Se'm va acudir llegint Italo Svevo. El nom real del genial escriptor de Trieste era Ettore Schmitz, però l'autor de Senilità i La coscienza di Zeno va decidir adoptar un pseudònim conciliador de les seves dues identitats —italiana i germànica— que esdevindria la seva autèntica targeta de visita. Molt abans de ser alumne de James Joyce a la Berlitz School de Trieste, l'autor italo-sueu donava una raó molt curiosa per justificar el naixement del seu pseudònim. Svevo escrivia que sempre li havia semblat que la pobra "i" del seu cognom germànic restava sola i perduda emmig de la mitja dotzena d'agressives consonants que l'envoltaven. Potser per això Schmitz va esdevenir Svevo. Per respecte a les minories. Per oposició als harems i a les desproporcions flagrants..
Quan hem escrit en aquestes mateixes ratlles sobre el pangrama (joc que consisteix a trobar una frase que contingui totes les lletres de l'alfabet, preferiblement incloent cada lletra només una vegada), sempre hem recordat una situació clàssica dels seixanta: aquelles festes en què la majoria de convidats eren nois que acabaven barallats per treure a ballar les poques noies que havien accedit a assistir-hi. En el cas del pangrama teòricament perfecte, la proporció és astoradora: només cinc vocals per a vint-i-una consonants en dansa. Les frases, especialment denses, neixen carregades de mots que podríem batejar com mots harem, per la desproporció evident que presenten entre lletres d'un sexe i de l'altre.
Un dels exemples més contundents de pangrama és la frase anglesa de només 28 lletres"Waltz, bad nymph, for quick jigs vex" (balla un vals, nimfa dolenta, que els balls ràpids molesten). Si mantenim les consonants en el seu rol masculí i definim les vocals com un reialme femení, un mot harem serà aquell que conté només una lletra d'un sexe acompanyada d'un mínim de tres lletres del sexe contrari. En l'exemple pangramàtic que proposem els mots harem serien waltz (4) i nymph (4,5 en ser considerada semiconsonant la i grega).
D'harems enigmístics d'aquesta mena n'hi haurà moltíssims, sobretot en la modalitat poliàndrica. Així, mots tan poc sospitosos com "rots", "brots", "trens" o "camps" són petits harems de tres i quatre components. Alhora, mots d'ús comú com "aire", "baia" o "atieu" són harems poligàmics de tres o quatre membres. El repte enigmístic del mes de juliol és, per tant, senzill i coherent amb les activitats més perseguides per la població civil durant la temporada d'estiu. Caldrà ultrapassar l'harem de Schmitz (grau 6) amb mots indoor (presents als diccionaris) o amb mots a l'aire lliure (fills de l'especulació lingüística enraonada). Per la banda patriarcal, hi haurà molts menys exemples, per raons estrictament percentuals, però el rècord de partença és ja una joia en si mateix. Es tracta del professional de la compra-venda d'ous, que el diccionari s'entesta a batejar com ouataire o "ouaire". Aquesta segona denominació, a banda de constituir un dels mots panvocàlics més breus de la nostra llengua, esdevé un bon exemple de mot harem poligàmic en grau 5.
Un nou repte està servit. Fins ara hem rebut nombroses aportacions de noms xocants en tota mena de locals públics i algunes de ben agosarades a la proposta dels mots trigèmins —un repte enigmístic doblement vivificador per a l'usuari, és a dir bivivificador—. Ara ens deixem influir per una atmosfera mediterrània i un xic arabitzant que ens mena a la descoberta dels harems encoberts que campen per la nostra llengua. De fet, l'estiu és una estació de l'any que mereix un esforç suplementari, amb harems o sense.
Si us va això de les associcacions lícites d'un (o una) amant i unes quantes concubines (o concubins), sempre en el marc incomparable de la llengua, escriviu a "Secció Enigmística. Diari Avui. c/ Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona". Ja en parlarem.