dimecres, 21 de juny de 2000

Alfagrames

Dijous passat aquesta columna acabava amb un enigma. Després de ressenyar el primer llibre català de matemàtiques que inclou problemes de caire ludolingüístic ("Fes matemàtiques!", 2000) vaig reproduir un text que el matemàtic Toni Guillamon havia escrit partint d'una dura constricció. El text era aquest: "L'accés a l'illot, a l'Agost, és bell. Des del bot nou, filmo els ceps del clos i el cim de l'est, dens de flors, bens i llops. El bou és a l'ert hort, i el jou és al clot. A dins, l'Abel, en dejú, del got beu most de l'any, i em diu: «ahir, l'amo de l'illot hi fou mort a cops del giny d'acer de l'àgil fill hippy. El cos nu, al llot és, i el cor del gos bru adéu diu a l'amo bo. No et fiïs dels afins!»" La solució a l'enigma és, com totes quan ja són conegudes, prou clara: totes les paraules del text guillamonià estan fetes amb lletres disposades en ordre alfabètic (accés-illot-agost-bell-filmo...). És a dir, que és un notabilíssim text alfagramàtic.
Els alfagrames són un artifici recent. L'italià Stefano Bartezzaghi documenta les primeres passes ludolingüístiques de l'ordre alfabètic i n'atribueix la idea a Nicholas Temperley a primers dels 60. Almenys així ho recollia Martin Gardner a la seva columna del "Scientific American" l'any 1965. Però aquell mateix any Dmitri Borgmann, autor del fantàstic "Language on Vacation" (Scribner's, 1965) ja buscava els alfagrames més llargs en anglès. De tota manera, Bartezzaghi afirma que el nom "alfagrama" no apareix fins a l'any 1974 a les pàgines de la revista italiana d'enigmística clàssica "Il Labirinto". O sigui que ens trobem davant d'una activitat combinatòria relativament recent amb una tendència irrefrenable al salt de longitud. Els inventors anglosaxons ja es van lliurar a la competició. En 1965 Gardner arribava a les 7 lletres amb el mot billowy (ondulós), però Borgmann el superava amb una úlcera ocular de 8 lletres anomenada aegilops que encara regna avui, i deixava l'invers en les 7 lletres d'un espiadimonis de l'Índia anomenat zyxomma. En català els rècords establerts pels lectors de l'AVUI fa tres anys arriben, ara per ara, a les 7 lletres del dret —abellot— i a 6 del revés —tromba—. Rècords, em temo, difícils de superar.
La proesa de Guillamon obre el camp alfagramàtic a la gènesi de textos, en la línia divertidament obsessiva que encetava Juan José Millás en la seva recent novel·la "El orden alfabético" (Alfaguara, 1998). Tal vegada emular Guillamon sigui molt difícil, però tots els mots tenen un alfagrama —gener EEGNR, febrer EEBFRR, abril ABILR... agost AGOST—, de manera que resulta plausible escriure textos en els quals totes les paraules segueixin l'ordre alfagramàtic. Una constricció invisible que pot esdevenir vera regla d'escriptura. Així, per exemple, la frase "malament rai escriure de nit" manté l'ordre alfagramàtic, és a dir, els seus mots estan ordenats segons l'ordre alfabètic dels seus alfagrames: AAELMMNT, AIR, CEEIRRSU, DE, NIT. Envieu els vostres textos alfagramàtics.