dilluns, 26 de juny del 2000

Castells lletrats

Fa només mig any, en ple gener, després de divulgar la història del famós "quadrat màgic" SATOR-AREPO-TENET-OPERA-ROTAS, el quadrat màgic en català de majors dimensions que coneixia era un 6x6 publicat per Rossend Serra i Pagès en 1916 a "La Veu Comarcal" de Ripoll en una sèrie d'articles sobre "jocs d'esperit" que constitueixen l'única referència històrica a l'enigmística italiana en la nostra llengua:

R A S C A R
A X I O M A
S I G N A R
C O N G R E
A M A R E S
R A R E S A


Els lectors de l'AVUI s'han enfrontar amb entusiasme al repte de trobar quadrats màgics en català, fins al punt que el passat 11 de maig el quadrisme (sense Vidal) atenyia el grau 7. Era el ludolingüísta de Torroella de Montgrí Ernest Díez qui coronava en solitari aquesta alçada amb una sèrie notable de quadrats de magnitud 7x7 que presentaven una coincidència inquietant: el setè mot de tots ells era sempre "assassí".

R E P E T I A
E R O T I C S
P O L I R A S
E T I L A R A
T I R A D I S
I C A R I E S
A S S A S S I


B E S A V I A
E D U C A T S
S U T U R E S
A C U S A R A
V A R A R A S
I T E R A T S
A S S A S S I

Un mes més tard s'ha consumat una nova gesta. Toni Civit (Mataró) s'ha inscrit en la tradició assassina d'Ernest Díez amb un nou 7x7

O F I C I N A
F O N E D I S
I N D R E T S
C E R C A R A
I D E A R A S
N I T R A T S
A S S A S S I

Però no s'ha aturat aquí. Toni Civit ha coronat també un 8x8, que és com dir que ha fet el cim de l'Himàlaia o que ha descarregat un castell de 8:

A T R A C A R A
T R E M O L E S
R E A P R E N S
A M P L I A D A
C O R I N T I C
A L E A T O R I
R E N D I R I A
A S S A C I A T

L'únic dubte a l'hora d'homologar-lo és la validesa del verb "reaprendre". No figura al diccionari però és una formació plausible i, a més, resulta força freqüent en contextos pedagògics o mèdics. De manera que ja tenim un castell llescat de 8. Un vuit de vuit, com si diguéssim. Ara ja hem assolit el nivell de la majoria de llengües europees. Només en anglès i en italià, que jo sàpiga, s'han confegit quadrats màgics 9x9. Qui s'anima a pujar un pis més? Els castellers ja fa temps que gosen a fer castells de 9. Serem menys els que veiem en el mot "castellers" un "sac" ple de "lletres"?

