dijous, 27 de juny de 2002

De números editorials

El recent anunci d'un saló del llibre a Barcelona en la línia dels de Torí o Frankfurt pot fer pensar que en el sector editorial les lletres cada cop han de competir més amb els nombres. Fer números és una de les activitats connaturals a tot editor, en la seva faceta d'empresari. Per això no ha d'estranyar que algunes cases editorials llueixin números al nom. Escatir-ne els motius no sempre és senzill, fins al punt que pot esdevenir una tasca detectivesca. Vegem-ho. En l'àmbit català Edicions 62 (i ara per analogia el Grup 62) és el paradigma d'editorial numèrica. El motiu és transparent: l'editorial neix en 1962 amb l'emblemàtic "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster. Justament enguany Edicions 62 celebra el seu quarantè aniversari. Fora misteris, doncs. Per la seva banda la també barcelonina "Edicions de 1984", de trajectòria tan llarga com pausada, remet sens dubte a la data que George Orwell trià per a la seva emblemàtica novel·la distòpica "1984" (escrita en 1948).

Altres casos també semblen clars: per exemple la barcelonina "Ediciones 29" (en homenatge a la famosa generació), l'editorial que en 1977 va publicar la gran novel·la de Tísner "Palabras de Opoton el Viejo. Crónica del siglo XVI de la expedición azteca a España", en la traducció castellana d'Angelina Gatell. Tísner sempre la trobà horripilant, fins al punt d'acabar-ne fent una versió ell mateix en "mexicà" que publicaria l'any 1992 a la prestigiosa i llavors avançada "Siglo XXI". A més, Tísner confessava que l'editor de 29 —el viu retrat d'un falangista— mai no va entendre el veritable sentit de la novel·la i per això la va retirar de circulació quan van sortir les primeres crítiques escandalitzades als diaris ultradretans.

Curiosament, és al País Valencià on els editors semblen fer més números. D'entrada, la gran editorial de la ciutat de València "3i4" (o "Tres i Quatre"), associada a la llibreria homònima que regenta Rosa Raga. No cal conèixer gaire Eliseu Climent per copsar que el 3 es refereix als tres Països Catalans i el 4 a les quatre barres. La numerologia climentiana, però, ha generat seguidors. La xicoteta editorial valenciana "Editorial 7 i mig" (on, per exemple, el poeta Ernest Farrés publicà en 1998 el seu primer poemari "Mosquits"), s'acull al nom d'un popular joc de cartes per ultrapassar de mig punt els 7 que sumen 3 i 4. ¿Serà aquest el motiu real que els va impel·lir a batejar-la amb un nom tan juganer?

Però potser el cas més interessant de numerologia editorial des d'un punt de vista enigmístic sigui el d'Edicions 96, de Carcaixent. Segons vaig saber en un sopar d'escriptors a Gandia amb il·lustres comensals saforencs, a can 96 l'especulació numèrica permet un triple salt enigmàtic. D'entrada, semblen inevitables les al·lusions més o menys velades a la similitud del 96 amb el 69. Òbviament, si el 69 incita a la brega, el 96 incitaria al repós. Però no. En l'origen del nom no hi hagué cap connotació eròtica. Després hi ha la via fàcil, perquè resulta que Edicions 96 es va fundar, justament, l'any 1996. Però tampoc. Segons asseguren el poeta Isidre Martínez Marzo i la seva companya, que hi treballen, l'origen és absolutament verbívor. Resulta que, a la primeria, l'editorial havia de potenciar un cert concepte d'autoedició de poesia i el nom havia de ser "Nou Sistema Editorial". El camí cap al "9 6tema" i d'aquí al "96" no pot ser descrit sinó com un camí de perfecció.