Els números canten

Hi ha pocs homes de lletres que sàpiguen fer números. Tan aviat com trepitgen els despatxos on es decideixen les coses importants d'aquest món els prenen el número sense pietat. Encara que ells s'entestin a recordar la fantàstica tradició cabalística de la Gematria, que agermana les lletres de l'alefat hebreu amb un seguit de xifres en nom d'una sinonímia inqüestionable: la que uneix dos mots del mateix valor numèric. Totes les lletres de l'alefat hebreu tenen un valor numèric fix de l'1 al 400. Així, quan Jacob somia la Terra Promesa i diu "Hi ha Déu en aquest lloc", el valor numèric de les lletres de la frase de Jacob en hebreu suma exactament 541, el mateix valor numèric del mot "Israel", que seria la resposta a l'enigma.
El jueu nord-americà Joshua S. Persky, sota el pseudònim de Peter K. Peterson, va publicar un llibret anomenat English is Gematria (Apocalypse Press. Jerusalem, 1988) en el qual recull un seguit de notables equivalències numèriques en llengua anglesa, partint dels valors A=1, B=2... i així fins a Z=26. Persky troba sinonímies espaordidores: ISRAEL (9+19+18+1+5+12) i ZION (26+9+15+14) fan tots dos 64. CHRIST, POWER i GLORY fan tots tres 77; HERETICAL, GODLESS i BLASPHEME 81; MADONNA i MAGDALENE 62; o JESUS, MESSIAH, CROSS i JOSHUA 74... Per aquest sistema, una frase com MARTA PAGARIA AVUI no requereix cap més aclariment, perquè la quantitat del presumpte pagament ve inscrita en les tres paraules que la formen (53).
Les equivalències de Persky són suggerents, però si les apliquem a les qüestions comptables no ens surten els números, perquè DOS val 38, TRES 52 i QUATRE ja es dispara fins a 82. La inflació. El lector de l'AVUI Joaquim Roé ens fa saber que només tres nombres catalans coincideixen amb el valor del seu nom, i encara un de feminitzat: CENT DOTZE (112), DOS-CENTS SEIXANTA-TRES (263) i DUES-CENTES TRENTA-SET (237). Justament, un dels problemes clàssics que obsedeix els numeròlegs de totes les llengües és la recerca d'un valor numèric per a cada lletra de l'alfabet que permeti equiparar nom i valor aritmètic, en un logogrif isomòrfic perfecte. Així, si D=13, O=8 i S=-19, llavors DOS=2.
En el cas de l'anglès, les temptatives d'aconseguir un sistema d'equivalències que provoqui aquesta mena d'isomorfisme xoca amb un problema insalvable. Les temptatives que conec es limiten a la primera dotzena i a algunes sèries posteriors. Jordi Saludes ens va escriure per revelar la magnitud del cul de sac anglòfon. Per estendre les equivalències al 13, cal plantejar aquesta ineludible igualtat: 3+10=13. En anglès, si simplifiquem l'equació T+H+R+E+E + T+E+N = T+H+I+R+T+E+E+N topem amb una igualtat impossible (I=E) perquè viola la condició que els valors de les lletres han de ser diferents. Els anglesos, sempre tan discrets, afirmen que aquesta és una prova irrefutable de la mala sort del 13.
En el cas del català, Joaquim Roé ha establert una de les equivalències més àmplies que conec per a qualsevol llengua. Els valors proposats per Roé són A(-76), C(-41), D(31), E(-15), I(80), N(7), O(8), Q(46), R(-4), S(-37), T(59), U(-6), V(-125), X(118), Z(11). Aquestes equivalències provoquen isomorfisme en tres sèries que abasten 45 números: del ZERO al QUINZE (exceptuant el 14, que és el rebel nostrat), del TRENTA al TRENTA-NOU i del CINQUANTA al SEIXANTA-NOU. Aquests són els únics números catalans que no canten.
Decididament, aquest article sembla un recull de sorteigs de l'ONCE.