Fer números

A aquestes alçades, poca gent deu recordar Tony Ronald, un mític cantant que als estius dels setanta popularitzà hits com "Help, ayúdame". Malgrat la seva fila de seguidor del Liverpool, era, i és, d'origen holandès i el seu cognom no era Ronald sinó Den Boer; Siegfried Anthonius Den Boer Kramer, es diu. Si a tot això hi afegim que s'ha quedat a viure per aquí i que té dos fills bessons catalans convindrem que d'aquí a uns anys el Barça podria tornar a fitxar uns bessons De(n) Boer, esperem que amb millor fortuna que els ja coneguts Frank i Ronald. En tot cas, el que encara menys gent recorda és que en el prerevolucionari any de 1967 el gran Tony Ronald va enregistrar un single amb dos temes en català. Suposo que devia ser per aquella moda efímera que va empènyer alguns cantants melòdics italians, com la gran Rita Pavone o el mundialista Jimmy Fontana, a fer-ho. Els temes catalans de Tony Ronald —"Estem vivint" i "Cada dia"— foren molt més modestos, potser perquè no eren versions de grans hits, i el seu fracàs va ser estrepitós. Si ens fixem en les lletres ja intuïm el perquè. "Cada dia", per exemple, comença amb en Den Boer recitant a mitja veu uns versos poc lluïts: "A les 7 del matí/ els polítics expectoren/ els nens rics fan pipí al llit/ mentre que els nens pobres ploren/. A les 8 del matí/ comença el funcionari/ amb un aire rutinari/ a fer allò mateix d'ahir..." Serà millor deixar-ho aquí: conèixer el pecat i callar-se el nom del pecador que els va escriure, perquè aquests versos són un pecat dels grossos i no resulta gens estrany que Tony Ronald es passés la resta de la seva vida cantant en altres llengües.

Ara que portem tants dies en què, no sé si a les 7 o més tard, els polítics expectoren i els qui no fan números ploren, potser convé explorar una mica les xifres de la llengua. Perquè cada idioma té la seva aritmètica i les quantitats no sempre quadren. Quan un català arriba a tres quarts de quinze fa tard, però quan un espanyol arriba a "las quinientas" ¿arriba? Perquè tres quarts de quinze encara es pot traduir com les 14h 45, però ¿quina hora són, les 500? ¿Quants botons es cordarà un castellanoparlant si li demanes que vingui de vint-i-un botó? La majoria de llengües han adoptat el sentit eròtic del 69, però no totes coincideixen en d'altres qüestions numèriques. Així, un gat espanyol gaudeix de set vides, les mateixes que mostra un gat català. Però si parlem d'un "cat" anglòfon les possibilitats de supervivència augmenten perquè la frase feta en anglès parla de "nine lives", i de set a nou en van dues de propina. Recentment, per a un text de commemoració dels 25 anys de la Llibreria 22 a Girona, em vaig dedicar a buscar xifres ocultes en les paraules de cada dia, en un compte enrere des del 22. Aquest n'és el tram final: "...no creure's pas cap 10, perquè en literatura tot sovint el que no és 9 és 8 i tot plegat són faves comptades. Tot bon llibreter li ho dirà. Un escriptor no ha de ser un 7ciències delitós de mostrar al món tota la seva saviesa. Ni tampoc un professional que conegui les tècniques de redacció i se sàpiga molt proper, 6 plau!, a la perfecció formal. Tant se val que després l'entrevistin a Tele-5 com a Ràdio 4. Escriure un text impecable en un 3 i no res té un valor estrictament mecanogràfic. Sense la barreja informulable de pell, verb, cor, ànima, enginy i engany, la literatura neix amputada. I, en darrer terme, com molt bé saben els llibreters, l'únic que perdura és el text. L'autor pot ser agra2 i no deixar indiferent ning1. Però, davant del seu text, és un 0 a l'esquerra". Ignició!