dimecres, 21 de juny del 2000

Alfagrames

Dijous passat aquesta columna acabava amb un enigma. Després de ressenyar el primer llibre català de matemàtiques que inclou problemes de caire ludolingüístic ("Fes matemàtiques!", 2000) vaig reproduir un text que el matemàtic Toni Guillamon havia escrit partint d'una dura constricció. El text era aquest: "L'accés a l'illot, a l'Agost, és bell. Des del bot nou, filmo els ceps del clos i el cim de l'est, dens de flors, bens i llops. El bou és a l'ert hort, i el jou és al clot. A dins, l'Abel, en dejú, del got beu most de l'any, i em diu: «ahir, l'amo de l'illot hi fou mort a cops del giny d'acer de l'àgil fill hippy. El cos nu, al llot és, i el cor del gos bru adéu diu a l'amo bo. No et fiïs dels afins!»" La solució a l'enigma és, com totes quan ja són conegudes, prou clara: totes les paraules del text guillamonià estan fetes amb lletres disposades en ordre alfabètic (accés-illot-agost-bell-filmo...). És a dir, que és un notabilíssim text alfagramàtic.
Els alfagrames són un artifici recent. L'italià Stefano Bartezzaghi documenta les primeres passes ludolingüístiques de l'ordre alfabètic i n'atribueix la idea a Nicholas Temperley a primers dels 60. Almenys així ho recollia Martin Gardner a la seva columna del "Scientific American" l'any 1965. Però aquell mateix any Dmitri Borgmann, autor del fantàstic "Language on Vacation" (Scribner's, 1965) ja buscava els alfagrames més llargs en anglès. De tota manera, Bartezzaghi afirma que el nom "alfagrama" no apareix fins a l'any 1974 a les pàgines de la revista italiana d'enigmística clàssica "Il Labirinto". O sigui que ens trobem davant d'una activitat combinatòria relativament recent amb una tendència irrefrenable al salt de longitud. Els inventors anglosaxons ja es van lliurar a la competició. En 1965 Gardner arribava a les 7 lletres amb el mot billowy (ondulós), però Borgmann el superava amb una úlcera ocular de 8 lletres anomenada aegilops que encara regna avui, i deixava l'invers en les 7 lletres d'un espiadimonis de l'Índia anomenat zyxomma. En català els rècords establerts pels lectors de l'AVUI fa tres anys arriben, ara per ara, a les 7 lletres del dret —abellot— i a 6 del revés —tromba—. Rècords, em temo, difícils de superar.
La proesa de Guillamon obre el camp alfagramàtic a la gènesi de textos, en la línia divertidament obsessiva que encetava Juan José Millás en la seva recent novel·la "El orden alfabético" (Alfaguara, 1998). Tal vegada emular Guillamon sigui molt difícil, però tots els mots tenen un alfagrama —gener EEGNR, febrer EEBFRR, abril ABILR... agost AGOST—, de manera que resulta plausible escriure textos en els quals totes les paraules segueixin l'ordre alfagramàtic. Una constricció invisible que pot esdevenir vera regla d'escriptura. Així, per exemple, la frase "malament rai escriure de nit" manté l'ordre alfagramàtic, és a dir, els seus mots estan ordenats segons l'ordre alfabètic dels seus alfagrames: AAELMMNT, AIR, CEEIRRSU, DE, NIT. Envieu els vostres textos alfagramàtics.

dijous, 15 de juny del 2000

Temàtiques a mà

Ara que tants estudiants s'enfronten als temuts exàmens qualsevol missatge positiu dedicat a les matemàtiques pot semblar inhumà. És per això que em plau fer-me ressò d'una iniciativa pionera en la construcció de ponts entre humanitats numèriques i anumèriques. ¿O és que les matemàtiques no són susceptibles de ser "humanitats"?. El Departament de Matemàtiques de la UAB ha publicat recentment un llibre de "mates" anomenat "Fes matemàtiques!" (A. Gasull ed. UAB. Bellaterra, 2000) que conté un fet diferencial notable. El matemàtic Toni Guillamon ha il·lustrat la secció 4.5 del llibre —"Paraules i nombres"— amb diversos problemes de Lingüística Recreativa de gran nivell. Hi apareixen palíndroms, bifronts, quadrats màgics, alfagrames, falses parelles, anagrames, pentavocàlics... Un bon estol dels artificis més productius de la ludolingüística. Però potser el més destacable de les propostes de Guillamon és el seu format de problema matemàtic.
Per exemple, s'hi presenten alguns palíndroms en llengües diverses segmentats per paraules ordenades alfabèticament que cal reordenar. Així, de la tirallonga "gent, Islam, l', la, mal nega, si" cal deduir l'esplèndid "Mal si la gent nega l'Islam". La deconstrucció de palíndroms tan coneguts com l'espanyol "a, abad, arroz, dábale, el, la zorra" o l'anglès "a, a, a, canal, man, Panama, plan" demostra que la pràctica ludolingüística sempre pot reviscolar allà on semblava més esgotada. Entre els bifronts destaca la frase catalana "Amor beneït a la base" desplegable en espanyol com "esa bala tiene broma", i entre els quadrats màgics un 6x6 suggerit a partir dels mots "torege, arameu i occità" que al solucionari es desplega en "OCCITA, CLAROR, CADIRA, IRISEM, TOREGE, ARAMEU".
Guillamon també s'endinsa en el gènere Pi-gramàtic —s'empesca frases fetes amb paraules de longitud equivalent als decimals de la raó àurea (1.6180339887498), el nombre e (2.7182818284590) i el nombre π (3.1415926535897)— i en l'hilarant territori de les falses parelles. Proveu de canviar el gènere d'alguns substantius d'aquest fragment i veureu com puja la temperatura del text: "Com que tenia una fam de salvatge, amb tot el dret vaig engrapar una pita sense alliberar tampoc la poma. El mos estava preparat. Apassionat, m'hi vaig llançar. No vaig deixar ni una pela per llepar!"
Però potser on més excel·leix Guillamon és en una constricció dura i poc practicada que no desvelaré per mantenir el to enigmàtic que caracteritza el fèrtil territori recreatiu que comparteixen matemàtiques i lingüística. L'enigma consisteix a descobrir el tret peculiar d'aquest text: "L'accés a l'illot, a l'Agost, és bell. Des del bot nou, filmo els ceps del clos i el cim de l'est, dens de flors, bens i llops. El bou és a l'ert hort, i el jou és al clot. A dins, l'Abel, en dejú, del got beu most de l'any, i em diu: «ahir, l'amo de l'illot hi fou mort a cops del giny d'acer de l'àgil fill hippy. El cos nu, al llot és, i el cor del gos bru adéu diu a l'amo bo. No et fiïs dels afins!»" La solució, dijous vinent.

