre han estat font d'inspiració verbívora. Des dels logogrifs als problemes d'scrabble, passant per diversos enigmes com la magnífica sèrie alfanumèrica que va proposar Georges Perec: U D T Q C S... ¿Quina lletra seguiria? Doncs una altra S (inicial de Set) perquè l'única lògica que sosté aital sèrie lletrada és que la componen les inicials dels números naturals de menor a major: Un, Dos, Tres, Quatre, Cinc, Sis... En català, aquestes inicials coincideixen amb les que Perec pensà en francès. En anglès, algunes de les recerques ludolingüístiques clàssiques formen part d'aquest territori: el número 40 (FORTY) és l'únic número natural alfagramàtic, és a dir, que té les lletres en ordre alfabètic, mentre que l'ordre invers presideix el número 1 (ONE). També és alfagramàtic el primer ordinal (FIRST) i els números alemanys 1 (EINS) i 8 (ACHT). La recerca es podria estendre a d'altres llegües, però els especímens d'alfagrama són escassos i potser tampoc val la pena insistir-hi.

En canvi, una altra de les curiositats alfanumèriques de l'anglès dóna peu a una recerca que resulta força productiva. Es tracta de relacionar els números amb el nombre de lletres del seu nom, a veure si coincideixen. En principi no és fàcil: 1 (ONE) té 3 lletres, 3 (THREE) en té 5, 5 (FIVE) només 4 i així successivment. En darrer terme, només 4 (FOUR) sembla presentar un nombre de lletres coherent amb el seu sentit. La recerca numerològica està servida: es tracta de trobar números en qualsevol llengua que representin una quantitat equivalent al nombre de lletres del seu nom. D'entrada, descobrim que el català ocupa el número 1 amb l'ídem: U (1: 1 lletra). Però ja no reincideix, perquè 2 (DOS) en té 3, 3 (TRES) en té 4 i 4 (QUATRE) en té 6.

El número 2 és isonumèric en danès (TO), esperanto (DU), irlandès gaèlic (DO), japonès (NI) o lituà (DU). Pel que fa al 3 el nostre prefix TRI vol dir tres en eslovac, esperanto, gal·lès, irlandès gaèlic i txec, mentre que en suec, danès, noruec i italià fa TRE, i també és isonumèric en japonès, ja que 3 és SAN. Al costat del FOUR (4) anglès, hi ha el VIER neerlandès i alemany, el FYRA suec, el FIRE danès i noruec, el NÉGY hongarès, el NELI estonià, el DÖRT truc, el KVAR esperanto i l'APAT tagal. El número cinc relaciona a finesos (VIISI), lituans (PENKI), malgatxes (ENINA), espanyols i portuguesos (CINCO) i romanesos (CINCI). Com més creixen els números més es compliquen les coincidències. Per sota de la desena destaca el 7 en lituà (SEPTYNI) i ewondo (ZAMGBAL), el número 8 en khmer (PRAIM BEI) i la prova del 9 en euskera (BEDERATZI). Més enllà de la desena les llengües explorades ja són molt exòtiques, com el 12 (BALE'-OKO NA USE') en sango o el 16 (KOTAHI TAKAU MA ONO) en maori. De moment, el número més alt que té un valor idèntic al seu nombre de lletres és el 22 en llengua zulú, en la qual calen justament vint-i-dues lletres per escriure'l: AMASHUMI AMABILI NA MBILI. ¿Algú és capaç de superar aquests 22 zulus o de trobar algun altre número català que consumeixi tantes lletres com designa?