dijous, 30 de gener de 1997

Escriptura bovina

Quan ens acostumem a viure en un paradigma determinat resulta força difícil imaginar-nos la vida fora del sistema. Sobretot si el sistema permet albirar territoris propers amb variacions que ja cobreixen la nostra capacitat d’assumir mons diferents. És el cas de l’escriptura. Ara mateix esteu llegint (espero) aquest article de la mateixa manera que jo l’he escrit. D’esquerra a dreta. Els ulls us viatgen fins a l’extrem dret de cada ratlla i llavors salten a l’extrem esquerre de la següent. A tots plegats ens resulta imaginable llegir-ho del revés, buscant palíndroms a la manera dels àrabs, tot i que no hi estem gaire avesats. Fins i tot podem fer-nos càrrec d’un text escrit en vertical perquè sabem que certes llengües orientals s’escriuen així i perquè ens hem fet tips de llegir rètols en aquesta disposició. Però hi ha més mons en l’àmbit de l’escriptura, encara que també estiguin en aquest.
En una de les millors novel·les d’aquest segle —Tres tristes tigres del cubà Guillermo Cabrera Infante—, un dels verborreics personatges que vagareja magistralment per una Havana espectral titlla el seu company de “bustrofédon”. Bustrofèdon, en realitat, és un tipus d’escriptura en la qual les línies del text s’alternen d’esquerra a dreta i de dreta a esquerra, de manera que la seva lectura no implica cap salt. El nom prové del moviment continu que fan els bous en llaurar la terra (boustrophedón) en el qual, òbviament, no hi té cap paper el saltet absurd a què ens obliga el canvi de línia. En teoria, hi ha tres formes possibles d’escriptura bustrofèdica. Les explicarem sense cap pretensió d’executar-ne exemples per no donar més maldecaps del compte al tipògraf d’aquest suplement de Cultura. En la primera forma d’escriptura bustrofèdica les línies inverteixen el sentit de lectura, però les paraules no. En la segona les paraules de les línies que viatgen de dreta a esquerra també s’escriuen a l’inrevés, lletra a lletra. En la tercera modalitat i última, fins i tot els signes gràfics de cada lletra s’inverteixen, de manera que només les lletres simètriques (com ara la x) romanen inalterades.
L’exemple més conegut d’escriptura bustrofèdica és la inscripció dita pedra negra, del fòrum romà (s VI aC), però s’han trobat fragments d’aquesta curiosa escriptura bovina en altres indrets. En l’àrea d’influència de la cultura grega i en indrets molt més exòtics. Hi ha bustrofèdons en diverses inscripcions a l’àrea mediterrània: Creta, Xipre, Itàlia —en etrusc i en llengües itàliques—, l’Àsia Menor —hititia— i l’antiga Aràbia. Però també n’hi ha a l’Índia, Amèrica Central, l’Illa de Pasqua i el nord d’Europa (en l’alfabet rúnic). Amb un bolígraf a la mà i una mirada adàmica, el sistema bustrofèdic d’escriptura sembla molt més lògic que no pas el que finalment ens hem imposat. Amb un bastó fent de ploma i la sorra d’una platja com a únic full en blanc, el bustrofèdon s’imposa com l’escriptura ideal.