dissabte, 10 de juliol de 1993

Agost d'alfagrames

No són missatges galàctics ni tampoc mots sobrenaturals. Els van batejar així l'any 1974 els editors de la revista italiana d'enigmística "Il Labirinto", però els nord-americans hi jugaven des de 1965. La definició, aquesta vegada, és senzilla i no implica cap joc: l'alfagrama d'una paraula qualsevol és la sèrie de lletres que conté, en ordre alfabètic. L'alfagrama de Barcelona és, per tant, AABCELNOR. El de Girona AGINOR. El de faig AFGI, igual que el de figa. El d'amor AMOR. No cal dir que hi ha alfagrames i alfagrames. Entre moltes altres coses encara més complicades, l'amor és un alfagrama que ha saltat al diccionari. El cas de "faig figa" demostra que tots els anagrames comparteixen alfagrama.
El primer a proposar algunes possibilitats lúdiques basades en la dèria universal de l'ordre alfabètic fou Nicholas Temperley, des de la Universitat de Cambridge. Martin Gardner recollia les propostes de Temperley a la seva columna del Scientific American l'any 1965 i les ampliava amb el tarannà que l'ha fet famós. Un dels primers reptes alfagramàtics que entomà Gardner fou establir quin seria el segon i l'últim en una llista que englobés tots els alfagrames de la llengua anglesa. El primer és molt senzill, i coincideix amb el de la majoria de les llengües (a), però el segon ja resulta més complicat, perquè "àbac" (aabc) va rera "bacallà" (aaabcll). L'últim que Gardner va trobar en anglès és "sty" (alfagrama sty, que vol dir "porcellera"). Pot semblar fàcil de superar fins que observem com els alfagrames dels mots que solen cloure els diccionaris anglesos —"zygote" (egotyz) o "zulu" (luuz)— el precedeixen en ordre alfabètic. Per tant, el primer repte estival seria trobar els mots que contenen el segon i l'últim alfagrames de la llengua catalana.
Però això només és per anar fent boca. El mític enigmista nord-americà Dimitri Borgmann, en el seu impagable Language on vacation (Charles Scribner's Sons. New York, 1965) busca els mots alfagramàtics més llargs de l'anglès. Com vèiem, amor és un mot alfagramàtic perquè les seves quatre lletres estan ordenades alfabèticament, però aquí la llargada esdevé un bon hàndicap. Superar l'alfagrama-4 d'amor és relativament senzill, per exemple en la placidesa del mes d'agost (alfa-5), però anar més enllà només està reservat als més pacients. Martin Gardner arriba al grau 7 amb "billowy" (ondulós). Borgmann el supera amb una úlcera a la part interior de l'ull anomenada "aegilops" (alfa-8). El procés invers també té conya. Borgmann documenta un espiadimonis de l'Índia anomenat "zyxomma" que és un alfagrama invers de grau 7 (omega-7). No cal dir que roma seria un omega-4 i trona un omega-5. Aquest és el segon repte estival: descobrir el mot alfagramàtic més llarg en llengua catalana des dels dos extrems de l'alfabet.
Believe it or not és un d'aquests deliciosos llibrets de capçalera per a locutors de ràdio i redactors estivals de notícies breus que no saben com sortir-se'n un bon dia d'agost. El signa un tal Ripley i conté rareses de tota índole, una de les quals és l'extravagant nom d'un ciutadà de Villa Park (Illinois) anomenat Ab. C. Defghi. El nom sembla fabricat expressament per aconseguir un alfagrama perfecte de grau 9. La perfecció rau en el notable detall que no només conté nou lletres ordenades alfabèticament sinó que són les nou primeres de l'alfabet. L'aplicació d'aquest fenomen estrany al món de l'especulació enigmística és clara. Es poden buscar mots que continguin el màxim nombre de les primeres lletres seguides de l'alfabet, encara que no les presentin en ordre. Com que no seran ben bé alfagramàtics, els anomenarem abecés. "Brau" o "urbà", són abecés-2 perquè el seu alfagrama conté les dues primeres lletres sense repeticions (abru). "Bacó" (abco) és un abecé-3, "badoc" (abcdo) un abecé-4 i modificable (abcdefiilmo) un preciós abecé-6 que caldrà superar. Aquest és el tercer repte estival.
Si heu fet l'agost dels alfagrames, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.