Temàtiques a mà

Ara que tants estudiants s'enfronten als temuts exàmens qualsevol missatge positiu dedicat a les matemàtiques pot semblar inhumà. És per això que em plau fer-me ressò d'una iniciativa pionera en la construcció de ponts entre humanitats numèriques i anumèriques. ¿O és que les matemàtiques no són susceptibles de ser "humanitats"?. El Departament de Matemàtiques de la UAB ha publicat recentment un llibre de "mates" anomenat "Fes matemàtiques!" (A. Gasull ed. UAB. Bellaterra, 2000) que conté un fet diferencial notable. El matemàtic Toni Guillamon ha il·lustrat la secció 4.5 del llibre —"Paraules i nombres"— amb diversos problemes de Lingüística Recreativa de gran nivell. Hi apareixen palíndroms, bifronts, quadrats màgics, alfagrames, falses parelles, anagrames, pentavocàlics... Un bon estol dels artificis més productius de la ludolingüística. Però potser el més destacable de les propostes de Guillamon és el seu format de problema matemàtic.
Per exemple, s'hi presenten alguns palíndroms en llengües diverses segmentats per paraules ordenades alfabèticament que cal reordenar. Així, de la tirallonga "gent, Islam, l', la, mal nega, si" cal deduir l'esplèndid "Mal si la gent nega l'Islam". La deconstrucció de palíndroms tan coneguts com l'espanyol "a, abad, arroz, dábale, el, la zorra" o l'anglès "a, a, a, canal, man, Panama, plan" demostra que la pràctica ludolingüística sempre pot reviscolar allà on semblava més esgotada. Entre els bifronts destaca la frase catalana "Amor beneït a la base" desplegable en espanyol com "esa bala tiene broma", i entre els quadrats màgics un 6x6 suggerit a partir dels mots "torege, arameu i occità" que al solucionari es desplega en "OCCITA, CLAROR, CADIRA, IRISEM, TOREGE, ARAMEU".
Guillamon també s'endinsa en el gènere Pi-gramàtic —s'empesca frases fetes amb paraules de longitud equivalent als decimals de la raó àurea (1.6180339887498), el nombre e (2.7182818284590) i el nombre π (3.1415926535897)— i en l'hilarant territori de les falses parelles. Proveu de canviar el gènere d'alguns substantius d'aquest fragment i veureu com puja la temperatura del text: "Com que tenia una fam de salvatge, amb tot el dret vaig engrapar una pita sense alliberar tampoc la poma. El mos estava preparat. Apassionat, m'hi vaig llançar. No vaig deixar ni una pela per llepar!"
Però potser on més excel·leix Guillamon és en una constricció dura i poc practicada que no desvelaré per mantenir el to enigmàtic que caracteritza el fèrtil territori recreatiu que comparteixen matemàtiques i lingüística. L'enigma consisteix a descobrir el tret peculiar d'aquest text: "L'accés a l'illot, a l'Agost, és bell. Des del bot nou, filmo els ceps del clos i el cim de l'est, dens de flors, bens i llops. El bou és a l'ert hort, i el jou és al clot. A dins, l'Abel, en dejú, del got beu most de l'any, i em diu: «ahir, l'amo de l'illot hi fou mort a cops del giny d'acer de l'àgil fill hippy. El cos nu, al llot és, i el cor del gos bru adéu diu a l'amo bo. No et fiïs dels afins!»" La solució, dijous vinent.