Kuznetsov l'onomàntic

L'onomància és, sense cap discussió, l'especialitat ocultista preferida dels enigmistes. Consisteix a endevinar la sort o la desgràcia que viurà algú en el futur només tenint en compte el seu nom. La decapitació Nomen, omen —un nom és una profecia— defineix clarament l'esperit d'aquests simpàtics onomàntics (res a veure amb els amants de la musa nipona de John Lennon). Malauradament, les pràctiques ocultistes basades en les atzaroses llistes del registre civil no acaben de merèixer l'aprovació de ningú. Què dir davant flagrants revenges en forma de nom, com ara Maria de les Angústies, Hermenegild o Maria Dolors? Quins recursos li queden a l'onomàntic seriós davant el fervor falangista que fa proliferar els Joseantonios entre els components d'una certa generació d'espanyols (acomboiats ara per un bon nombre de Josep Antonis)? Com valorar d'aquí a vint anys la presència massiva de Ferrans entre els fills dels addictes al Poble Nou? A més, els fenomens de bateig massiu en honor a un líder no sempre prenen una persona per referència. A la Itàlia feixista, un bon nombre de fidels mussolinians van anomenar Roberto els seus primogènits en honor acrònim a l'eix ROma-BER lín-TÒquio.
Ja es veu que l'onomància no va enlloc. En canvi la cognomància —neologisme enigmístic— podria tenir un futur més esplendorós. A Itàlia acaba de sortir un fantàstic llibret que relaciona els cognoms de la gent amb la seva professió. S'anomena Mal cognome mezzo gaudio, stupidario dei cognomi italiani d'Antonio Di Stefano (Mondadori, 1994). Sembla que el seu autor —que no surt al "Força Barça"— ha buidat les guies telefòniques italianes a la recerca de dietistes anomenats Mangione, dentistes Senzamici, oculistes guenyos que cognomen Guercino o esteticistes que llueixen al seu rètol un cognom tan adequat per a la professió com Lo Brutto. Aviat analitzarem les troballes d'aquest cognomàntic Di Stefano. De fet, més d'una vegada aquestes mateixes ratlles han estat cognomàntiques sense saber-ho. Com per exemple quan parlàvem d'una model catalana anomenada Colet Petit o d'un famós metge madrileny que lluïa un fantàstic rètol a la porta. "Doctor Tocón: Ginecología".
Però la cognomància també pot agafar una volada poliglota. Sembla ser que, almenys a Occident, els cognoms són un invent medieval per distingir els joans, joseps i ases que vivien a totes les cases, tot i que alguns d'aquests cognoms han acabat sent més populars que la majoria dels noms de pila. La qüestió és que els cognoms que provenen d'una professió antiga —com ara Fuster, Forner, Ferrer o Teixidor i no pas electricista, informàtic o dissenyador— són els més estesos en moltes llengües occidentals. D'aquesta mena de poliglotisme cognomàntic en surten casos realment màgics. Si agafem el jugador del Barça Albert Ferrer, per exemple, veurem que el seu cognom és un dels més presents en el panorama internacional. A més, tots els seus equivalents fan olor de futbol: Herrero en espanyol, Ferreiro en portuguès, Ferrero en italià, Smith en anglès, Schmidt en alemany, Laforge en francès o Kóvacs en hongarès. Però, més enllà de les fàcils comparances, el jove lateral blaugrana s'ha enfrontat aquesta temporada a dos ignots rivals bessons: el jugador del Galatasaray Haddad (ferrer en àrab) i el jugador de l'Espanyol Kuznetsov (ferrer en rus).