dijous, 4 de maig de 2000

Retrònims

Els rètols metalingüístics són inexhauribles perquè la llengua xala parlant d'ella mateixa. Hi ha mots homònims parònims sinònims antònims epònims topònims acrònims heterònims criptònims tautònims i, ja posats, fins i tot hi ha monjos jerònims. Però en el món anglosaxó circula des de fa relativament poc una nova denominació metalingüística que passa a engruixir la família dels Ònims. Es tracta del retrònim, un sintagma normalment compost de nom i adjectiu —com ara "guitarra acústica"— que designa un referent abans conegut pel nom genèric pelat —"guitarra"— per tal de diferenciar-lo d'una variant nascuda posteriorment —com ara "guitarra elèctrica"—. És a dir, que l'electrificació de la guitarra, a banda de generar un nou referent i de permetre el desenvolupament de la cultura rockera, va modificar el vell referent tot obligant-lo a una major precisió terminològica. Però això no passa sempre. Un cosí de la guitarra elèctrica —el baix— ha acabat eludint la retronímia gràcies a les anades i vingudes d'un prefix diferenciador —baix i contrabaix—.
Els retrònims són molt més freqüents del que pot semblar a primera vista, i palesen d'una manera flagrant els canvis socials. Ara mateix la proliferació del correu electrònic està provocant un lent procés de gestació que acabarà amb el naixement d'un retrònim. Avui ja gairebé ens veiem obligats a adjectivar el mot "correu" en una frase tan corrent com ara "t'ho enviaré demà per correu" —postal? terrestre? electrònic? normal?— si no volem caure en l'ambigüitat. Òbviament el terme "normal" és l'avantsala del retrònim. Un terme transitori i molt discutible des de tots els punts de vista perquè ¿qui estableix el perfil de la vida normal més enllà de les estadístiques?. O sigui que avui ja exercim la retronímia en donar l'adreça de correu postal i l'electrònica. Fins i tot l'omnipotent Coca-cola s'ha vist obligada a afegir l'adjectiu "clàssic" al seu producte estrella davant l'èxit notable d'etiquetes com ara "light" o "sense cafeïna", i amb el tabac està passant el mateix. La retronímia és un signe dels temps i el seu domini és notable en el ram de l'alimentació. La sensibilitat ecologista pels aliments que mengem ha provocat la paradoxal difusió del terme "biològic" per designar productes tan "vius" com les llimones, els enciams o les mongetes. És clar que unes "mongetes biològiques" són un retrònim una mica estult, però segur que en naixeran de menys absurds. Potser aviat no n'hi haurà prou amb demanar un "tallat" si el que volem és una barreja de cafè cafeïnat de màquina amb llet natada i sucre de canya. Potser en direm "cafè tallat" o "tallat genuí" o alguna cosa per l'estil per diferenciar-lo del cada cop més freqüent "tallat descafeïnat de màquina", rètol altrament massa llarg que ja es veu que s'acabarà escurçant. Sigui com sigui, els retrònims empipen els puristes i fan feliços els esnobs, sempre amatents a la possibilitat de fer ostentació de la seva presumpta autenticitat.