dijous, 9 de maig de 1996

Els Jordi de Sant Jordi

És ben estrany que, en un país tan avesat als premis de tota mena, els amants de cargolar els mots encara no hàgim caigut en la temptació d'empescar-nos-en un. O dos. Però no. Mai no hem anat més enllà del mític concurs de nom i cognoms xocants que convocà ja fa una pila d'anys la gent de "Lecturas" (i que guanyà lamentablement un tal Juan Carlos Rey España). Aquesta primavera els enigmistes nord-americans han convocat un premi de noms que ha fet fortuna. Es tracta de documentar algú que tingui per cognom un anagrama del seu nom. Així, per exemple, dos dels finalistes es diuen Gary Gray i Edna Dean, amb l'afegit per part d'en Gary que les seves inicials són monogramàtiques: GG. De moment, a un mes vista de la gran votació, n'hi ha uns quants de força interessants. Entre els monogrames, trobem un RR (Ronald Roland), dos HH (Herman Hamner i Herman Harmen) i un WW (Warner Warren). També destaquen en Romeo Moore, l'Albert Bartle, el xicano Ramon Moran (que el compilador californià escriu així, sense cap dels dos accents que intuïm), l'irlandès Lionel O'Neill, la Ruth Hurt i la Norma Roman.
Per evitar els excessos imaginatius, tots els noms que hi concursen han d'estar perfectament documentats. Els participants fan servir diccionaris com ara The New Dictionary of American Family Names o CD-Roms d'institucions, companyies telefòniques, mútues o empreses de màiling. Sembla que el registre de difunts de la Seguretat Social és especialment productiu. Fins ara, Gary Gray és el rei del mambo perquè s'han documentat 544 individus diferents que se'n diuen. Adaptem-ho, doncs. ¿Qui ens assegura que la nostra veïna del costat no es diu Nèlida Daniel? Podem batejar els nous premis com els Jordi de Sant Jordi i ampliar-ne l'abast en honor al cavaller (i tanmateix escriptor) valencià del segle XV. Establirem tres categories: anagrames, monogrames i tautogrames.
Els primers, segurament els més espectaculars, els capitaneja aquesta Nèlida Daniel de ficció que potser emergirà sobtadament documentada. Amb els segons, molt més nombrosos perquè només requereixen la coincidència d'inicials, provarem de fer un alfabet de monogrames famosos que contindrà, per exemple, una BB com la Bardot, un HH com l'Helenio Herrera (acompanyat del Herman Hesse) o un JJ tan excels com en James Joyce. ¿Trobarem QQs o ZZs? Els tercers (basats en la repetició quasi ecoica de nom i cognom) són estranyament freqüents en l'àmbit de la literatura catalana. En les taules de novetats d'aquest últim Sant Jordi hi havia una bona novel·la de l'escriptor rossellonès Joan Lluís Lluís (Vagons robats. a La Magrana) i segurament no hauria estat difícil trobar-hi obres del poeta menorquí Ponç Pons i del narrador ponentí Vidal Vidal. Tots plegats, autors ecoics com el crític de la revista "El Temps" Ramon Ramon. Si voleu participar en els premis Jordi de Sant Jordi d'enguany envieu els vostres nominats (documentats) a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.