dijous, 8 de juny del 2000

Amfibologies

Algunes de les construccions ludolingüístiques més saboroses estan basades en els dobles sentits que permet (i sovint imposa) el llenguatge verbal, i una de les modalitats més nítides de doble sentit és l'amfibologia. El terme prové del grec "amphibolos" (ambigu, equívoc) i "lógos" (paraula, discurs), i designa una frase que pot tenir dues, o més, lectures. Simplement això: "ella tria la cara i ell la creu", per exemple. Una frase construïda a partir d'un troballa homonímica: en aquest cas la que agermana el revers d'una moneda amb una forma del verb creure. La segona homonímia, que fusiona l'article i el pronom feble en "la" és menys espectacular però no menys efectiva. Americo Scarlatti va documentar l'admiració que sentia Voltaire per un antic tractat sobre l'amfibologia anomenat De dubio sermone que va escriure Plini el Jove (~61-~112 dC) "per ensenyar a parlar d'una manera tan subtil que no l'entenguin els tirans". Aquest concepte de la subtilitat tan proper als sofistes i a la ironia situa l'esforç constructor d'amfibologies en un terreny elevat, a tocar del de la creació literària. Però tot el prestigi s'esvaeix quan les frases ambigües no són construïdes a consciència sinó fruit d'una redacció incompetent.
Passem, per un moment, del territori ludolingüístic al de la lingüística. Jesús Tusón analitza una frase amfibològica al seu recomanable llibre El luxe del llenguatge: "Hi ha una bossa de roba perduda a la Secretaria de l'Escola". Tusón hi troba una dotzena de sentits diferents: "Pot passar que la roba s'hagi perdut (o no) exactament a la Secretaria; que la bossa sigui (o no) de roba; que s'hagi perdut només la bossa, o la bossa amb roba, o tan sols la roba. Vet aquí que ens surten, fetes totes les combinacions (2x2x3), dotze interpretacions possibles." I aquesta abundància no és associada a la riquesa lingüística, sinó tot el contrari.
La incompetència de qui ha redactat la nota només es veu alleujada per la importància del context. Tusón assenyala la transcendència de certes dades alienes al redactat d'una frase per a la seva correcta interpretació. De manera que al final dedueix que alguna persona de l'escola deu haver ficat dins d'una bossa tot un seguit de peces de roba perdudes pels nens i l'ha guardada a la Secretaria del centre. La conclusió del lingüista és que l'interfecte solidari hauria d'haver redactat l'avís d'una manera més entenedora —com ara "A la Secretaria hi ha una bossa amb la roba que s'ha perdut"— per tal de reduir l'ambigüitat en la mesura del possible. Està clar que el paradís del lingüista és l'infern del ludolingüista. I viceversa. La confecció de frases amfibològiques com més ambigües millor és una activitat força apreciada per poetes, lletraferits i verbívors en general. L'ambigüitat —tan temuda per la ciència o pels moralistes com practicada pels polítics— no sempre agermana enginy i engany. Sovint és l'única possibilitat sensata de referir-se al formidable desordre que envolta les nostres existències.

