dissabte, 26 de juny de 1993

Menús d'estiu

La passió enigmística genera grans solidaritats i aversions no menys abrandades. Com l'escaquista, la informàtica o la nàutica. Els que en vivim ho sabem i provem d'anar trampejant amb elegància les esmenes a la totalitat que agregen algunes sobretaules d'estiu. Normalment, l'enemic esgrimeix dues grans línies de productes dialèctics per justificar la seva oposició: en primer lloc la complicació dels jocs proposats —que atabala l'interfecte fins atenallar-lo amb una certa sensació d'incompetència— i en conseqüència la inutilitat còsmica que traspua tot plegat —que els mena a formular la terrible acusació d'immaduresa contra el juganer amant dels jocs de paraules—. Totes dues ràfegues requereixen la mateixa resposta: sí, els jocs són molt complicats i a més no serveixen per a cap fi assenyat dels que es nodreix la maduresa. Després del mea culpa, el millor és canviar sobtadament de tema. Parlar de gastronomia, per exemple.
Quatre idees sobre el Montignac dels trons, una repassada succinta als millors gastrònoms del país, amb les pertinents citacions de Pla, Luján i Vázquez Montalbán, algun acudit tronat sobre les habilitats rodolinaires d'en Pastallé i Curnonsky. És molt important acabar amb aquest cèlebre gastrònom francès perquè és qui ens permet tancar el cercle. Abans, es pot esmentar com de passada el palíndrom gastronòmic que Quim Monzó va incloure al seu conte "Nines russes" (aquell senyor que es fotia un menú cap-i-cua de meló amb pernil, bacon i meló), però cal acabar amb Curnonsky. Això ens permet informar els nostres confiats contertulians que el primer diari francès que va acollir mots encreuats als anys vint fou Le Gaulois i que ben aviat es va fundar una prestigiosaAcadémie des Mots croisés, que comptà amb membres famosos com els escriptors Tristan Bernard i Maurice Donnay, els músics Christiné i Reynaldo Hahn o el cèlebre gastrònom Curnonsky.
De fet, enigmística i gastronomia sempre han anat de la mà. Un dels nostres corresponsals més notables ens ho demostra amb la seva persistent especialització en l'enigmística gastronòmica. Es tracta de Josep Abellan i Forcadell, de Barcelona. Fa uns quants mesos va amanir els mots banana sol·licitats (aquells que presentaven la regular alternança d'una consonant i una vocal) amb una extravagància saborosa. Ens va trametre poc menys que una carta de restaurant feta de mots banana i en va extreure un menú fix de 60VC: "Amanida d'olives i patates. Ànec a la casolana macerat a la cebeta de Vic i rave de Mataró madurat. Una pera de la pagesa, pa, vi, cafè, copa de cava semi-sec". Un ananàs (VC) realment deliciós.
Quan el març vam proposar l'elaboració de mots lipogramàtics, el maitre Abellan es despenjà amb cinc menús lipogramàtics: un de 59 as en el qual destacava un "flam al plàtan amb nata", un de 61 es que reproduïm íntegre més avall, un de 18 is amb un exòtic segon plat anomenat "pit d'ibis il·liri", un de 35 os que contenia disjuntives tan plaents com "bombons dolços o torrons o coco" i finalment un de 9 us on els plats forts eren un "cus-cus turc" i un "lluç rus cru". El menú 61E de què parlàvem és digne d'una festassa: "Espetec. Entremès de percebes de les terres de l'Ebre. Cebetes tendres de les terres del Segre. Fetges de llebre, cervellets de vedell. Herbetes, pebre negre. Peretes verdes de Bellver. Mel de vesc. Xerès sec." Finalment, Josep Abellan també ha aconseguit confegir un bon menú amb un dels reptes més complexos que hem proposat: l'anagramàtic. Amb paciència d'orfebre i sense defallença, en la seva última carta ens proposava aquest:
"Amanida animada.
Arròs net ensorrat...
...i vedella de Viella.
Un préssec sec, prunes".
Si coneixeu algun restaurador aficionat a l'enigmística que vulgui dur a terme aquestes extravagants propostes gastronòmiques escriviu a Secció Enigmística. Diari AVUI. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. Potser anirem a tastar-les. El que és segur és que Josep Maria Romero i Jordi Puig l'inclouran en la segona edició de la seva impagable Guia de restaurants exòtics de Barcelona que acaba d'editar La Campana.