Fem números

La setmana passada ens afegíem a la campanya "els números canten" engegada per aquest diari, i ho fèiem amb uns quants exemples de relacions entre xifres i lletres extrets d'algunes pràctiques enigmístiques de caire lúdico-cabalístic. Parlàvem de la recerca quasi alquímica d'una sèrie d'equivalències entre les 26 lletres de l'alfabet i 26 xifres que permetés relacionar els noms del màxim nombre de cardinals possibles amb el seu valor numèric i en proposàvem una, calculada pel lector Joaquim Roé, que funcionava per 45 números en català —del zero al quinze (exceptuant el 14), del trenta al trenta-nou i del cinquanta al seixanta-nou—.
Els enigmistes aficionats a fer números han inventat nombroses variants al problema clàssic de casar xifres i lletres. L'argentí d'origen català Javier Arbonès, descendent del traductor Jordi Arbonès, va publicar un curiosa sèrie numèrica en una fantàstica revista argentina de problemes d'enginy anomenada "El Acertijo" (Publicaciones Aperiódicas, Buenos Aires). La sèrie d'Arbonès serveix per plantejar un pervers problema d'enginy. Fa: 2, 3, 12, 4, 14, 22, 23, 33, 24, 34, 53, 44, 54, 134, 153, 144, 154, 234 i us permet deixar ben perplex al cunyat setciències de torn que us amarga les sobretaules familiars.
Esborreu-ne l'última xifra i podreu plantejar-la com el típic problema numerològic de completar una sèrie numèrica. Si la víctima triada té tirada per les qüestions aritmètiques el podeu fer parar boig. Ho he provat i els resultats són òptims. L'entusiasta analista es desviurà per trobar una relació matemàtica entre un número, el que el precedeix i el que li va al darrera. Posem el 3, el 12 i el 4. Pensarà que només així pot preveure quina xifra ha de completar la sèrie. Aviat se submergirà en un temps proustià. Perdut. Podeu anar degustant cafès, perquè n'hi ha per estona. Només qui s'entretingui a escriure cadascun d'aquests nombres en català descobrirà el motiu real que els uneix en aquest ordre. Cada xifra, escrita en català, conté una lletra més que la precedent. Així: dos (3), tres (4), dotze (5), quatre (6), catorze (7)... fins a la base del triangle rectangle que formen els noms de les divuit xifres —dos-cents trenta-quatre (20 lletres)—. La perversa sèrie no és única, però el mecanisme provoca sèries diferents segons la llengua base triada. ¿Algú gosa a allargar-la més?
Un altre entreteniment numerològic tan inútil com addictiu és l'aplicació de l'isomorfisme en l'àmbit dels cronogrames. Aquest mecanisme no serveix per entabanar cunyats saberuts, però també té el seu què. En comptes d'atorgar un valor numèric a cada lletra es parteix de les equivalències establertes pels romans entre xifres i lletres. Així, I=J=1, V=U=5, X=10, L=50, C=100, D=500 i M=1000. Joaquim Roé ha trobat dos números que, escrits en català, contenen el seu mateix valor numèric. Així CENT=100 i DOS MIL CENT SEIXANTA-DOS=2162. Naturalment, la pràctica cronogramàtica resultaria molt perillosa per a l'economia, perquè provoca constants contradiccions aritmètiques. A la baixa —CENT MILIONS=1152—, i a l'alça —CENT CINC=301 i MIL=1051 (mai no es té en compte l'ordre dels números romans)—.
Tot plegat, xifres innòcues. Res a veure amb els tipus d'interès, el TAE, el PIB, els deutes extern i intern, l'IPC, les retencions de l'IRPF, la congelació salarial, l'IVA, el IAE i d'altres petits detalls sense importància que ens endolceixen la vida cada cop que fem números i veiem com canten.