dijous, 1 de juny del 2000

Mots amagats

Jordi Esteban i Calm no és egiptòleg sinó professor de català, però la seva dèria per fabricar jeroglífics l'ha transformat en tot un expert en criptografia didàctica. Esteban dissocia una frase com ara "t'empipes" en els termes "tem" i "pipes", després substitueix els nous termes per un sinònim o un pictograma —en aquest exemple "té por" per tem i el dibuix de tres artilugis de fumar per pipes— i finalment s'empesca un peu d'il·lustració, que pot ser interrogatiu o no —en aquest cas "t'enfades"—. El lector que s'enfronta a un "té por" i tres pipes dibuixades n'ha d'extreure la solució oculta —"t'empipes"— de la qual Esteban ha partit. És el procés que els italians anomenen "criptografia mnemònica", practicat amb enginy per aquest jeroglifista des de fa gairebé dues dècades. D'ell coneixia fins ara els volums "600 jeroglífics. 600 recursos per aprendre català" (La Llar del Llibre. Barcelona, 1988) i "444 Jeroglífics per desjeroglificar" (Enigma Card. Badalona, 1996), en els quals els dibuixos eren de traç fi, amb detalls de tira còmica i aspecte d'ornament estudiantil fet amb el mateix bolígraf rosegat durant l'examen.
Ara l'editor de La Magrana ha tingut l'encert d'afegir a l'enginy lingüístic d'Esteban el talent de la dibuixant Jacqueline Molnár i el dissenyador David Torrents en dos volumets molt atractius que han sortit al mercat amb el títol genèric de "Mots amagats". En el volumet blau figuren 55 de les millors "criptografies mnemòniques" d'Esteban, en una presentació impactant. Sovint es basen més en rètols que no pas en dibuixos, com ara "10 anys" i "10" per ocultar la resposta a "Quantes persones han suspès?" (Una dècada, deu= una de cada deu), però també n'hi ha de totalment dibuixats: dues ales i una cullera que responen a "On ens banyarem avui?" (Ales, cullera=a l'escullera). La presentació és exemplar i els pictogrames de la Molnár es fan mirar molt, de manera que els vells jeroglífics d'Esteban llueixen més que mai.
El segon volumet, de portada taronja, és un monogràfic que oculta 55 noms de persona. Una proposta ideal per fer més enigmàtica qualsevol festa d'onomàstica. El primer, un contundent rètol que fa "FUGIM", ens remet al nom d'aquell futbolista castellonenc que responia al cognom d'Amor; l'onzè (una maneta de porta i una extremitat inferior) remet al mestre Fabra; el setzè (dos tigres invertits i un "-t") a un altre futbolista del Barça, de cognom Barjuan; el vint-i-unè ("es dirigeixen S") a aquell personatge de la Lloll que va popularitzar el vídeo; el quarantè ("L invertida 9") al lider del vidal-quadrisme; i el cinquantè (un ciri encès i el rètol "Ter Ebre") és per a mi.
És d'esperar que la ingent obra de l'enginy estebanià vagi trobant sortida en aquests volumets quadrats de la mida d'uns mots encreuats convencionals (14x14, però en comptes de quadrets, centímetres). Els aficionats, cada cop més nombrosos, als esforços de l'enginy linguístic, haurien d'abraonar-se a les llibreries a la recerca dels "Mots Amagats".