Jordi Esteban i Calm no és egiptòleg sinó professor de català, però la seva dèria per fabricar jeroglífics l'ha transformat en tot un expert en criptografia didàctica. Esteban dissocia una frase com ara "t'empipes" en els termes "tem" i "pipes", després substitueix els nous termes per un sinònim o un pictograma —en aquest exemple "té por" per tem i el dibuix de tres artilugis de fumar per pipes— i finalment s'empesca un peu d'il·lustració, que pot ser interrogatiu o no —en aquest cas "t'enfades"—. El lector que s'enfronta a un "té por" i tres pipes dibuixades n'ha d'extreure la solució oculta —"t'empipes"— de la qual Esteban ha partit. És el procés que els italians anomenen "criptografia mnemònica", practicat amb enginy per aquest jeroglifista des de fa gairebé dues dècades. D'ell coneixia fins ara els volums "600 jeroglífics. 600 recursos per aprendre català" (La Llar del Llibre. Barcelona, 1988) i "444 Jeroglífics per desjeroglificar" (Enigma Card. Badalona, 1996), en els quals els dibuixos eren de traç fi, amb detalls de tira còmica i aspecte d'ornament estudiantil fet amb el mateix bolígraf rosegat durant l'examen.
Ara l'editor de La Magrana ha tingut l'encert d'afegir a l'enginy lingüístic d'Esteban el talent de la dibuixant Jacqueline Molnár i el dissenyador David Torrents en dos volumets molt atractius que han sortit al mercat amb el títol genèric de "Mots amagats". En el volumet blau figuren 55 de les millors "criptografies mnemòniques" d'Esteban, en una presentació impactant. Sovint es basen més en rètols que no pas en dibuixos, com ara "10 anys" i "10" per ocultar la resposta a "Quantes persones han suspès?" (Una dècada, deu= una de cada deu), però també n'hi ha de totalment dibuixats: dues ales i una cullera que responen a "On ens banyarem avui?" (Ales, cullera=a l'escullera). La presentació és exemplar i els pictogrames de la Molnár es fan mirar molt, de manera que els vells jeroglífics d'Esteban llueixen més que mai.
El segon volumet, de portada taronja, és un monogràfic que oculta 55 noms de persona. Una proposta ideal per fer més enigmàtica qualsevol festa d'onomàstica. El primer, un contundent rètol que fa "FUGIM", ens remet al nom d'aquell futbolista castellonenc que responia al cognom d'Amor; l'onzè (una maneta de porta i una extremitat inferior) remet al mestre Fabra; el setzè (dos tigres invertits i un "-t") a un altre futbolista del Barça, de cognom Barjuan; el vint-i-unè ("es dirigeixen S") a aquell personatge de la Lloll que va popularitzar el vídeo; el quarantè ("L invertida 9") al lider del vidal-quadrisme; i el cinquantè (un ciri encès i el rètol "Ter Ebre") és per a mi.
És d'esperar que la ingent obra de l'enginy estebanià vagi trobant sortida en aquests volumets quadrats de la mida d'uns mots encreuats convencionals (14x14, però en comptes de quadrets, centímetres). Els aficionats, cada cop més nombrosos, als esforços de l'enginy linguístic, haurien d'abraonar-se a les llibreries a la recerca dels "Mots Amagats".