Estupidaris

La prestigiosa casa editorial italiana Mondadori té una extravagant col·lecció d'humor que ha generat un nou tipus de best-sellers al país de la bota. Un dels seus autors més celebrats és el doctor en biologia Antonio Di Stefano (Palermo, 1941). Aquest biòleg especialitzat en l'humor negre de caire mèdic —autor de La vita è bella perché è avariata o Tante esequie dottore — va donar en la diana l'any 1992 amb un fantàstic Stupidario medico que recull els nyaps més escandalosos dels diagnòstics dels déus de la bata blanca. El seu estupidari ja ha arribat a la catorzena edició i ha transformat Di Stefano en el pioner d'un nou gènere d'humor que ha posat en circulació el neologisme "estupidari".
Ara, Di Stefano ha decidit amortitzar la seva afició a la lectura espasmòdica de les guies telefòniques i ha publicat un hilarant estupidari dels cognoms italians intitulat Mal cognome mezzo gaudio. Stupidario dei cognomi italiani (Mondadori, 1994) que promet fer créixer encara més la popularitat de la Biblioteca Humorística Mondadori. El llibre és un recull de targetes de visita xocants per la combinació de cognoms, carrers, oficis i ciutats. Totes les dades que conté són rigorosament certes i verificables a qualsevol guia telefònica de la ciutat italiana corresponent.
Giampaolo Dossena explica en el pròleg el sistema jurídic mitjançant el qual tot ciutadà italià pot canviar-se de cognom i demostra la transcendència del tema amb un exemple solemne: l'Església Catòlica només ha tingut cinc Papes anomenats Sixt. Mai no hi ha hagut un sisè. Por a la redundància? Pànic a les innocents bromes lingüístiques dels faceciòfils? Caldria conèixer l'opinió dels doctors Porcellana (dentista de Merate), Illuminato (oculista de Catania) o Delle Donne (ginecòleg de Roma) abans de jutjar les preclares ments vaticanes.
A banda d'inventariar tots els cognoms malsonants (Sesso, Figà, Bufone, Penè, Imene, Falso, Fallico, Bordellini, Culini, Orribile, Tetta, Ficarotta, Bastardi, Mammella, Culetta...), Di Stefano repassa un bon nombre de professionals liberals. Els lletrats Degli Innocenti (Florència), Calunniato (Mistretta), Falla (Roma) o el divorcista Dell'Amore (Bolonya) destaquen en les files jurídiques. Tampoc no desmereixen els veterinaris Mosca (Roma), Capra (Torino) o Leone (cap d'un ambulatori especialitzat en petits animals a Osimo); l'antiquari Freschi (Milà); els barbers Calvi (Brescia), Barbetta (Florència) i Brillantino (Cremona); els gestors fiscals Martire (Cosenza), Morosi (Empoli) i Sorpresa (Teverola); els verdulaires Melone (Genova) i Favagrossa (Milà); el rellotger Orabona (Aversa); la psicòloga Nervo (Torí); els oculistes Quattrocchi (Enna) i Guercino —guenyo— (Cento); el farmacèutic doctor Moribondo (Villaseta); o el constructor Rumore (Santo Stefano di Camastra).
Una altra secció de l'estupidari de Di Stefano il·lustra que realment Déu els cria i ells s'ajunten: els notaris Papi & Arcangeli (Roma), els teixidors Marzo & Settembrini (Presicce) o les Pompes Fúnebres Bontempo & Fortunato (Casteggio). Les funeràries s'enduen la grossa. L'humor negre plana pels transports fúnebres De Angelis (Agosta), Terribili (Grottaferrata), De Vivo (Valenzano), Perfetto (Benevento) o Mortale (Roma). Si coneixeu exemples catalans, envieu-los a la Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem.