Sense faltar

Fa un any i mig plovia. Vaig entrar a una sucursal d'una Caixa del número de la qual ara no vull recordar-me'n i em vaig fregar els ulls per sota de les ulleres. En un taulell desert, a un pas de l'entrada, un magnífic rètol imprès anunciava la inquietant presència d'uns "Follets informatius". Com que tot això era molt abans de la irrupció del Club Súper 3 en el món de les finances no vaig contemplar la possibilitat que un nap-buf aparegués darrera el taulell. Més aviat em va semblar que la cosa era un nyap. Al costat del màgic rètol hi havia una d'aquelles bústies per a suggeriments. Vaig agafar un full en blanc i vaig fer-me el foll: "Apreciat senyor director. Dos punts. Estic encantat que l'entitat que vostè sàviament dirigeix hagi decidit contractar follets per informar la seva clientela. Li pronostico un èxit esclatant entre la població menor de catorze anys. Llàstima que la majoria d'aquests clients potencials encara no tinguin llibreta d'estalvis ni, em temo, gaire necessitat d'informar-se'n, però la idea és bona. Li suggereixo que amplïi la plantilla amb un bon estol de nimfes". Vaig signar la nota amb les meves dades i la vaig introduir a la bústia de suggeriments.
L'atent servei de relacions públiques de la mai no esmentada entitat em va trucar ben aviat per disculpar-se de l'errada lingüística i temptejar les meves ganes de difamar-los. Cap, com es pot veure. Fins i tot el benemèrit director general de l'entitat no esmentada em va escriure en una d'aquelles circulars que les noves tecnologies transvesteixen de carta personal signada amb tinta blava. Cap problema. Segueixo tan encantat amb els follets com aquell dia que plovia. Potser més feliç encara des de la irrupció del Club Súper 3 en el món de les finances. A tothom li agrada que li facin cas. L'únic que em desagrada és el retard que estan acumulant les nimfes.
És clar que de distraccions no en falten. Com les subtileses dels genials creatius publicitaris d'una coneguda beguda refrescant de la marca registrada de la qual ara no vull recordar-me'n. Aquests grans creadors han inundat els carrers de tanques en les que asseguren que la beguda no esmentada és per a gent "d'ingeni". Com que aquesta expressió surt a la tanca en una lletra impresa en tinta vermella de la mateixa família tipogràfica que la signatura del director general de l'entitat financera no esmentada més amunt (és a dir, d'una tipografia cal·ligràfica fula), molts consumidors catalans s'han quedat desconcertats a l'hora d'atribuir la paternitat del nyap. Perquè tots els implacables caçadors de barbarismes que van festejar amb la Norma creuen que és un nyap. I s'erren. Ben cert que, en català, l'esperit d'invenció s'anomena enginy. Però també és cert que l'ingeni és "la hisenda que conté una plantació de canya de sucre". No cal dir que la beguda no esmentada és dolça, malgrat tots els seus intents dietètics. Tot plegat, doncs, un enginyós double entendre probablement atribuïble al validador ortogràfic del processador de textos que usen els genials creatius de l'empresa publicitària no esmentada.
Una de les nostres corresponsals més apreciades, la Carla Romans de Vilafant, ens va enviar fa uns mesos una incipient llista de falsos amics semblants a aquest dolç ingeni refrescant (i en menor mesura als follets de les finances). Tots els que han estudiat llengües saben que algunes relacions lingüístiques que semblen clares duen cua de palla. Romans ens proposava dues línies. D'una banda, mots que sonin molt malament —com ara "anorquisme"— però que, en realitat, tinguin un significat encara pitjor del que era previsible ("absència congènita d'un testicle o de tots dos"). D'altra banda, falsos amics que en un idioma familiar tinguin un significat innocent —com ara la melena espanyola—, però que en català siguin esgarrifosos ("evacuació per l'anus de sang digerida, llefiscosa i de color negre, conseqüència d'una hemorràgia digestiva alta") o bé a l'inrevés —com ara el cappare ("promotor d'un bàndol")—. No cal dir que si els responsables no esmentats dels follets i de l'ingeni se n'anaven a Itàlia, l'esmentat cappare els empenyeria a l'anorquisme.