dijous, 25 de maig de 2000

Que no Mor

Els propers divendres i dissabte la sala Pere Coromines de l'IEC (Carme, 47, a Barcelona) hostatja les jornades "Literatura i Matemàtiques (geometria d'un acostament)". Un acostament que potser sobta, però que és la trobada de dos llenguatges molt propers, tal com ja van entendre fa quatre dècades els escriptors i matemàtics francesos que van associar-se per fundar l'Obrador de Literatura Potencial (Oulipo). Entre d'altres intervencions, destaca la presentació en societat de la versió catalana d'una obra emblemàtica de Raymond Queneau: "Cent mille milliards de poèmes". Mai una traducció tan breu havia generat un text tan llarg, perquè la proposta quenel·liana es limita a 10 sonets que, combinats vers a vers, generen 100.000.000.000.000 poemes. D'aquesta peça hi ha una acurada edició de Gallimard que els presenta superposats en pàgines d'un gruix notable tallades en catorze serrells, un per línia, de manera que cada vers pot ser reemplaçat a gust del lector per cadascun dels nou altres que ocupen la mateixa posició estròfica. Però potser la millor manera d'acostar-se a aquest poema múltiple de Queneau és la que han triat els seus traductors catalans: mitjançant un programa informàtic que en faciliti la lectura.
Els "Cent bilions de poemes" —traduïts al català per Carles Hac Mor i Ester Xargay— han estat tractats informàticament per un jove mexicà anomenat Eugenio Tisselli per tal de permetre'n una lectura plaent. L'experiència promet ser interessant i no només per raons tecnològiques. Cada vegada que les obres emblemàtiques de l'Oulipo han estat traduïdes a d'altres llengües els seus artífexs han acabat per generar una tradició potencial local. Almenys això és el que va passar a Itàlia quan es va traduir el volum de divulgació "Oulipo. La littérature potentielle (Créations, Re-créations Récréations)" (Gallimard, 1973). Ruggero Campagnoli i Yves Hersant van invertir una dècada —de 1975 a 1985— per completar-ne la versió italiana. Per aconseguir-ho van haver de generar molts textos nous que partien de les mateixes constriccions oulipistes. És en el context d'aquest projecte "traductor" que cal situar la destacada aportació d'Italo Calvino a l'Oulipo —amb el seu "Piccolo Sillabario Illustrato", 6è butlletí— i el naixement, ara fa deu anys, de l'homònim italià Oplepo (Opificio di Letteratura Potenziale), actualment presidit pel poeta Edoardo Sanguineti.
La incorporació del fèrtil tàndem Hac Mor-Xargay a la pràctica potencial és una notícia excel·lent per a la nostra literatura. L'experimentalisme radical que caracteritza la seva escriptura pot trobar noves vies en el post-oulipisme que s'inaugurarà després que el proper octubre se celebri a Capri el quarantè aniversari del naixement de l'Oulipo. Aquest dissabte escoltarem atents com la hac mor en el xerrar gai de la combinatòria quenel·liana. Ara que la literatura per fi serà proibida a les aules inòspites potser és l'ora d'entendre que l'ospitalitat no s'exerceix als ospitals sinó als ostals. Visca la literatura Que no Mor!