Cuina eròtica

Farts de la cuina de mercat i d'altres subtileses lèxiques de les cartes dels restaurants locals, molts catalans s'han abocat amb entusiasme a la cuina exòtica. El boom és notable. Recorda els del snack-bar, la pizzeria, la creperia, la trattoria o els xinesos de nom imperial (que la seva proliferació ha desexotitzat). Ha nascut una nova forma de col·leccionisme que reuneix a taula els amants de la música ètnica, els fans del viatges d'aventura i els socis de SOS Racisme. Lentament, les nostres ciutats s'omplen de restaurants dits exòtics mentre el pa amb tomàquet queda reclòs a les cadenes tipus Pans & Company i la botifarra a l'entranyable cadena Can. Josep Maria Romero i Jordi Puig, que fa dos anys ja havien ajudat a fixar el fenomen en una usadíssima guia de restaurants exòtics de Barcelona editada per La Campana, reincideixen ara amb un volum magnífic que recull més de 150 «receptes fàcils de fogons llunyans»: El llibre de la cuina exòtica (Altaïr, 1995).
És aquest un llibre imprescindible per al seductor amant de l'estalvi, per al viatger previsor i per a les parelles que menen una vida sexual rutinària. I això últim no és gens gratuït. Una lectura atenta del receptari demostra que un canvi a la coberta que transformés la cuina exòtica en cuina eròtica no fóra cap desori. D'entrada, sorprèn topar amb receptes turques com les Cuixes de senyora (amb xai picat, nous picades, menta fresca i prou pebre per provocar un alçament al Topkapi) o L'imam es desmaià (que conté, entre d'altres vegetals, dos alls picats i tres-cents grams de tomàquets pelats i picats).
Però les majors sorpreses són els falsos amics que ens endinsen en una certa dimensió orgiàstica. Un àpat a la japonesa pot constar d'una sopa (amb fineses com sake, tallarines d'ou, brots de soja, porc rostit o col xinesa picada) i un plat de vedella (amb cebes tendres, api, xampinyons, sèu de vedella...) Els innocents nipons anomenen Lamen la sopa i Sukiyaki el segon plat. Segur que n'hi ha per llepar-s'hi els dits. Igual com deuen fer, a l'altra banda del Pacífic, els peruans, amb el seu explícit Chupe de gambes (gambes, ous rojos de peix, bitxo mòlt, pebrot vermell picat, pèsols congelats...)
Val a dir que qualsevol recargolada interpretació eròtica de la tortilla mexicana, el curri de patates tibetà, la carn freda portorriquenya o la mussaka grega ultrapassa els més elementals límits del bon gust, però als malpensats no deixa de sobtar-nos que dos dels complements més repetits a les receptes siguin, precisament, el clau i el cardamom.