Fe a les clavagueres

Un dels èxits editorials de la temporada ha estat el Nou Catecisme . No surt a les llistes oficials de best-sellers —potser perquè no saben si posar-lo en les de ficció, no-ficció, infantil o juvenil—, però té una presència notable als taulells de les llibreries. Suposem que l'edició catalana haurà estat corregida acuradament per poder passar tots els controls de qualitat vaticana a què l'Església Catòlica ens té acostumats. Però la història de l'edició eclesiàstica està plagada de transcendents relliscades tipogràfiques que configuren una fe ben poc espiritual: la fe d'errates.
Ja hem parlat alguna vegada de la famosa "coma blasfema" dels anglicans. En diverses edicions de la King James Bible el passatge de Lluc 23:32 canvia el seu significat per culpa d'una coma. L'esmentat passatge descriu la cinematogràfica escena de la crucifixió de Crist, acompanyat en la desgràcia per dos indocumentats que provenen del món de la delinqüència. L'absència de la "coma blasfema" provoca estralls en les edicions errònies. El passatge queda així: "And there were also two other malefactors" (i també hi havia dos altres malfactors). Quan els anglicans s'adonaren de la seva transcendència van fer-ne a corre-cuita una nova edició on hi consta:"And there were also two other, malefactors" (i n'hi havia també uns altres dos, —que eren— malfactors).
L'impagable Sixte V va afegir una butlla al primer volum de la seva edició de la Bíblia —que ha passat a la història com la Vulgata per raons gens obscures—. La butlla en qüestió excomunica a tots els impressors que facin cap alteració del text bíblic a l'hora de reimprimir-lo. Mai una butlla papal no havia estat tan inoportuna. Resulta que, malgrat la supervisió directa de Sa Santedat, l'obra va sortir d'impremta carregada d'errates. Li van haver d'adherir un gran nombre de retalls damunt dels passatges erronis, per tal de donar el text correcte, de manera que el llibre era més apedaçat que la roba d'un captaire de clavaguera. Els heretges, oportunistes com Julio Salinas, van pregonar a tort i a dret que la nova edició de la Bíblia era la millor demostració de la infal·libilitat papal. Els acòlits de Sa Santedat van retirar moltes còpies de circulació, i es van fer violents intents per suprimir-la totalment del mercat. Però no ho van aconseguir.
Una d'aquestes errates històriques podria ser reivindicada com un clar precedent decimonònic del feminisme La vídua d'un impressor alemany es va esmunyir una nit al taller on els seus empleats imprimien una nova edició de la Bíblia i va alterar una frase d'Eva al Gènesi (3:16) que implica submissió al seu marit. Alliberada per la sàvia natura del jou conjugal, la intrèpida vídua va substituir les dues primeres lletres de la paraula Herr per NA, alterant així el sentit de la frase "i ell serà el meu Senyor" (Herr) per "i ell serà el meu enze"(narr). Es diu que va pagar aital gosadia amb la vida i que només han circulat algunes còpies secretes d'aquesta edició a preus elevadíssims.
En la mateixa línia subversiva de reivindicació social s'inscriu una altra errata inoportuna. El famós sisè manament fa en anglès: Thou shalt not commit adultery (no cometreu adulteri). Un impressor espavilat va imprimir-lo ometent la negació, la qual cosa va agitar les aigües morals de la comunitat britànica fins al punt que l'arquebisbe de Canterbury castigà l'impressor amb la multa més elevada de la història. L'impagable Isaac Disraeli —el culte pare del polític Benjamin Disraeli— assegurava ara fa un segle que es conservava un d'aquests luxuriosos exemplars a la biblioteca del Museu Britànic.
D'altres errates, però, són molt més innocents. Una altra edició anglesa de la Bíblia és coneguda com The Vinegar Bible (la Bíblia del vinagre), per culpa d'una errata en el títol del capítol vintè de Sant Lluc —sempre Lluc, pobre—, en el qual la Parable of the Vineyard (paràbola de la vinya) surt impresa com Parable of the Vinegar . Aquesta refrescant versió va ser impresa l'any 1717 a la impremta Clarendon i és digna de ser la que duia el famós venedor de bíblies del conte de Jorge Luís Borges. Ja ho diu en Laudrup, que hi entén molt d'aquestes coses: és bo, és bo, és Borges.