dijous, 16 de gener de 1997

Poligramàtica

La passada tardor vam escriure sobre els poligrames, una modalitat enigmística recent basada en la combinatòria d’elements. Si els anomenats heterogrames, tan apreciats per Georges Perec, són mots que no contenen cap lletra repetida (com ara cosa-4, ouaires-7 o comptables-10), un poligrama és aquella paraula en la qual cada lletra és repetida un mínim de dues vegades. Dèiem que l’exemple fundacional dels poligrames és el terme matemàtic “nonillion” (9, tres enes i dues is, os i eles), el qual a Amèrica designa el nombre cardinal equivalent a la trentena potència de 10 i a la Gran Bretanya 10 elevat a 54. Aquest primer poligrama va aparèixer en un article de Ross Eckler a la revista especialitzada “Word Ways” en 1972 i engegà una folla cursa a la recerca del poligrama més llarg. El tron en anglès, de moment, l’ocupa la forma plural del substantiu que designa l’antiantropomorfisme en el diccionari Webster: “antianthropomorphisms” (21, 3o-2ahimnprst).
Alguns lectors de l’AVUI han tingut la gentilesa d’aportar les seves troballes poligramàtiques a aquesta columna, de manera que el llistó ha anat pujant progressivament. Deixant enrere el nivell 7 del qual partíem (tururut! 7, 3u-2rt), els lectors han anat “entenent” (8, 3en-2t) que havien de llençar a la “paperera” (8, 2paer) els exemples “llastats” (8, 2alst) per les consonants menys usades i concentrar-se en les que admeten geminació, com ara la erra, la essa, la ela, la ema i la ena. Així, Alfons Saumell (Barcelona) ens feia arribar dues formes verbals de nivell 9 —”prepararé” (9, 3r-2aep) i “arrasaràs” (9, 4a-3r-2s)—, Virgínia Valls (València) hi afegia “arranaran” (9, 4a-3rn) i Joana Gómez (Badalona) un adequat “recercarà” (9, 3r-2eam). Per la seva banda, en Carles Elias (Bcn) poblava els nivells 10 i 11 amb diversos exemples, entre els quals una preciosa “associació” (10, 2asoci), un prometedor “acariciarà” (10, 4a-2cri) i un tranquil·litzador “asserenaren” (11, 3e-2asrn). Però el tron dels poligrames catalans, ara per ara, l’ocupa una troballa d’Alfons Saumell: la forma verbal “encarcararen” (12, 3ar-2cen). Facin joc, senyors.
Tots els jocs de paraules basats en la combinatòria d’elements admeten la incorporació de noms propis. Així ho ha entés la majoria de lectors que n’han aportat. Igual com Lucía Bosé (9), Walt Disney (10) i Kurt Waldheim (12) obrien un incipient club de personatges heterogramàtics, el club privat dels poligrames pot comptar amb personatges tan il·lustres com l’escriptor sicilià Sciascia (8, 2acis) o el dramaturg català Belbel (6, 2bel). Un sol núvol negre enterboleix el cel poligramàtic. Tal com assenyala Carles Elias, el mot “poligrames” no només no és poligramàtic, sinó que cap de les seves deu lletres no es repeteix. Que potser —ens qüestiona Elias— els “poligrames” són, en realitat, heterogrames camuflats?
Si descobriu poligrames interessants, escriviu a Secció Enigmística. Diari Avui. Consell de Cent, 425. 08009 Barcelona. En parlarem